El Parlament busca blindar-se davant els discursos d’odi

Des de l’aprovació d’un nou pla d’igualtat fins al desplegament del pla d’acció climàtica i el d’accessibilitat, passant per l’ampliació d’espais de l’edifici, l’acceleració dels processos legislatius i la regulació pendent de les dietes dels diputats, la llista de reptes és bastant àmplia. Però un destaca per sobre de la resta: donar amb la millor fórmula per posar límit als discursos d’odi sense erosionar els drets parlamentaris ni reforçar l’estratègia de confrontació de l’extrema dreta.

"El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) diu que la llibertat d’expressió en seu parlamentària té marges molt amplis i que s’han de tolerar discursos encara que siguin pertorbadors, impactants o xocants, però també posa límits i defineix què són els discursos d’odi", explica a EL PERIÓDICO el president del Parlament. Josep Rull recorda que des del començament de la legislatura aquesta ha sigut una de les qüestions més complicades de resoldre i que el 2026 serà clau per comprovar si el Parlament compta amb els mecanismes necessaris per aturar els anomenats "discursos deshumanitzadors", aquells que, segons la doctrina, traspassen aquests límits.

¿Com saber-ho? D’entrada, encara no hi ha precedents a la Cambra catalana i aquest serà un dels primers passos. Actualment, hi ha quatre expedients en la comissió de l’estatut del diputat, que ha d’analitzar si hi ha hagut vulneració del codi de conducta en intervencions de Joan Garriga i Júlia Calvet, de Vox; i de Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana. Una vegada hi hagi un dictamen, començarà a definir-se el full de ruta per a futurs casos. Els experts ja han avisat que el Parlament no té prou garanties per penalitzar expressions ofensives, al no comptar amb un codi de conducta amb rang de llei. No obstant, qualsevol reforma que habiliti i blindi aquesta qüestió ha de ser motivada pels grups parlamentaris, no per la Taula. Per part de l’òrgan rector, reconeixen fonts parlamentàries, s’analitzarà, una vegada hi hagi dictamen de la comissió, si hi ha "algun canvi en les advertències", ja que ara s’advoca per interrompre el mínim, d’acord amb la qual cosa fan altres parlaments.

El racisme

Notícies relacionades

L’exdona de Pujol Ferrusola renuncia al testimoni de Vicky Álvarez, exparella del primogènit, que no declararà per la fortuna a Andorra

La Policia accelera la seva investigació interna per l’escàndol del DAO abans que el jutjat prengui mesures que parin les indagacions

Per part dels grups, com ja va avançar EL PERIÓDICO, PSC, Junts i ERC treballen en una proposta de reforma del reglament que actualitzi el codi. A més, amb la resta de formacions també es treballa en l’aprovació d’un nou pla d’igualtat que inclogui la lluita contra el racisme.

Paral·lelament, la Cambra vol continuar avançant en la modernització dels processos legislatius, com a antídot per a l’avenç dels extremismes. A l’estiu, la Taula va enviar als grups unes recomanacions per acotar els temps d’aprovació de les lleis fins als sis mesos –la majoria s’allarguen més d’un any– i ara, segons explica Rull, també es vol incloure un "mecanisme d’avaluació" que permeti verificar si la llei ha complert o no el seu propòsit i, en cas que es produeixin efectes indesitjats, analitzar com revertir-los. "Les lleis s’han de fer i ben fetes; hem de poder acreditar que després d’haver-se aprovat, han sigut útils o lleials a la voluntat del legislat", diu.