La Justícia espanyola encercla el chavisme amb cinc causes: Duro Felguera, Betancourt, el Pollo Carvajal, Koldo-Delcy Rodríguez i PDVSA

Recentment, la titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid, María Esperanza Collazos, que investiga en secret el cas sobre el rescat de Plus Ultra per delicte de blanqueig de capitals, organització criminal, apropiació indeguda i tràfic d'influències, va ordenar la detenció dels propietaris de l'aerolínia en una causa en què s'analitza el possible blanqueig de capitals procedents del negoci de l'or veneçolà i dels fons públics per a lluitar contra la fam al país sud-americà.

Les autoritats franceses i suïsses van informar que implicats en el cas Plus Ultra estan sent investigats pel suposat blanqueig «a gran escala» d’importants sumes de diners «de persones subjectes a sancions internacionals», segons especifiquen documents del Ministeri Públic de Suïssa, que centren la seva atenció en el suposat blanqueig de diners de «fons il·lícits procedents d’actes de malversació comesos per funcionaris públics a Veneçuela».

Aquestes són les causes desenvolupades a Espanya en què han sigut assenyalats excàrrecs chavistes:

La Sala Penal de l’Audiència Nacional va confirmar el gener del 2024 el processament de l’expresident de la companyia asturiana Duro Felguera Juan Carlos Torres i els exviceministres veneçolans Nervis Villalobos i Javier Alvarado per presumptes suborns per a la construcció d’una central termoelèctrica al país caribeny.

Els magistrats van avalar la decisió del jutge Ismael Moreno de processar-los, a l’assegurar que «en la seva qualitat de responsables de Duro Felguera», «van decidir entregar diverses quantitats de diners (fins i tot, almenys, un total de 105.627.600 dòlars)» a funcionaris veneçolans mitjançant «societats interposades» perquè utilitzessin «la seva capacitat d’influència» en benefici de l’empresa asturiana.

Els investigats van crear una estructura societària a través de què es van fer transferències bancàries; «i així es va fer arribar el seu suborn a cada funcionari investigat des del gener del 2009 fins a, almenys, març del 2013», diu la interlocutòria.

La intervenció dels Estats Units s'ha produït just després que el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5, Santiago Pedraz, remetés una comissió rogatòria a Veneçuela en què sol·licitava al Govern de Nicolás Maduro que certifiqués si la Justícia bolivariana havia arxivat diferents causes contra l'empresari Leopoldo Alejandro Betancourt, propietari de la marca d’ulleres Hawkers, que derivaven dels mateixos fets pels quals ara està imputat en l'Audiència Nacional, segons la informació recaptada per aquest diari.

Segons les indagacions de la Fiscalia Anticorrupció, els investigats haurien saquejat els comptes públics del país sud-americà i mitjançant empreses interposades haurien adquirit immobles de gran valor a Espanya.

La Policia Nacional va arrestar el 2021 a Madrid l’excap de la Direcció d’Intel·ligència Militar (DIM) veneçolana Hugo Armando Carvajal, conegut com el Pollo Carvajal, que havia estat fugat durant dos anys. La detenció es va produir a petició dels EUA, que pretenien jutjar-lo per narcotràfic, blanqueig i col·laboració amb el grup terrorista de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

Finalment, va ser extradit el juliol del 2023 als Estats Units, país on el Pollo s’ha declaratculpable de narcotràfic i de subministrar armes a l’antiga guerrilla colombiana. Aquesta confessió ha estat una de les principals evidències que té la justícia dels Estats Units contra el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, a qui la fiscal general de Washington, Pam Bondi, va arribar a qualificar com «un dels narcotraficants més grans del món» com a capitost del denominat Clan de los Soles.

El 25 de juny el fiscal del Districte Sud de Nova York, Jay Clayton, anunciava que l’exgeneral veneçolà s’havia declarat culpable davant del jutge federal de districte Alvin K. Hellerstein d’haver conspirat per «inundar» de cocaïna Estats Units en un intent de desestabilitzar el país. Uns fets que també s’atribueixen a Maduro. Amb aquest acord, l’exgeneral de la contraintel·ligència chavista intenta evitar una condemna a cadena perpètua.

La Sala Segona del Tribunal Suprem va arxivar una causa per un delicte de prevaricació contra l'exministre de FomentJosé Luis Ábalosper l'entrada de la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, en territori espanyol el gener del 2020, malgrat la prohibició que hi havia establerta per la UE. L’Alt tribunal va concloure, segons una ponència del magistrat Manuel Marchena, que l’incompliment de les decisions de política exterior de la Unió Europea està sotmès a control polític, no a responsabilitat penal.

Per la seva banda, les indagacions desenvolupades pels agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil revelen que Koldo García hauria ofert a Ábalos el 9 d’abril del 2019 cobrar mig milió d’euros mensuals durant tres anys d’una petroliera veneçolana que estaria controlada per l’excandidat a la presidència del país sud-americà.

Segons consta en el sumari del cas Ábalos-Koldo, el comisionista del cas Koldo, Víctor de Aldama, va fer d'intermediari el 2020 entre el Govern de Veneçuela, en concret entre la seva vicepresidenta, Delcy Rodríguez, i una empresa que pretenia transportar gasolina al país sud-americà, que es trobava en plena crisi de subministrament de combustibles.

No obstant, ni l’Audiència Nacional ni el Tribunal Suprem investiguen en el cas Ábalos-Koldo fets relacionats amb Veneçuela.

La jutge de l’Audiència Nacional María Tardón va obrir quatre peces separades en què es va dividir el cas PDVSA, la investigació per les suposades operacions irregulars per la defraudació o apropiació del patrimoni de l’empresa veneçolana de petroli. Una d’aquestes, la peça número dos, que va ser oberta per blanqueig de capitals contra l’exviceministre d’Energia Elèctrica Nervis V., la seva dona Milagros C. i Alfonso G.P., en relació amb l’ingrés d’uns fons a favor del matrimoni a l’entitat espanyola Banc de Madrid, va ser arxivada el setembre del 2022.

Notícies relacionades

Ciutadans veneçolans desafien el toc de queda per fer cua a supermercats i farmàcies

Feijóo i Abascal accentuen la pugna sense alliberar-se de la mútua dependència

La jutge de l’Audiència Nacional María Tardón, d’acord amb la Fiscalia Anticorrupció, va proposar processar l’exdirector de Seguretat i Prevenció de Pèrdues de Petróleos de Venezuela (PDVSA) Rafael Ernesto Reiter Muñoz i la seva dona, Vanessa Carolina Yssea, per blanqueig de capitals.

Vinculat a la petroliera veneçolana, però en una causa derivada d’una peça separada delcas Raúl Morodo, l’exambaixador espanyol a Caracas, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, Francisco de Jorge, va proposar jutjar Ana K.U., vídua del directiu de PDVSA que es va suïcidar Juan Carlos Márquez Cabrera i el soci d’aquest, Carlos A.P., per aflorar a Espanya i amagar a la Hisenda Pública fons procedents de l’empresa pública de petroli veneçolana PDVSA. En concret, el jutge els imputa dos delictes contra la Hisenda Pública, un delicte de falsedat documental i un delicte de blanqueig de capitals.