Una "singularitat" amb quota de solidaritat

L’ordinalitat i la solidaritat.

El principi d’ordinalitat és un mecanisme que estableix que les comunitats autònomes s’ordenin en el rànquing d’aportadores i receptores segons els recursos que entreguen i reben de l’Estat. Això es tradueix en el fet que, si es respecta aquest principi, Catalunya, com que és la tercera d’aportar, també hauria de ser la tercera de rebre més recursos, i no la novena com ara. A l’entregar més fons a la caixa comuna, també s’augmentaran els recursos que rebi per habitant per desplegar les competències de l’autogovern en matèria de serveis públics. La xifra acordada és que Catalunya tingui 4.700 milions d’euros addicionals.

Però hi ha un aspecte important en el nou finançament, i és que comptarà amb una quota de solidaritat. Amb el nou disseny, Catalunya obtindrà els ingressos, n’entregarà a l’Estat un percentatge per pagar les despeses dels serveis que presta a la comunitat i la resta l’administrarà segons les seves competències. Una vegada executat aquest repartiment, la Generalitat farà una nova aportació a l’Estat –la quota de solidaritat– i el Govern farà una altra injecció de recursos per cobrir les competències singulars, no homogènies, que té l’autonomia catalana. Encara no se sap la quantia d’aquesta quota i com reequilibra les autonomies dins del sistema de finançament autonòmic comú.

La recaptació de l’IRPF.

La idea que sustenta la negociació d’ERC sobre aquest nou sistema és que Catalunya no tingui només més recursos, sinó també més capacitat de recaptació i gestió dels tributs que paguen els catalans. Esquerra va registrar una proposició de llei al Congrés perquè Catalunya recapti íntegrament l’IRPF al setembre, però els republicans van ajornar-ne el debat per tancar abans els detalls del nou model. Malgrat la insistència de Junqueras, no ha aconseguit arrencar a Sánchez els vots del PSOE al seu pla, i aquest tema continua sent, doncs, una condició del partit per asseure’s a negociar tant els pressupostos generals de l’Estat com els catalans.

El pla dels republicans consisteix a donar un encaix legal que permeti a Catalunya recaptar l’import de tot aquest tribut després de constatar que no hi ha ni jurisdicció ni recursos a la hisenda catalana per fer-ho; per això la Generalitat està reforçant amb més personal i més mitjans informàtics l’Agència Tributària de Catalunya, creada el 2008. Si avui aquest òrgan recapta uns 5.000 milions d’euros dels més de 50.000 milions que a Catalunya es paguen en impostos, quan la Generalitat passi a gestionar l’IRPF, la seva capacitat creixerà en 25.000 milions més. Una multiplicació que Catalunya no pot assumir sense més mitjans.

Els suports al Congrés.

Perquè aquesta reforma del finançament sigui una realitat cal una majoria al Congrés que no està assegurada. Montero convocarà la setmana entrant el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per exposar-ne el detall a les autonomies, i el PP haurà d’indicar la seva posició. Hi ha barons com Marga Prohens (Balears) que reclamen més fons, però no és clar si el partit tindrà una posició conjunta quan vegi les dades. El que sí que critiquen a l’uníson és que s’hagi tancat el pacte abans amb ERC que amb tots els territoris. Sigui com sigui, en aquest fòrum la proposta quedarà aprovada perquè el Govern i Catalunya sumen majoria, així que el projecte passarà després a la mesa del Consell de Ministres.

Mesos més tard, previsiblement a l’abril, arribarà el torn de la Cambra baixa perquè per respectar la "singularitat" catalana s’ha d’emmotllar la legislació amb una modificació de la LOFCA (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), la llei per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a Catalunya (16/2010).

Perquè el pla tiri endavant no n’hi ha prou amb una majoria simple, això és, amb aconseguir més sís que nos, sinó que es requereix una majoria absoluta (176 vots a favor). És per això que tant ERC com el PSOE hauran d’obtenir ara el suport de grups com Sumar, Junts, Podem, BNG, Compromís, EH Bildu, el PNB i Coalició Canària. La intenció és que el nou model sigui vigent el 2027 si no hi ha res que alteri els terminis.

L’amnistia política.

Notícies relacionades

Els neonazis de Núcleo Nacional desembarquen a Barcelona mentre els antifeixistes criden a boicotejar el seu acte

L’Església cedeix i accepta indemnitzar les víctimes de pederàstia

La reunió d’ahir va ser la primera entre Sánchez i Junqueras des que el dirigent independentista va sortir de presó pel referèndum de l’1-O. La fotografia de tots dos entrant al palau de la Moncloa no és menor, ja que oficialitza el desglaç després de la convulsa tardor del procés i després que els socialistes accedissin als indults i l’amnistia.

Per a ERC, situa el partit en una posició negociadora i pragmàtica, i així es va encarregar de remarcar-ho Junqueras sortint de la trobada quan va recalcar que el paper del seu partit és "aconseguir el màxim" per a Catalunya i "no renunciar a res". També ho va fer quan se li va preguntar sobre si recolzarà o no els Pressupostos; sobre això, va insistir en el fet que Esquerra vol comptes públics en totes les institucions sempre que tant Pedro Sánchez com Salvador Illa compleixin els seus compromisos.