Roger Montañola: «Presentar-me a les eleccions generals va ser com un Erasmus, m’ho vaig passar d’allò més bé»

Una vida de la qual va fer un parèntesi el juliol del 2023, quan va decidir presentar-se a les eleccions generals amb el PDECat-Espai CiU. Assegura que des del primer moment sabia que no tenia possibilitats d’entrar al Congrés, per la qual cosa va avisar els seus clients que tornava l’endemà de les eleccions i es va prendre aquella campanya electoral «com un Erasmus». «Va ser divertidíssim. No diria que va ser el millor mes de la meva vida, però si un d’ells. M’ho vaig passar d’allò més bé», recorda amb un somriure d’orella a orella. Les baixes expectatives, que es van confirmar posteriorment a les urnes –la seva candidatura només va rebre 32.016 vots–, li van donar la «llibertat» de parlar «sense haver de fer càlculs electorals»: «Sabia que la suma era zero».

El que sí que considera és que va marcar l’agenda: «Aquella campanya va acabar d’enterrar la idea més naïf del procés i va tornar la política. Amb això estic satisfet», assegura. També va ser l’últim intent de supervivència del PDECat, que es va dissoldre definitivament uns mesos després. «Està molt bé que tothom digui que hi ha un espai, però no existeix i s’ha d’acceptar», afirma sense embuts Montañola, que va viure des de la primera fila la ruptura de la coalició de Convergència i Unió. Durant els dies clau estava de viatge als Estats Units, però recorda que quan va tornar li van dir: «Ara ets el portaveu d’Unió i anem sols».

No obstant, l’aventura va durar poc perquè Unió no va aconseguir cap escó a les eleccions de setembre del 2015. Va ser llavors quan va decidir que la política per a ell havia acabat. «La diàspora del meu anterior partit és divertida d’analitzar. Soc dels pocs que no depèn de ningú, que no forma part de cap altre partit ni ha buscat paraigua en cap altra formació», afirma amb «orgull», tot i que reconeix que, a diferència d’alguns dels seus companys, a ell aquell moment li va arribar «molt jove» i encara «sense càrregues familiars».

És aquesta actitud la que troba a faltar en alguns dels seus excompanys d’escó: «Jo vaig assumir que el meu temps en política havia passat, perquè no em van votar, ja està. Hi ha molts polítics en aquest país als quals ja fa temps que els ha arribat l’hora i que no assumeixen que s’han d’anar, especialment en l’àmbit del procés».

Segons el parer de Montañola, aquesta és una de les raons per les quals propostes com Aliança Catalana estan en auge. I també per la política dels «10 segons» de plataformes com TikTok, que considera que no permet desenvolupar les idees. «Es fan propostes molt irreals, des del bonisme i des de l’extrem que parla d’immigració», afirma, interpel·lant directament els simpatitzants del partit liderat per Sílvia Orriols: «¿Què es pensen, que podran agafar tots els immigrants i fer-los fora? Flipats. ¿En quin planeta viu aquesta gent?». Però no només reparteix contra aquest partit. També veu «inviables» les polítiques que defensa la CUP i retreu als partits independentistes haver-les «validat» en els últims anys.

Els ‘Yongdipus’

De la seva etapa política, que va començar a gestar-se darrere de la barra de la discoteca Set59, propietat de Josep Sánchez-Llibre, encara guarda bons amics i manté actiu el grup de WhatsApp‘Youngdipus’ creat el 2014 del qual formen part els ara consellers Alícia Romero (PSC) i Óscar Ordeig (PSC), diputades com Marta Vilalta (ERC) o ja expolítiques com Inés Arrimadas (Cs). «Ara ja no parlem gaire, però ens felicitem els aniversaris quan ens en recordem i ens enviem fotos dels nens, com qualsevol grup de WhatsApp normal. Ara ja no té gaire mèrit, però en els moments àlgids del procés, era un alliberament», revela.

Notícies relacionades

¿És el principi del final de Sánchez?

Junqueras insta Junts a recolzar la condonació del deute del FLA

També quedaven de tant en tant per sopar. Una d’aquestes trobades va ser el 2018 i van aconseguir reunir polítics de Junts, d’ERC, del PP, del PSC i Ciutadans, molts d’ells en actiu en aquell moment. «Vam anar a un restaurant de Barcelona i vam pactar les hores d’entrada i sortida per la porta del darrere. I una vegada allà: estava prohibit parlar de política. rèiem i ens explicàvem la vida. Si ens haguéssim fet un selfie hauríem sigut portada, però no era l’objectiu», recorda ara que tot això considera que ja ha «prescrit».

Preguntat per si tornaria al camí de la política institucional si se li presentés l’oportunitat, no tanca la porta del tot perquè reconeix que la política li encanta, però deixa clar que no és la seva prioritat i assegura estar «molt feliç» amb la seva vida actual. «El temps ha demostrat que no tinc encaix; no passa res, ho accepto. Soc feliç treballant al sector privat. Continuo jugant a golf perquè m’agrada, tocant el piano, veient els meus amics i sortint a prendre alguna cosa i a sopar fora. I ara disfrutant de la meva família i de com creix el meu fill», afirma, sense amagar que últimament no pot dormir gaire: «Un somriure seu em dona la vida, i m’és igual aixecar-me a la nit».