El Parlament accelera el ritme de l’última dècada: 33 iniciatives legislatives han vist la llum aquest 2025

Les normes s’han distribuït al llarg de l’any de forma bastant regular, amb els mesos més àgils quant a activitat normativa al maig i novembre, i amb una empenta final de l’últim trimestre de l’any especialment intens. Al desembre es van aprovar tres lleis d’alt impacte polític i social: la regulació dels lloguers de temporada i d’ habitacions – una de les principals banderes dels socis d’investidura –; la llei de drets de les persones LGBTI i per a l’ erradicació de la LGTBI-fòbia, el treball dels quals s’arrossegava de la passada legislatura; i la modificació de la normativa de comerç, serveis i fires.

Un degoteig de lleis i molts decrets

Més enllà d’aquesta empenta final, 2025 ha sigut un any de degoteig legislatiu. Al gener es va aprovar la primera llei del curs, la que va eliminar els beneficis fiscals lligats al projecte del Hard Rock, un dels compromisos que tant ERC com els Comuns van posar sobre la taula per investir Illa. En els mesos següents van anar arribant reformes de naturalesa diversa, moltes heretades de treballs iniciats en l’anterior legislatura i amb un ampli consens, com l’Estatut dels municipis rurals, aprovat per una àmplia majoria (tots, tret de Vox, que es va abstenir) o l’exempció dels patis escolars dels límits acústics, validada per unanimitat. També han tirat endavant reivindicacions històriques com la creació del cos d’acció exterior –una norma pactada entre el PSC i ERC per convertir Illa en president–, que va tirar endavant també amb el ‘sí’ de Junts i la CUP.

En paral·lel, el Govern ha recorregut de forma sistemàtica al decret llei per avançar la seva agenda, una mesura que aprova en el Consell Executiu i que després ha de ser validada per l’hemicicle. El Parlament ha convalidat 21 decrets en un sol any, alguns posteriorment tramitats com projectes de llei per incloure així les aportacions dels grups parlamentaris. Habitatge, fiscalitat, ajudes socials, injeccions de crèdit per compensar la manca de pressupostos actualitzats, energia o sector agrari han concentrat bona part d’aquestes mesures urgents, en un context marcat per l’absència de noves comptes i per la pressió social, especialment en àmbits com l’accés a l’habitatge, però també per les crisis sobrevingudes, com el gran apagament o la pesta porcina africana.

Per sobre de la mitjana anual

Si s’amplia el focus al conjunt d’aquesta legislatura, iniciada el juny del 2024, el balanç continua inclinant-se clarament cap a aquesta fórmula: 13 lleis aprovades i 25 decrets llei validats en total. És a dir, gairebé el doble de convalidacions que de normes tramitades per la via ordinària. No es tracta d’un fenomen nou. Des de la pandèmia de la covid, el 2020, el decret llei es va normalitzar com a eina legislativa, amb un Govern que impulsa les mesures i un Parlament que les convalida o decideix la seva tramitació posterior com a projecte de llei per obtenir les propostes de tots els partits, una dinàmica que no només no s’ha revertit, sinó que ha anat a més i que els experts, com va explicar EL PERIÓDICO, creuen que deteriora el paper de la Cambra catalana. Entre el 2006 i el 2010, la primera legislatura en què aquesta possibilitat va entrar en vigor després de la seva inclusió a l’Estatut, es convalidaven de mitjana només dos decrets a l’any, davant d’una mitjana de 39 lleis per la via ordinària. Des d’aleshores, la tendència s’ha invertit progressivament.

Més enllà del canvi en el pes relatiu entre les dues vies, aquella legislatura del tripartit presidit per José Montilla (PSC) aprovava, en termes generals, una mitjana d’unes 40 normes anuals. Aquesta xifra va anar minvant amb l’entrada de la nova dècada i es va reduir pràcticament a la meitat, amb l’excepció del període comprès entre el 2018 i el 2020, quan l’emergència sanitària va disparar la producció normativa, especialment en forma de decrets llei perquè entressin en vigor al més aviat possible.

El 2025 s’han aprovat un total de 33 iniciatives legislatives, cosa que torna a situar aquesta legislatura entre les més actives dels últims 20 anys. Sense comptar les del tripartit i Quim Torra (la de la Covid), en la resta de mandats s’han aprovat, de mitjana, unes 20 normes a l’any entre decrets, projectes de llei i proposicions de llei.

Els blocs del Parlament

L ’aritmètica parlamentària, marcada per la falta de majoria del PSC, obliga el Govern a negociar pràcticament cada iniciativa que arriba al Parlament, especialment els decrets impulsats des del Palau de la Generalitat. Malgrat alguna ensopegada fruit d’un mal càlcul –com va passar amb la taxa turística– o de la precipitació –com la retirada a última hora del decret de les renovables i dels càmpings en zones inundables –, l’Executiu sol portar aquestes mesures al ple amb els recolzaments ben lligats dels seus socis.

Notícies relacionades

L’informe del PSOE diu que gairebé 200.000 euros dels seus ingressos «no són reals» sinó devolucions de diners avançats que no es va gastar

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Així ho reflecteix la coincidència de vot del bloc d’esquerres: des de l’agost del 2024, PSC, ERC i Comuns han coincidit en el 84% de les votacions d’iniciatives legislatives, segons dades que manegen els socialistes, sense comptabilitzar les mocions, que no són vinculants. Si s’incorpora a la CUP a l’equació, el percentatge descendeix fins al 65%, tot i que es manté per sobre de la meitat, una cosa que fonts socialistes asseguren que és «molt positiu», tenint en compte les diferències que hi ha entre els plantejaments dels dos partits. El PSC, a més, ha coincidit en un 64% de les votacions amb Junts.

El Parlament tancarà l’any amb 75 iniciatives legislatives en tràmit, entre projectes del Govern, proposicions de llei dels grups i propostes d’iniciativa legislativa popular, cosa que trasllada una part substancial del treball normatiu al 2026. En aquest context, la gran incògnita del pròxim exercici no serà només el volum de lleis que s’aprovaran, sinó si l’Executiu aconsegueix desencallar una de les peces clau per apuntalar la seva estabilitat: els pressupostos del 2026, els primers d’Illa i els cridats a posar fi a la pròrroga d’uns comptes que s’arrosseguen des del 2023.