¿És el principi del final de Sánchez?

"Avui s’ha escrit el principi del final de Pedro Sánchez" i "comença una nova era" en la política espanyola. Aquesta és la interpretació que reiteradament realitza el PP des de la nit electoral a Extremadura, on els populars es van imposar a les urnes com a primera força, però la governabilitat per a María Guardiola passa per un acord amb Vox que ha duplicat la seva representació.

Extremadura ha sigut la primera etapa de l’estratègia del PP d’anar "de diumenge a diumenge" amb cites a les urnes en les autonomies perquè, com va assenyalar el seu secretari general, Miguel Tellado, es consumi el final del sanchisme com una olla a foc lent. Però, ¿s’està arribant al final del sanchisme?

Soroll intern

Més enllà de si hi ha o no una veritable força interna en el partit que posi en suspens el lideratge de Sánchez –que no ho sembla per més que ja va sortir fa un any del Congrés federal del PSOE a Sevilla sense l’halo de líder que tenia–, el president té l’ombra constant de la inestabilitat. I en cada compareixença ha de llançar el missatge de la continuïtat i que no hi haurà avanç electoral perquè la legislatura aguantarà fins al 2027. Enmig d’un clima en què, com s’ha vist en les eleccions extremenyes, l’esquerra es queda a casa i l’electorat vira clarament a la dreta al sumar el PP i Vox el 60% dels vots. Aquesta situació fa que el partit de Santiago Abascal acabi l’any més envalentit, marcant el pas al PP fins i tot en les qüestions estètiques, com ara no felicitar Guardiola per la victòria electoral.

Gestió a les urnes

I després del que ha passat a Extremadura, res impedeix pensar que pugui passar el mateix a Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, les següents cites electorals i on Sánchez sí que va amb candidats que són seus, elegits per ell. A Castella i Lleó, Ferraz va impulsar la sortida de Luis Tudanca en favor de l’alcalde de Sòria, Carlos Martínez; i després Aragó i Andalusia seran la prova de foc de l’estratègia d’elegir ministres –vicepresidenta i número dos del PSOE en el cas andalús– com a líders i candidats territorials.

En aquests comicis sí que se sotmet la gestió de Sánchez a l’escrutini de la ciutadania, per més que siguin unes eleccions autonòmiques. I la intenció de Ferraz i de la Moncloa d’encapsular els resultats en unes lectures regionals confronta amb la realitat que una candidata era la portaveu de l’Executiu –Pilar Alegría– i l’altra la vicepresidenta primera –María Jesús Montero–. Persones totes dues del cercle del líder del PSOE.

Principal actiu

Notícies relacionades

Junqueras insta Junts a recolzar la condonació del deute del FLA

La política contrària a l’interès propi

Un cercle cada cop més reduït i des del qual s’afanen en projectar que el cap de l’Executiu està fort i amb ganes, i en el qual admeten que el principal passa per aixecar la moral de les bases i contagiar que no està tot acabat com proclama la dreta. Sánchez continua sent el principal actiu del PSOE, reconeixen a les files socialistes, mentre admeten que tampoc hi ha cap altre lideratge capaç de liderar el partit. Continuen pecant d’aquesta falta de relleu que va despertar les alarmes en les jornades de reflexió que es va agafar el 2024. Una situació de la qual hi ha qui culpa directament Sánchez per frenar qualsevol creixement a la seva ombra, bé per apartar-lo de responsabilitats política o bé per donar-li comeses que acaben "cremant-los".

El president conclou l’any com el va començar, però amb més càrrega: sense Pressupostos, davant un Parlament fracturat que només dona suports puntuals, una oposició crescuda i un partit cada vegada més regirat per la proximitat de les cites electorals. Sumat tot a una societat tan polaritzada que fins i tot el Rei fa una crida a cada un perquè qui pugui fer, que faci, però per la "convivència democràtica".