Múrcia i València, les comunitats amb més augment de finançament
La revisió del sistema milloraria els recursos de les autonomies més maltractades, com Catalunya
El projecte de revisió del model de finançament que el Govern presentarà avui a les comunitats beneficiarà especialment les autonomies més perjudicades per l’actual sistema. La Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana, i en segon terme Castella-la Manxa, Andalusia i Catalunya, així com Aragó i Madrid, serien els territoris que registrarien uns increments percentuals més grans respecte als recursos que percebran si les Corts no donen llum verda a la proposta de l’Executiu, cosa que ara com ara sembla el més probable atesa l’oposició del PP i Junts, entre altres forces parlamentàries. De les 15 comunitats del règim comú (totes menys el País Basc i Navarra), les autonomies esmentades són les que van rebre un finançament més baix per habitant el 2023, últim any amb dades completes del sistema.
Amb l’argument d’evitar "fer una crida als greuges territorials", la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha evitat fins ara revelar algunes dades rellevants de la proposta que ha negociat amb ERC. Amb tot, de la informació que sí que ha exposat (quants milions d’euros de finançament extra suposaria el nou sistema davant l’actual el 2027 en conjunt i per a cada comunitat) i de la informació pública disponible (el repartiment entre comunitats del 2023) es poden elaborar uns càlculs bastant aproximats sobre quins territoris sortirien més beneficiats amb el nou sistema.
Tenint en compte que la ministra va apuntar que amb la revisió del model es repartirien 224.507 milions a les autonomies i que això representaria un increment de 20.975 milions, la conclusió és que amb el sistema vigent l’any que ve serien uns 203.532 milions. A aquesta quantitat se li pot aplicar com a aproximació els percentatges de repartiment que van correspondre a cada comunitat de la liquidació final del 2023 (que en el pròxim exercici no seran exactament iguals, perquè influeix la diferent evolució econòmica i tributària a cada territori, tot i que sí similars). Sobre aquesta base, és possible estimar quines comunitats sortirien més beneficiades en termes relatius, una variable més significativa que les xifres brutes.
De tot això es desprèn que els increments més importants els rebrien Múrcia (prop d’un 19%) i la Comunitat Valenciana (entorn d’un 17%), per davant de Castella-la Manxa, Andalusia i Catalunya (entorn d’un 13-13,5%), Aragó (entorn del 10%) i Madrid (entorn del 8,5%). Tot i que els percentatges finals poden variar en algunes dècimes, els ordres de magnitud són d’aquesta dimensió, segons ha pogut confirmar aquest diari. Ho reafirma també que la Delegació del Govern a Múrcia hagi apuntat que l’increment de la regió seria de "gairebé un 20%" i que la Generalitat hagi estimat el de Catalunya en un 13,35%.
Per sota de l’increment total de recursos que aportaria el nou sistema (els 20.975 milions suposarien una alça del 10,3%) se situarien la resta de comunitats. Les xifres aproximades serien: les Balears (entorn del 6,8%), les Canàries (cap al 5,5%), Astúries (entorn del 5%), Galícia (al voltant del 4,4%), Castella i Lleó (entorn del 2,2%) i La Rioja (cap a l’1,5%).
Tot i que no hi ha una relació exacta, sí que existeix una equivalència estreta i inversament proporcional entre l’increment de recursos que rebrà cada comunitat i la seva posició en el rànquing de finançament per població ajustada (el factor clau del model, que corregeix el nombre brut d’habitants en funció de diferents factors per mirar de reflectir el cost real de prestar els serveis públics com a base per repartir el finançament).
Informe de Fedea
Segons un estudi de Fedea a partir de la liquidació del 2023, el sistema va aportar de mitjana aquell any 3.390 euros per habitant ajustat (quantitat que ha pujat des d’aleshores a causa de l’augment de la recaptació d’impostos per la bona evolució de l’economia). Per sota de la mitjana, es van situar Múrcia (3.120 euros), la Comunitat Valenciana (3.141), Andalusia (3.208), Castella-la Manxa (3.212) i Madrid (3.363). Entorn de la mitjana va estar Aragó (3.396), i una mica per sobre van figurar Catalunya (3.456) i Galícia (3.490). En ordre ascendent, apareixen després Astúries (3.515), Castella i Lleó (3.602), les Canàries (3.718), Extremadura (3.808), les Balears (3.825), La Rioja (3.842) i Cantàbria (4.077).
Sánchez i Junqueras es van reunir abans
La Moncloa va confirmar que el president del Govern, Pedro Sánchez, va mantenir dues reunions privades amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, abans de la trobada que van protagonitzar el 8 de gener passat, en què van acordar el nou finançament.Fonts de l’Executiu van confirmar aquestes reunions després que Junqueras digués dilluns que es va veure diverses vegades amb Sánchez abans de l’entrevista a la Moncloa, però no van precisar les dates ni el lloc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
