Les exigències de l’oposició i els aliats compliquen els plans de Sánchez per reformar el finançament autonòmic

Si alguna cosa ha deixat clar el PP és que no està a favor que el Govern de Sánchez negociï el sistema de finançament autonòmic –caducat des de fa 12 anys– de manera bilateral amb cap partit, com passarà aquest dijous a la Moncloa. Els populars exigeixen converses multilaterals, tot i que no acaben d’aclarir quina és la seva proposta.

El PP controla actualment 11 comunitats autònomes, a més de les ciutats de Ceuta i Melilla. Alguns d’aquests territoris exigeixen que el futur sistema tingui en compte la dispersió i l’envelliment de la població, d’altres el producte interior brut (PIB) o la insularitat. Unes diferències que la direcció nacional del partit encara no ha harmonitzat en una proposta concreta.

Vox planteja, directament, acabar amb el sistema de finançament autonòmic. L’estiu passat, la formació de Santiago Abascal va presentar en tots els parlaments autonòmics una iniciativa en què rebutjava qualsevol reforma del model actual i demanava «implantar una visió nacional de l’acció política i administrativa». En aquesta línia, el partit va defensar un sistema «basat en la solidaritat i la garantia de la prestació de serveis públics de qualitat; la urgència de reduir la despesa pública ineficaç que permeti una baixada massiva d’impostos i la recuperació de competències per part de l’Estat». No obstant, no va explicar quins criteris seguiria.

Sánchez tampoc pot comptar amb el recolzament de Sumar, per molt que formi part del Govern de coalició. Malgrat que Yolanda Díaz i En Comú Podem recolzen el pacte que va tancar ERC d’un finançament singular per a Catalunya, hi ha partits dins de Sumar que han mostrat el seu rebuig de pla, al punt d’amenaçar de votar-hi en contra. Els diputats de Compromís, Alberto Ibáñez i Águeda Mico –integrada en el grup Mixt–, exigeixen que es corregeixi l’«infrafinançament» del País Valencià i el parlamentari de Chunta Aragonesista, Jorge Pueyo, fa el mateix amb el seu territori.

Els postconvergents tenen clar que Catalunya no pot ocupar un lloc «singular» dins del sistema de finançament autonòmic, sinó que ha de tenir garantit un concert econòmic propi, a l’estil del País Basc i Navarra. La presidenta del grup parlamentari al Parlament, Mònica Sales, i la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, han exigit a Junqueras que sigui aquesta posició la que defensi en la seva reunió amb Sánchez. «No entenem que es negociï menys que això», ha deixat clar Nogueras.

EH Bildu i el PNB es presenten a les eleccions al País Basc i Navarra, dos territoris que gaudeixen d’un concert econòmic propi, per la qual cosa el sistema de finançament autonòmic no els afecta. Això fa més senzill que donin el vistiplau a una proposta negociada pel Govern. Fonts d’EH Bildu asseguren que «veuen bé» les decisions que puguin adoptar «altres institucions» sobre aquest assumpte i el PNB ja va aplaudir l’acord entre ERC i el Govern per a un «finançament singular» per a Catalunya.

Podem no veu malament el pacte amb ERC, però fa mesos que defensa que cal esperar a veure la lletra petita abans de poder adoptar una posició clara. Sobretot, des del partit assenyalen la necessitat que es compleixi el principi de solidaritat entre totes les comunitats autònomes.

Notícies relacionades

L’Església cedeix i accepta indemnitzar les víctimes de pederàstia

Un "fet històric" rebut amb cautela

Molt més exigent és el BNG que, directament, demana un concert econòmic per a Galícia i poder tenir la clau de la caixa. A més, fonts de la formació recorden que en l’acord d’investidura que van firmar amb Sánchez es va incloure que qualsevol canvi en l’estatus polític de Catalunya o Euskadi també hauria d’afectar Galícia, com a tercera nacionalitat històrica.

Coalició Canària, per la seva banda, reclama que el nou model garanteixi la suficiència financera dels serveis públics essencials i que els recursos del Règim Econòmic i Fiscal de les Canàries quedin totalment al marge del sistema de finançament general.