Sant Cugat posa en el focus l’empadronament

L’enduriment del padró municipal que ha liderat Sant Cugat del Vallès durant els últims mesos ha marcat el rumb del municipi i l’ha situat com a principal exponent d’aquest tipus de política a Catalunya. L’empadronament, un procediment administratiu ideat com un tràmit neutre, s’ha convertit de la mà d’alcaldes de Junts en un debat de primer ordre sobre qui es pot inscriure, amb quins controls i quines conseqüències té per accedir a recursos públics.

El govern municipal de Sant Cugat (Junts i ERC) emmarca el seu gir en la crisi habitacional i, sobretot, en l’accés a l’habitatge de protecció oficial (HPO). La seva proposta de pujar de tres a deu anys de residència com a requisit d’empadronament suposaria endurir l’entrada a la vivenda pública per als que no acreditin un arrelament prolongat. L’alcalde Josep Maria Vallès (Junts) defensa que és una manera de prioritzar la integració i, de fet, considera que una mesura justa seria exigir un mínim de 20 anys.

Junts va portar aquesta proposta al Parlament, però no va prosperar. Ara busca altres vies per acostar-se a aquest objectiu. L’Ajuntament estudia si internament podrà modificar els criteris d’accés i adjudicació. El principal argument és que l’assignació dels HPO genera tensions, ja que s’hi apunta moltíssima gent i s’entra en un sorteig.

Tramitació de baixes

El debat s’ha accelerat amb la recent ofensiva municipal contra el frau al padró. Al juliol, el tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró (Junts), va anunciar que l’Ajuntament havia tramitat més de 4.000 baixes des de l’inici del mandat, una xifra per sobre de la mitjana històrica. El govern local defensa que es tracta d’una "depuració necessària" per ajustar els serveis, els pressupostos i les polítiques socials a la població real.

L’episodi més contundent va arribar a l’agost. Els serveis municipals van detectar un patró inusual: centenars d’empadronaments en poques setmanes, amb contractes de lloguer molt semblants i adreces repetides. "Hi va haver un intent d’empadronament de 354 persones en tres o quatre setmanes i van saltar les alarmes. La gent venia amb la documentació correcta", va explicar en el seu moment Puigneró.

La resposta va ser activar inspeccions. De les 354 persones, només dues estaven empadronades correctament. La resta havia presentat contractes falsos, adreces inventades, i havia provat sort, segons afirmen fonts municipals. El consistori apunta a xarxes organitzades darrere de les quals hi ha màfies que busquen permisos de residència. Després de les comprovacions pertinents, l’Administració local va concloure que cap de les 322 persones verificades residia realment als domicilis declarats i al novembre va formalitzar baixes administratives. El cas ha tingut ressò en altres municipis de l’entorn, com Badia o Barberà.

Més exigència

L’Ajuntament treballa ara en un nou protocol d’empadronament més exigent. Sobre la taula es plantegen verificacions addicionals, inspeccions prèvies en casos dubtosos i sistemes interns per detectar repeticions d’adreces, documentació o intermediaris. Fonts municipals confirmen que s’està elaborant, però eviten avançar la lletra petita.

Notícies relacionades

La fortuna dels Pujol a Andorra es va regularitzar "a correcuita"

Sevilla exigeix canviar el PSOE per sortir de les "trinxeres" de Sánchez

És allà on s’obre la principal polèmica. Col·lectius com La Floresta contra Fronteres o la Coordinadora Obrim Fronteres adverteixen que l’enduriment pot convertir el padró en una eina de control social i deixar fora persones en situació de vulnerabilitat, a més de dificultar el seu accés a drets bàsics com ara sanitat, escolarització o processos de regularització administrativa. Recorden que la legislació no exigeix vivenda fixa, sinó residència habitual al municipi.

El conflicte també se situa en el terreny polític. La CUP defensa la gestió del mandat anterior, quan portava Serveis Socials i padró, i acusa el govern de "manipular" el relat. El seu portaveu, Marco Simarro, afirma que l’actualització es va planificar a finals del 2022 i que part de les baixes actuals responen a aquest full de ruta. "No ha aportat dades desglossades per anys perquè evidenciaria que no ha sigut treball exclusiu del seu equip", retreu Simarro a l’executiu local.