Andalusia, Catalunya i València serien les més beneficiades

La proposta del Govern implica una quantitat més gran de recursos per a totes les autonomies i cap sortirà perdent

Andalusia, Catalunya i València serien les més beneficiades
2
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

Andalusia (4.846 milions d’euros), Catalunya (4.686 milions), País Valencià (3.669 milions) i la Comunitat de Madrid (2.555 milions) serien les autonomies que més veurien incrementats els seus recursos el 2027. Les quatre comunitats, que representen entorn del 61,5% del PIB i el 60% de la població, rebrien el 75% dels 20.975 milions de finançament addicional per a les autonomies respecte al sistema actual. Per a això, això sí, l’Executiu hauria d’aconseguir l’aprovació del seu projecte a les Corts, una mica ara com ara poc probable atesa l’oposició del PP i Junts. La proposta, en tot cas, implica una quantitat més gran de recursos per a totes les comunitats. Les úniques comunitats que es quedarien igual respecte al model vigent serien Cantàbria i Extremadura, però l’Estat les compensaria (amb 46 i 216 milions, respectivament) perquè també resultessin beneficiades.

En qualsevol cas, la variable fonamental del sistema de finançament autonòmic no és la quantitat bruta de diners que reben cada comunitat, ni tan sols la quantitat en funció de la seva població. El model està basat en el concepte de població ajustada, que corregeix el nombre brut d’habitants en funció de diferents factors (com l’envelliment o la població en edat d’estudiar) per mirar de reflectir el cost real de prestar els serveis públics. És crucial perquè suposa la base per repartir el finançament. En aquest punt, el Govern va rebutjar donar dades de com quedaria el sistema, però sí va oferir algunes pistes.

La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va destacar ahir que la diferència màxima en finançament per habitant ajustat entre les comunitats millor i pitjor dotades (actualment, Cantàbria i Múrcia) es reduiria amb el nou model des dels "injustificables" actuals 1.500 euros a 700 euros. El marge fins i tot podria haver-se retallat a 477 euros, però l’Executiu ha decidit introduir un mecanisme de compensació perquè cap comunitat rebi menys diners que amb l’anterior model. Aquest ajust provoca que la diferència final siguin els citats 700 euros.

No totes guanyen el mateix

Notícies relacionades

Montero va descartar publicar el rànquing de com quedarien totes les comunitats en finançament per habitant ajustat amb l’argument que "no hi ha cap necessitat de fer una crida als greuges territorials". Però com també va reconèixer, el cert és que el nou model permetrà al Govern complir el seu pacte amb ERC que Catalunya ocupi el mateix lloc en el rànquing per recursos aportats i rebuts per habitant ajustat (el tercer, quan ara és la tercera per contribució i la dècima per percepció). És a dir, que tot i que cap comunitat sortirà perdent, unes sortiran guanyant més que altres respecte al model actual.

Així doncs, malgrat i que el nou sistema "estendria" una relació més àmplia entre tots dos conceptes en termes generals, no totes les comunitats es beneficiarien d’aquest anomenat principi d’ordinalitat.