El Vendrell, inseguretat malgrat l’estadística
La capital del Baix Penedès il·lustra la bretxa entre els testimonis a peu de carrer i les dades oficials que assenyalen un descens de la criminalitat. En una ciutat on la població estrangera suposa el 17% del total, l’extrema dreta va rendibilitzar en les passades eleccions municipals el discurs antiimmigració.
"Aquest és el que em va robar ahir; aquest el que va començar a tocar la meva germana quan estava a la botiga, aquest altre va robar en una altra botiga i després es va passar per aquí...". Parla Jéssica Zamorano, que descriu a EL PERIÓDICO una onada de furts, delictes i agressions contra comerciants del Vendrell mostrant els missatges que ha intercanviat amb altres negocis del municipi tarragoní. Zamorano regenta amb la seva germana la botiga de moda Le Perle Blanc, en ple centre històric. El seu negoci, com tants altres del Vendrell, forma part d’un grup de WhatsApp, que compta amb la participació de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra, en què queden guardades les imatges de les càmeres de seguretat de les persones que delinqueixen en qualsevol dels comerços.
"La idea és aprofitar-nos de la comunicació immediata per avisar-nos no només quan hi ha robatoris, sinó per a qualsevol tipus de problema", explica el president de l’associació Comerç Vendrell, Salvador Rodríguez. El grup va sorgir del consens de diversos negocis del centre que volien actuar davant episodis delictius cada vegada més freqüents als seus comerços. "Jo em vaig adherir al grup perquè em roben molt, i va ser una manera de sentir-me avalada i ens dona moltes facilitats per posar la denúncia, rubrica Zamorano. Les botigues adverteixen fins i tot als seus aparadors de la iniciativa per foragitar els delinqüents.
Els comerciants pretenen que tot acte delictiu quedi registrat i consti en les estadístiques oficials. "Les dades sempre són bones quan parlen els polítics, però entre els comerciants la sensació no és aquesta", assegura el president Rodríguez. Les seves paraules il·lustren la delicada bretxa que s’ha generat entre la percepció de seguretat dels veïns i les dades oficials sobre criminalitat al Vendrell. Sense anar més lluny, el desembre passat l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va coronar el Vendrell com el municipi de més de 20.000 habitants de tot Espanya en el qual més havien descendit els delictes respecte a 2024. Les denúncies per infraccions penals van caure pràcticament un 23%. Una realitat que contrasta amb la recollida a peu de carrer.
L’alcalde Kenneth Martínez (PSC), això sí, s’afanya a desvincular inseguretat i immigració. "El delinqüent és una persona amb nom i cognoms, però és ell, no el seu país d’origen ni el seu color de pell o religió", conclou el regidor. La que sí que ha tret profit del discurs contra els migrants és l’extrema dreta, sobretot en les passades eleccions municipals tot i que Plataforma per Catalunya (PxC) va arribar a disposar fins i tot de cinc regidors el 2011.
La recepta municipal
Les ocupacions en una ciutat tan estacional com el Vendrell –que passa de 40.000 a 120.000 habitants a l’estiu– van ser, precisament, un dels principals temes de discussió a la campanya. Amb unes dades disparades d’ocupacions delinqüencials, Vox va entrar a l’Ajuntament del Vendrell amb dos regidors apel·lant a "cuidar el teu" o a la "islamització de Catalunya". Són proclames que van arribar a calar en una ciutat en la qual el 17% de la població resident és de nacionalitat estrangera, la majoria –2.604 persones– d’origen marroquí, segons dades de l’Idescat.
Consultat per aquest diari, el regidor de Seguretat Ciutadana i diputat del PSC al Parlament, Christian Soriano, defensa que el descens delictiu del Vendrell es deu a una aposta del municipi per les polítiques preventives i la visibilitat de la policia. "Per a nosaltres és la millor política de seguretat", diu el regidor, que atribueix certa importància a la proximitat amb el teixit veïnal i comercial de la ciutat.
Per això, a l’obertura d’una comissaria a Coma-ruga i a la creació d’una borsa de treball per superar el centenar d’agents als carrers, l’última mesura del consistori és la instal·lació de 45 càmeres de videovigilància repartides per tot el municipi. La majoria d’aquestes càmeres, equipades amb intel·ligència artificial per facilitar el seguiment de les persones reincidents, s’instal·laran en algunes de les urbanitzacions allunyades del centre. "És impossible tenir ulls a cada carrer", explica Soriano, així que "on no arriben les patrulles, arribem amb altres mitjans tecnològics". L’Ajuntament també treu pit d’un últim element de seguretat, la coordinació entre Mossos d’Esquadra, Policia Local i Policia Nacional. L’alcalde Martínez assegura que aquesta col·laboració és, precisament, "el model de seguretat el Vendrell". "No fem distinció de colors ni uniformes", insisteix el primer regidor, que governa en coalició amb dos regidors del PP i que també apunta a l’efectivitat dels plans Kampai o Grèvol que han actuat a la ciutat.
Aquestes actuacions, però, continuen sense convèncer veïns i comerciants. Per a Zamorano, les xifres que aporta l’ajuntament "no són les correctes, no són les reals". I en la mateixa línia pensa Antonio García, president de la federació Xarxa Vendrellenca, que aglutina diverses associacions de veïns del municipi. García defensa que la ciutadania del Vendrell no se sent segura i que la ciutat necessita "un pla de seguretat ciutadana real".
Notícies relacionadesGarcía també assenyala que les dades de l’INE que reflecteixen la baixada de la criminalitat al municipi inclouen també els ciberdelictes. De fet, malgrat el descens, les sostraccions de vehicles i els delictes contra la llibertat sexual han registrat un lleuger repunt a la ciutat. "En aquest mandat es gasten molts diners en propaganda", però això no és més que "un decorat de cartró pedra del consistori".
A García i molts altres vendrellencs els preocupen especialment les ocupacions i el seu impacte en la percepció de seguretat ciutadana. En aquest sentit, el consistori va desplegar el 2023 una oficina antiocupacions, que, segons Soriano, ja n’ha evitat 160. El regidor afirma que el consistori "diferencia molt entre ocupacions delinqüencials –aquelles que s’utilitzen com a punt neuràlgic perquè els ocupes cometin activitats delictives– de les socials". "Mentre no generin conflicte, els propietaris que són grans constructores o bancs ja fan els procediments que calguin".
