La legislatura a la Cambra catalana
Revitalitzar la ‘nació’ des del Parlament
El president de l’hemicicle es proposa reforçar la rellevància política de la institució per situar-la com a garant de la democràcia davant l’avenç de l’extrema dreta.
«La irrupció de l’extrema dreta és la negació de la democràcia», afirma Josep Rull
«La senyera pot abraçar a tothom que vol que aquesta sigui la seva nació i la dels seus fills»
El Parlament ofereix cada any centenars de visites guiades en què participen majoritàriament alumnes d’escoles i instituts. Quan el recorregut arriba a l’hemicicle i els visitants s’asseuen en els escons dels diputats, el president de la Cambra catalana, Josep Rull, si l’agenda l’hi permet, s’hi incorpora durant uns minuts i fa sempre la mateixa reflexió: "Les deu portes d’accés a l’hemicicle que ara veuen es van mantenir gairebé 40 anys tancades amb forrellat [pel franquisme]. Avui vostès estan molt còmodes asseguts i ho veuen com un acte ordinari, però perquè avui es puguin estar aquí hi ha hagut molta gent que ha lluitat i patit molt; alguns fins i tot han lliurat la seva vida", explica.
Per al cap de l’hemicicle és imprescindible que les noves generacions coneguin la història de la democràcia a Catalunya en un context marcat per l’auge d’opcions extremistes, especialment entre els joves. "Hi ha un desconeixement molt intens de la nostra història, i això té a veure amb la irrupció de l’extrema dreta, que és la negació de la democràcia, de la llibertat i dels drets fonamentals", remarca en conversa amb EL PERIÓDICO. Des que va assumir el càrrec el juny del 2024, Rull s’ha proposat tornar la centralitat institucional al Parlament i utilitzar-lo com a palanca per reforçar la nació catalana com a contrapès a les idees que posen en dubte els principis democràtics, i també per tornar el protagonisme a l’hemicicle després d’anys en què la crispació del procés va monopolitzar l’activitat de la Cambra.
El Parlament, defensa en declaracions a EL PERIÓDICO, ha de ser la peça central del relat de Catalunya com a nació i un espai des del qual es pugui recordar el cost de la democràcia, una tesi que guia la seva presidència i que està avalada per la resta de membres de la Mesa del PSC, ERC i Junts. "La democràcia ha costat molt d’aconseguir, i això s’ha d’explicar", adverteix Rull. I insisteix que el Parlament no s’ha de limitar a ser l’escenari de la confrontació política, sinó que també ha de tenir una funció pedagògica i simbòlica davant els discursos d’odi que, des del faristol, qüestionen la igualtat entre ciutadans.
Durant aquest primer any i mig al capdavant de la Cambra, el president ha desplegat un discurs que utilitza de forma explícita el concepte de nació per referir-se a Catalunya, tot i que Rull evita les apel·lacions directes a l’independentisme, conscient que a l’hemicicle ja no compta amb majoria, una cosa que els membres socialistes de l’òrgan rector –en minoria– van deixar clara en l’inici de legislatura. L’única excepció és la situació dels diputats "exiliats", Carles Puigdemont i Lluís Puig, als quals el cap del Parlament al·ludeix habitualment per insistir que "no hi ha normalitat institucional", una idea que també expressa, tot i que amb no tanta intensitat, el president de la Generalitat, Salvador Illa.
Un país integrador
Més enllà del discurs, l’estratègia es tradueix en la recuperació de símbols i efemèrides que pretenen situar al centre la institució i reivindicar el paper que ha tingut en la consecució de la democràcia. "Volem construir una comunitat de nació integradora, que posi en relleu el passat, però que es projecti cap al futur", argumenta Rull, que sol apel·lar a l’esperit dels expresidents Francesc Macià i Lluís Companys en els seus discursos, però també al dels caps del Govern des de la restauració de la democràcia.
En aquest marc s’inscriu la recuperació de l’acte d’hissada de la gran senyera la vigília de l’11 de setembre, una iniciativa impulsada per l’expresident Jordi Pujol, tot i que materialitzada finalment el 2006 pel llavors cap de la Generalitat, Pasqual Maragall. Es va deixar de celebrar amb l’arribada de la crisi del 2008 i, per això, una de les primeres decisions de Rull al capdavant del Parlament –amb l’aval de la Mesa– va ser ordenar la instal·lació d’un gran pal a l’entrada de l’edifici, amb una bandera de 42 metres quadrats que marca l’accés a la seu parlamentària i l’inici dels actes institucionals de la Diada, després de més d’una dècada en què la institució no va tenir cap protagonisme en els actes de l’11 de setembre.
Al costat del pal, una placa explica l’origen i la història de la senyera, com a manera de donar protagonisme al símbol central de la nació catalana. El gest, explica Rull, no pretenia només recuperar una tradició, sinó ressignificar la bandera de Catalunya. "Volíem explicar-ne els orígens i remarcar que és un símbol que pot abraçar a tothom que vol que aquesta sigui la seva nació, als que han nascut aquí i als que volen que aquesta sigui la terra dels seus fills".
El setembre passat, amb el primer acte de la hissada, es va presentar a l’hemicicle la plana major de la política catalana, amb la majoria d’expresidents des de la restauració de la democràcia: Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas, Pere Aragonès i Illa. Rull, però, també remarca la importància que va tenir el moment al veure la imatge dels màxims representants del Parlament, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona –amb l’alcalde, Jaume Collboni– plegats "abraçant el símbol de la senyera".
El mateix enfocament inspira la institucionalització del 6 de desembre com a data per commemorar la primera sessió constitutiva del Parlament el 1932, durant la Segona República. "Aquest acte era, abans que res, un homenatge a la democràcia", remarca Rull, que posa l’accent en la legitimitat institucional mantinguda durant l’exili, des de l’elecció de Josep Tarradellas com a president des de Mèxic fins al relleu simbòlic del Parlament recuperat el 1980, amb l’arribada de la democràcia.
