L’Audiència Nacional busca reforços davant l’embús que la porta a fixar judicis per corrupció l’any 2027

Per això, en el tribunal especialitzat en terrorisme i delictes econòmics d’especial rellevància o que afecten el territori de més d’una Audiència Provincial es busquen fórmules per accelerar la celebració de judicis, com, per exemple, un reforç dels magistrats de les quatre seccions de la seva Sala Penal. En concret, es necessiten dos magistrats més perquè la seva Secció Segona pugui duplicar els assenyalaments.

Fonts jurídiques assenyalen a EL PERIÓDICO que la Sala de Govern va enviar al Consell General del Poder Judicial una proposta de nomenament el mes de setembre passat, amb diversos noms, entre ells, el de Pablo Ruz, que al seu dia va substituir Baltasar Garzón al capdavant del Jutjat Central d’Instrucció número 5. La tramitació de la designació encara està pendent del vistiplau del Ministeri de Justícia, al qual correspon la provisió econòmica, i de la Comissió Permanent del CGPJ, que en la seva última reunió del 2025 va renovar la comissió de serveis de dos magistrats més que ja són a la Sala Penal de l’Audiència Nacional: Fermín Echarri i María Fernanda García.

El motiu per instar els nomenaments a la Secció Segona del Penal de l’Audiència és que és la que presenta més retard, ja que va ser la responsable del judici de les nombroses peces que es van obrir del cas Gürtel, la sentència de la més important de les quals va motivar la moció de censura que va donar el Govern a Pedro Sánchez. L’última a ser jutjada, la relativa als delictes fiscals comesos pel capitost de la trama, Francisco Correa, i la resta dels seus membres, ja està pendent de sentència.

Però que la Secció Segona tingui retard no significa que la resta no estigui en una situació complicada. El judici dels Pujol mateix ha començat a celebrar -se el 24 de novembre, quan la instrucció es va concloure el 2020. Si es compleix el calendari fixat no acabarà fins al maig del 2026. És cert que, en aquest cas, els retards no s’expliquen només per l’embús de l’Audiència Nacional, ja que la defensa de la família Pujol es va prendre el seu temps per expurgar el procediment i així evitar que es incloguessin dades personals en el sumari.

Altres assenyalaments

Un altre dels problemes que està trobant l’Audiència a l’hora de fixar aquests judicis, amb un nombre elevat d’acusats, és que, un cop se’ls assigna data, sempre hi ha algun advocat amb un altre judici ja programat que té preferència, la qual cosa obliga a posposar novament l’inici de la vista buscant un dia sense aquests conflictes.

Fonts de l’Audiència assenyalen a aquest diari que així ha passat amb peces del cas Lezo, el principal acusat del qual és l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González. Una d’aquestes, la relativa al Camp de Golf que es va construir a sobre dels dipòsits del Canal d’Isabel II, s’ha assenyalat per al setembre del 2027. Per a d’altres, com la compra de la colombiana Inassa per l’empresa pública madrilenya encarregada de la gestió de l’aigua ni tan sols hi ha data encara, malgrat que la instrucció ja havia acabat el 2019.

També falten per celebrar-se diversos judicis de la trama Púnica, entre els quals destaca l’exsecretari general del PP madrileny, Francisco Granados. El del tripijoc en la contractació per aconseguir certificats energètics acaba d’acabar amb la condemna de sis exalcaldes madrilenys i l’empresari clau, mentre que el de presumptes irregularitats per contractar la música dels pobles amb Waiter Music començarà a celebrar-se al gener.

Entre els judicis relatius a les presumptes pràctiques delictives de la policia durant el Govern de Mariano Rajoy, destaca el de l’operació Kitchen, en el qual estan acusats, entre d’altres, el que va ser ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, pel presumpte espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. Està previst que s’iniciï el maig del 26.

Entre els factors que influeixen en el retard dels assenyalaments de l’Audiència Nacional figura el hàndicap que les causes amb pres sempre tenen preferència sobre els altres procediments, cosa que sol suposar la postergació de les causes per corrupció, habitualment amb un gran nombre d’acusats amb els seus corresponents advocats. Això obliga que siguin celebrats a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, quan està disponible.

Més reforços

Notícies relacionades

El Parlament reprova Paneque i en demana la dimissió pel caos de Rodalies

El Congrés dona el vistiplau a la llei contra la multireincidència amb el ‘sí’ del PSOE i els partits de la dreta

L’Audiència Nacional també compta amb reforços als jutjats centrals d’Instrucció. El número 6 disposa d’un des que el seu titular era Manuel García Castellón, per poder avançar en les indagacions del cas Tàndem, en el qual s’investiguen les clavegueres policials i el principal imputat del qual és l’excomissari José Manuel Villarejo.

També n’hi ha hagut al jutjat 3, el titular del qual és José Luis Calama, per poder compaginar tots els assumptes amb la laboriosa investigació que van necessitar les indagacions relatives a la intervenció del Banco Popular. Ara també es vol ampliar la mesura al Jutjat Central d’Instrucció número 1, del qual està al capdavant Francisco de Jorge, que, entre d’altres, va instruir el cas que va acabar en la condemna de l’expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales pel petó que va clavar a Jennifer Hermoso al guanyar el mundial.