¿Què fer amb Veneçuela, Trump i Delcy Rodríguez? Els partits espanyols es posicionen després de dos dies frenètics

El PP aplaudeix la "bona notícia" i el "fita històrica" que suposa que Maduro hagi sigut "derrocat". No obstant, rebutgen de ple la decisió que sigui Delcy Rodríguez qui agafi el timó del país. «Les dictadures no s’enderroquen a mitges», va avisar Alberto Núñez Feijóo en una carta publicada a les xarxes socials. Els populars consideren Edmundo González com el «president legítim» i eviten parlar d’una nova convocatòria electoral. El que sí que reconeixen és que «evidentment hi ha dubtes sobre si [Trump] vulnera o no el dret internacional» amb el seu atac a Veneçuela.

Al PSOE s’han mostrat contundents a l’hora de denunciar les accions adoptades per Trump. La portaveu del partit, Montse Mínguez va denunciar aquest dilluns l’«atac» i la «invasió bèl·lica» de Veneçuela i va fer una crida a la desescalada. No obstant, els socialistes eviten posicionar-se sobre qui ha de ser al capdavant del país. Mínguez ha recordat que Espanya no va reconèixer la victòria de Maduro en les eleccions del 2024 i que no ho farà ara amb la intervenció dels EUA. Així, va apostar pel diàleg: «Es parlarà amb el Govern de Veneçuela i també amb els líders de l’oposició, com s’ha anat fent tot aquest temps».

«Hem d’alegrar-nos que un dictador i un tirà hagi sigut detingut i posat a disposició del sistema judicial», ha sentenciat el vicepresident de Vox, Jorge Buxadé, aquest dilluns. No obstant, la decisió de Trump de designar Delcy Rodríguez com a presidenta ha generat controvèrsia en el partit. Alhora que denuncien que l’alliberament de Veneçuela "no s’ha completat", donen cert marge a la número dos de Maduro: «Ha de decidir si continua amb el patiment del poble veneçolà o si ajudarà aquesta restauració de la democràcia». Al contrari que el PP, eviten esmentar Edmundo González i María Corina Machado i parlen de convocar eleccions perquè el poble s’expressi.

Des que es van conèixer les primeres informacions sobre la captura de Maduro, Sumar ha exigit als seus socis socialistes una condemna contundent contra l’«acte de pirateria imperialista» comès per Trump. Aquest dilluns, el ministre de cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha assegurat que es tracta d’un «atropellament de tota l’arquitectura jurídica» construïda després de la Segona Guerra Mundial. Així, ha demanat «fugir d’eslògans» i ser «al costat de les grans democràcies llatinoamericanes. També s’ha referit a la UE per criticar que hi hagi països que continuen veient els EUA com el seu «principal aliat i proveïdor de seguretat». En aquest sentit, ha apuntat a la necessitat d’avançar en l’autonomia «política i militar» per no dependre de Trump. No s’ha referit, però, al futur de Veneçuela.

«L’agressió dels Estats Units contra Veneçuela constitueix una vulneració flagrant de la Carta de les Nacions Unides, del dret internacional i del sistema multilateral», va sentenciar ERC a través d’un comunicat publicat a les xarxes socials en què demanava a la Unió Europea que assumís el seu paper per defensar l’ordre internacional. Igual com el PSOE i Sumar, van fer una crida a la desescalada: «El diàleg entre les parts és imprescindible per garantir una solució política al conflicte i garantir que només el poble veneçolà decideixi el futur de Veneçuela». Ara bé, no plantegen cap camí concret.

La formació liderada per Carles Puigdemont va emetre un comunicat en què van mostrar el seu rebuig del «règim autoritari i corrupte» de Maduro, que governa «sense tenir la legitimitat de les urnes», però van assenyalar que això no és obstacle per condemnar un atac per part dels Estats Units que «no té empara jurídica i deixa en dubte el paper de les Nacions Unides». Pel que fa al futur, van assegurar el seu suport al poble veneçolà i, “especialment, als veneçolans que lluiten democràticament per un país lliure».

EH Bildu va condemnar de manera contundent l’«agressió imperialista» ordenada per Trump i «el segrest del President Nicolás Maduro». En un comunicat, la formació abertzale va denunciar els «gravíssims esdeveniments» que s’estaven produint i el seu coordinador general, Arnaldo Otegi, va apuntar que «el futur és dels pobles i només a ells els correspon escriure la seva història». No obstant, tampoc va aclarir si estan a favor d’una convocatòria electoral o que es mantingui el règim actual.

Notícies relacionades

Sánchez convocarà la Conferència de Presidents en el segon semestre

El PSOE es posa en tensió territorial

Condemna a Trump, però confiança que es puguiiniciar una transició política per accedir a un règim democràtic». Aquesta és la posició del PNB, que lamenta la seva «preocupació per la ruptura unilateral de la normativa internacional per part dels Estats Units», però veu «necessari tornar com més aviat millor la veu als veneçolans amb les degudes garanties democràtiques», cosa que apunta a una convocatòria d’eleccions.

Entre els més crítics amb el Govern d’Espanya hi ha Podem. Irene Montero, secretaria política del partit, ha condemnat la «hipocresia» del PSOE i Sumar al no prendre accions contundents contra els EUA. Més enllà d’arremetre contra l’Executiu, ha qualificat el Govern de Trump de «criminal i terrorista» i n’ha exigit l’aïllament internacional, així com la sortida de l’OTAN. Res ha dit sobre què fer ara a Veneçuela.