El Govern vol destinar les multes d’Antifrau a protegir els alertadors

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) arrenca l’any amb un nou director, el magistrat Josep Tomàs Salàs, que va prendre possessió ahir al Parlament, després d’haver rebut l’aval de la majoria de la Cambra catalana el mes passat. Entre els reptes més importants que té al davant l’entitat aquest 2026 hi ha que el Govern i els partits arribin a un acord, més d’una dècada després de comprometre-s’hi, per tirar endavant una llei catalana d’alertadors que protegeixi els qui denuncien presumptes casos de corrupció. De moment, el Govern de Salvador Illa treballa en un text propi.

A falta d’aquesta norma autonòmica, Antifrau actua com a autoritat principal de protecció dels alertadors des del 2023, quan l’Estat va aprovar la llei d’alertadors per complir una directiva europea, en què es preveuen organismes de control autonòmics. La idea era que Antifrau assumís aquesta funció de manera temporal i que el sistema quedés blindat en la futura llei catalana. Gairebé tres anys després d’aquell compromís, però, la norma continua sense veure la llum. En aquest temps, Antifrau només ha imposat una sanció, que no és ferma. Ara, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, l’Executiu vol habilitar l’entitat perquè pugui destinar els diners recaptats per sancions a protegir els alertadors de casos de corrupció.

Així també queda per escrit en la llei d’acompanyament dels pressupostos que el Govern va presentar dimarts al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), que haurà d’emetre un dictamen previ a la seva tramitació. És un primer pas, tot i que no definitiu, per avançar en la protecció dels denunciants. L’escenari òptim continua sent l’aprovació de la llei d’alertadors, una norma registrada al Parlament fa set anys, però que no va arribar mai a aprovar-se perquè la tramitació quedava encallada entre legislatures, malgrat el compromís explícit, reiterat any rere any, de tots els grups parlamentaris. El 2025, el Govern va començar a redactar una llei des de zero, que es troba actualment en fase de revisió després de la consulta pública.

Falta de recursos

En aquests moments hi ha unes 60 persones amb estatus de denunciants protegits. La possibilitat de reinvertir els fons que Antifrau ingressi per vulnerar la protecció dels qui denuncien corrupció en mesures d’empara no serà suficient, tal com reconeixen fonts pròximes. De nou, tot plegat hauria de quedar concretat en la futura norma catalana, en què s’estableixin les línies de finançament que la Generalitat destinarà a protegir aquestes persones. Amb tot, és un primer pas per habilitar l’ús d’aquests recursos.

Fa temps que les entitats reclamen al Govern i al Parlament que converteixin la protecció dels alertadors en una política efectiva, en la mateixa línia que els estàndards internacionals i la directiva europea vigent. Es tracta d’una norma clau. El 70% dels casos de corrupció es destapa gràcies a ciutadans o empleats que, quan denuncien abusos, s’hi juguen la carrera professional o fins i tot la seguretat personal. Per aquest motiu, la futura llei d’alertadors, que els partits s’han compromès a desencallar, preveu mesures de protecció com ara garanties jurídiques, anonimat, assessorament institucional i sancions per a qui reveli la identitat dels denunciants.

Notícies relacionades

Gallardo renuncia a l’acta de diputat a Extremadura i deixa la política

Mas insta Junts a entrar en la negociació sobre el finançament per millorar el pacte d’ERC

La majoria de partits van signar el 2015 un pacte social contra la corrupció en què ja expressaven la necessitat de protegir els denunciants. Paral·lelament, aquell mateix any es va posar en marxa l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, un organisme que des del 2020 organitza cimeres bianuals amb tots els signants del pacte per segellar acords concrets, fer seguiment de la feina feta i retre comptes sobre el que no s’ha complert. Al maig tots els partits del Parlament, menys el PP, Vox i Aliança Catalana, van tornar a comprometre’s a aprovar la llei d’alertadors.

Josep Tomàs Salàs promet "lleialtat institucional"

Josep Tomàs Salàs va prendre ahir possessió com a director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, en substitució de Miguel Ángel Gimeno. El president del Parlament, Josep Rull, que va presidir l’acte, va destacar la importància de l’organisme "en un moment que la democràcia està amenaçada arreu del món". Salàs va prometre "lleialtat institucional i neutralitat política".