Negociació dels pressupostos

Catalunya no tocarà l’IRPF i eliminarà 19 taxes per considerar que són traves burocràtiques

El president Salvador Illa y la consellera Alícia Romero este martes.

El president Salvador Illa y la consellera Alícia Romero este martes. / Generalitat

3
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern va llançat amb l’elaboració dels pressupostos, tot i que per ara ni ERC ni els Comuns hagin garantit el seu recolzament. L’Executiu català ja ha elaborat la llei d’acompanyament dels comptes, que és la norma que recull els principals canvis tributaris que vol impulsar la Generalitat. En el text, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, no es preveu tocar l’IRPF –l’impost més important juntament amb l’IVA– i es proposa la supressió de 19 taxes vigents perquè considera que són una trava burocràtica en les relacions entre els ciutadans i l’administració.

La qüestió de l’IRPF és significativa perquè aquest és un impost que sempre se situa sota el focus durant el debat pressupostari. Aquesta vegada, no obstant, no registrarà grans canvis ni en les rendes altes, ni en les mitjanes, ni en les baixes. El Govern ha considerat que amb l’última reforma, de l’any 2025, ja n’hi ha prou. Llavors, el Parlament, amb el recolzament del PSC, ERC i els Comuns, va avalar una rebaixa per als treballadors que cobraven menys de 33.000 euros bruts a l’any, cosa que va suposar un benefici per al 63% de contribuents de Catalunya. Ara només es preveu un canvi menor: s’introdueix una deducció per als contribuents titulars de finques que figurin en el registre dels edificis vinculats a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat. Això té com a finalitat «estimular i fomentar» els propietaris d’aquestes finques a l’hora de protegir la natura.

Oficina de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) de Catalunya. /

EL PERIÓDICO

Al marge de l’IRPF, el Govern sí que vol moure fitxa amb altres tributs però no per apujar-los, sinó per suprimir-los. En concret, vol eliminar 19 taxes per considerar que són un fre burocràtic. A més, al·lega que són taxes que tenen un impacte recaptatori menor perquè totes juntes sumen mig milió d’euros en ingressos per a les arques de la Generalitat. Entre aquestes taxes figura la que deixaran de pagar les confraries de pescadors per l’ocupació del domini públic portuari destinada a oficines, llotges pesqueres i altres instal·lacions necessàries per a l’exercici de l’activitat pesquera.

Una part de les de taxes que la Generalitat vol fer desaparèixer estan relacionades amb el món veterinari i l’explotació ramadera. Si la llei d’acompanyament s’aprova, deixarà de pagar-se la taxa per a l’autorització dels laboratoris elaboradors d’autovacunes d’ús veterinari; la taxa per a l’autorització dels centres de distribució i d’entrega de medicaments d’ús veterinari i la taxa per a l’autorització dels centres de neteja i desinfecció dels vehicles dedicats al transport per carretera d’animals vius.

També deixaran de pagar-se, entre d’altres, la taxa sobre la venda d’impresos; la taxa per sol·licitar que associacions i fundacions siguin declarades d’interès cultural; la taxa pel servei de comprovació del compliment de les bones pràctiques en la fabricació de productes cosmètics i la taxa per a l’obtenció del llibre oficial de control de residus sanitaris.

El Govern, amb «pressa»

Notícies relacionades

Més enllà dels tributs, la presentació de la llei d’acompanyament dels pressupostos és un gest polític de transcendència. Significa que el Govern veu els comptes encarrilats, tot i que els Comuns i ERC encara no hagin anunciat públicament ni que estan disposats a asseure’s a negociar. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha dit aquest dimarts en una entrevista a TV3 que l’Executiu català ho té ja «tot preparat» per començar la negociació dels comptes perquè, segons ha admès, té «pressa» per aprovar-los.

Per al Govern d’Illa és vital tenir uns comptes públics com més aviat millor per donar solidesa a la legislatura. Des que el president va ser investit, l’agost del 2024, no ha pogut aprovar encara uns pressupostos. Si ho aconsegueix, guanyarà estabilitat almenys durant un any i, qui sap, si també per al que resta de mandat.