Mataró busca apaivagar els barris on més puja l’extrema dreta

El barri de Cerdanyola és l’exemple paradigmàtic d’aquesta delicada equació de tensió social. Es tracta del barri més pobre de Mataró (8.275 euros anuals de renda mitjana per persona, la més baixa de la ciutat) i el 13è més pobre de Catalunya, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (Idescat) en el context de 850 agrupacions censals. I no és casualitat que sigui on han tingut lloc alguns dels focus principals de conflictivitat social a Catalunya durant aquest últim any.

Va ser a Cerdanyola on l’abril del 2025 es va produir una sonada setmana de disturbis després d’un intent d’ocupació. També allà es va produir una manifestació ultra amb detinguts vinculats amb la cacera de magribins de Torre Pacheco. I també va ser allà on més va triomfar Vox a la capital del Maresme les últimes eleccions municipals. L’extrema dreta va ser segona força, per darrere del PSC, en ni més ni menys que vuit dels 12 barris mataronins.

Tot plegat, amb la immigració com un dels epicentres del relat: Mataró es troba entre les 10 ciutats catalanes amb més nombre de població forana, 22.170 persones, segons les dades del 2024 de l’Idescat. Això sí, en termes percentuals Mataró registra un 16,94% d’estrangers, més de dos punts per sota de la mitjana catalana, que està en 18,02%. Els barris amb un percentatge més elevat de població nascuda en altres països són Rocafonda (38,99%), Palau-Escorxador (36,14%) i Cerdanyola (30,28%).

Poques setmanes després del toc d’alerta que va comportar l’entrada de Vox en el consistori, l’alcalde, David Bote (PSC), apostava ja per "escoltar les preocupacions" d’aquests votants. El primer regidor explicava a aquest diari que la inquietud té "una arrel social" que respon a "la qualitat de la convivència, dels serveis i de l’espai públic". "Entenc moltes de les coses que em diuen els veïns", admetia l’alcalde.

Pla de Barris, a Cerdanyola

La realitat de molts veïns que acaben votant l’extrema dreta passa perquè se senten "exclosos del sistema". L’Ajuntament apel·la al compliment de les normes, a aturar les desigualtats subjacents en molts problemes de convivència i a endinsar-se en reformes estructurals com les que proposa el Pla de Barris del Govern, segons ha explicat Bote molts cops.

No és pas casual que precisament el barri de Cerdanyola fos el triat pel Govern per a la presentació del Pla de Barris, el 19 de desembre, que se substanciarà en una inversió total de 412 milions a 20 barris catalans. D’aquesta suma, 12,5 milions aniran a parar al barri de Cerdanyola.

Sumant l’aportació municipal, seran 25 milions d’euros en total els que es dedicaran a desplegar el projecte Cerdanyola Viva: per un barri Inclusiu, Innovador i Resilient. Entre altres accions, els diners es faran servir per crear línies d’ajuda a la rehabilitació d’habitatges, a la millora i construcció de nous equipaments educatius i esportius, i a l’obertura d’un nou aparcament.

Ocupacions conflictives

Però al barri de Cerdanyola no s’esgoten tots els dolors socials de Mataró. Altres zones de la capital del Maresme també pateixen tensions. Habitualment vinculades al fenomen de les ocupacions conflictives que tant han preocupat l’alcalde Bote, que fa anys que alça la veu per establir iniciatives i acords que minimitzin el problema.

En aquest sentit, destaca la creació de l’oficina antiocupació local, fruit de l’anomenat acord per al consens polític i social al qual va arribar el PSC amb el PP a Mataró després de les últimes eleccions municipals. La nova finestreta ofereix orientació i informació jurídica a la ciutadania i comunitats de veïns amb pisos ocupats. El servei el presten lletrats de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró.

Notícies relacionades

Illa posa la directa als pressupostos

L’‘striptease’ de Feijóo

En termes absoluts, entre l¡agost del 2024 i el del 2025, la Policia Local i els Mossos d’Esquadra van aconseguir frustrar unes 350 ocupacions a Mataró. Temps enrere, aquestes xifres es relacionaven més aviat amb les ocupacions consumades (367, entre el gener i el setembre del 2021), mentre que les frustrades quedaven en 128.

Si bé el problema és lluny de desaparèixer (el 2024, es van denunciar 227 ocupacions a la ciutat), el treball preventiu i una implicació més gran dels propietaris d’habitatges buits (que instal·len sistemes d’alarma i portes antiocupació) han encarrilat la situació, segons comenten a aquest mitjà fonts locals coneixedores de la problemàtica. Així mateix, actualment l’Administració local tracta l’ocupació amb més discreció.