Retard en l’organisme

L’embús a l’Audiència Nacional porta fins al 2027 judicis per corrupció

Els tribunals busquen reforços

Les causes amb presoner sempre tenen preferència sobre els altres procediments

L’embús a l’Audiència Nacional porta fins al 2027 judicis per corrupció
4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’embús que viu la Sala Penal de l’Audiència Nacional està fent que els judicis per presumptes delictes de corrupció s’estiguin fixant per al 2027, cosa que suposa que no se celebrin fins a anys després que s’hagi acabat la seva instrucció. Això implica que, en cas de condemna, calgui pràcticament aplicar sempre l’atenuant de dilacions indegudes amb la consegüent rebaixa de la pena.

Per això, en el tribunal especialitzat en terrorisme i delictes econòmics d’especial rellevància o que afecten el territori de més d’una Audiència Provincial es busquen fórmules per accelerar la celebració de judicis, com, per exemple, un reforç dels magistrats de les quatre seccions de la seva Sala Penal. En concret, es necessiten dos magistrats més perquè la seva Secció Segona pugui duplicar els assenyalaments.

Fonts jurídiques assenyalen a EL PERIÓDICO que la Sala de Govern va enviar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) una proposta de nomenament el mes de setembre passat, amb diversos noms, entre els quals hi havia el de Pablo Ruz, que al seu dia va substituir Baltasar Garzón al capdavant del Jutjat Central d’Instrucció número 5.

Pendent de vistiplau

La tramitació de la designació encara està pendent del vistiplau del Ministeri de Justícia, al qual correspon la provisió econòmica, i de la Comissió Permanent del CGPJ, que en la seva última reunió del 2025 va renovar la comissió de serveis de dos magistrats més que ja estan a la Sala Penal de l’Audiència Nacional: Fermín Echarri i María Fernanda García.

El motiu d’instar els nomenaments en la Secció Segona Penal de l’Audiència és perquè és la que compta amb més retard, ja que va ser l’encarregada de l’enjudiciament de les nombroses peces obertes del cas Gürtel. La sentència de la més important d’aquestes va motivar la moció de censura que va portar Pedro Sánchez al Govern central. L’última peça jutjada, relativa als delictes fiscals comesos pel cap de la trama, Francisco Correa, i la resta dels seus membres, està ja pendent de sentència.

Però que la Secció Segona tingui retard no significa que la resta no estigui en una situació complicada. El judici dels Pujol precisament va començar a celebrar-se el 24 de novembre, quan la instrucció es va finalitzar el 2020. I si es compleix el calendari fixat no acabarà fins al maig del 2026. És veritat que en aquest cas els retards no són només aplicables a la congestió de l’Audiència Nacional, perquè la defensa de la família Pujol es va prendre el seu temps per expurgar el procediment i d’aquesta manera evitar que s’incloguessin dades personals en el sumari.

Un altre dels problemes que s’estan trobant l’Audiència a l’hora de fixar aquests judicis, amb un voluminós nombre d’acusats, és que una vegada que s’hi posa data, sempre hi ha algun advocat amb un assenyalament anterior que té preferència, la qual cosa obliga a tornar a posposar l’inici de la vista a la recerca d’un dia sense aquestes coincidències.

Fonts de l’Audiència assenyalen a aquest diari que així ha passat amb peces del cas Lezo, el principal acusat del qual és l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González. Una d’aquestes peces, la relativa al camp de golf que es va construir a sobre dels dipòsits del Canal d’Isabel II, s’ha assenyalat per al setembre de l’any 2027.

La trama Púnica, sense data

Per a d’altres, com la compra de la colombiana Inassa per l’empresa pública madrilenya encarregada de la gestió de l’aigua, ni tan sols hi ha data encara, malgrat que la instrucció ja havia finalitzat el 2019.

Així mateix, també falten per celebrar-se diversos judicis de la trama Púnica, entre els acusats de la qual destaca qui va ser el secretari general del PP madrileny, Francisco Granados.

El de la destresa en la contractació per aconseguir certificats energètics acaba de tancar-se amb la condemna de sis exalcaldes madrilenys i l’empresari clau, mentre que el de les presumptes irregularitats per contractar la música dels pobles amb Waiter Music s’ha de començar a celebrar el gener vinent.

Entre els judicis relatius a les presumptes pràctiques delictives de la policia durant el Govern de Mariano Rajoy, destaca el de l’operació Kitchen, en què estan acusats, entre d’altres, el que va ser ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, pel presumpte espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. Està previst que s’iniciï el mes de maig de l’any que ve.

Causes preferents

Entre els factors que influeixen en el retard dels assenyalaments de l’Audiència Nacional hi figura el hàndicap que les causes amb pres sempre tenen preferència sobre tots els altres procediments, la qual cosa acostuma a suposar la postergació de les causes per corrupció, habitualment amb un gran nombre d’acusats amb els seus corresponents advocats. Això obliga que se celebrin a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, quan l’espai està disponible.

L’Audiència Nacional també compta amb reforços als jutjats centrals d’Instrucció. El número 6 en té un des que el seu titular era Manuel García Castellón, per poder avançar en les indagacions del cas Tàndem, en què s’investiguen les clavegueres policials i el principal imputat del qual és l’excomissari José Manuel Villarejo.

Notícies relacionades

També n’hi ha hagut al jutjat 3, titularitat de José Luis Calama, per poder compaginar tots els assumptes amb la laboriosa investigació que van necessitar les indagacions relatives a la intervenció del Banc Popular.

Ara també es vol ampliar la mesura al Jutjat Central d’Instrucció número 1, amb Francisco de Jorge al capdavant, que, entre d’altres, va instruir el cas que es va acabar tancant amb la condemna de l’expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales pel petó que va fer a Jennifer Hermoso al guanyar el mundial de futbol femení.