Sánchez firma la tardor legislativa més improductiva en 25 anys

Dubtes dels socis

Després de dos anys de legislatura i davant els dubtes d’alguns dels socis més fiables sobre si han de continuar sostenint el Govern, el mantra a les files socialistes continua sent el mateix: "Votació a votació". Patxi López, portaveu del PSOE al Congrés, no deixa de repetir-ho cada vegada que l’aturen als passadissos per demanar-li si el Govern pot continuar endavant sense tenir una majoria parlamentària clara que el sustenti i amb el risc constant a perdre votacions a la Cambra baixa.

"Aquests dos anys, quan parlem d’aquesta legislatura, hem guanyat el 91% de les votacions al Congrés, hem tirat endavant 52 lleis", va defensar Sánchez en la compareixença per fer balanç de l’any. No obstant, tan sols nou han sigut aprovades entre setembre i desembre. Des de l’any 2000, en aquest mateix període de sessions, les Corts Generals han donat el vistiplau a una mitjana de 22 iniciatives, entre lleis ordinàries, orgàniques, reials decrets llei i reials decrets legislatius. Només van ser pitjors les tardors del 2019, amb vuit normes, i 2023, amb tres. En la del 2016 se’n van aprovar nou, les mateixes que aquest any. No obstant, els tres anys van estar marcats per la convocatòria d’eleccions.

Després de la primera meitat de l’any, en què l’Executiu va desempolsegar lleis que venien de la legislatura anterior i va pitjar l’accelerador per arribar a aprovar 19 normes, la maquinària va començar a emetre mostres d’esgotament. A la intensa agenda judicial que ha esquitxat el Govern i al PSOE s’hi va afegir la ruptura de relacions anunciada per Carles Puigdemont i els continus avisos de Podem que la legislatura està acabada i l’Executiu "és mort".

Tot i així, el Govern de coalició ha aconseguit tirar endavant tres lleis els últims mesos amb el suport dels seus socis: la llei de seguretat aèria, la de mobilitat sostenible i la d’atenció a la clientela. I no ha sigut senzill. A més dels gestos amb Junts, com blindar l’ús de les llengües cooficials en la relació amb les grans empreses, totes tres normes han derivat en conflictes institucionals entre el Senat i el Congrés, atès que els populars van introduir canvis a la Cambra alta que havien sigut vetats prèviament pel Govern i que, en conseqüència, després van ser suprimits per la Mesa de la Cambra baixa.

La resta de l’acció legislativa de l’Executiu en aquest període de sessions s’ha sustentat en reials decrets, sis en total. Un amb mesures per a Gaza, un altre que desplega la llei ELA i aporta 500 milions al sistema de dependència, un tercer i un quart amb ajudes per a la dana i per a la recuperació de l’illa de La Palma, respectivament, el cinquè amb la pujada salarial dels funcionaris i, l’últim, amb mesures econòmiques pactades amb Junts.

Pròximes iniciatives

L’escassa activitat parlamentària també impacta en l’actitud dels socis davant la legislatura. Amb cada vegada més dubtes sobre si continuar mantenint a la Moncloa Sánchez, sobretot després de saber-se els presumptes casos d’assetjament sexual al PSOE, comença a deixar de tenir sentit l’argument que va oferir el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, fa mesos per sostenir l’Executiu: "Aprofitem el temps que ens quedi, passi el que passi, per avançar".

El Govern, però, ha deixat preparat el terreny per començar l’any vinent amb algunes victòries a la Cambra baixa. La setmana passada, el Congrés va aprovar el projecte de llei integral d’impuls de l’economia social, que rebrà el vistiplau definitiu del Senat els primers mesos del 2025. I també van deixar pactada amb el PP, Junts i el PNB la norma per aturar la multireincidència, la qual es debatrà en el primer ple de febrer abans de remetre-la a la Cambra alta.

Notícies relacionades

Les promeses oblidades de Díaz

Les cinc lleis estrella que esperen en un calaix

A més, els últims mesos, l’Executiu havia activat els treballs en tres iniciatives més: la proposició de llei per a regular als grups d’interès (lobbies), la norma per crear l’Oficina Espanyola de Drets d’Autor i Connexos, en què les negociacions avançaven a bon ritme, i la llei per regular els lloguers temporals i per habitació. En aquesta última, el PSOE ja té un pacte tancat amb els seus socis d’esquerres, però, com que Junts hi està en contra, el més probable és que acabi en un calaix o la portin a debat per palesar les posicions de PP, Vox i Junts davant la crisi d’habitatge.

No obstant, no és solament l’aliança, cada vegada més habitual, dels postconvergents amb les formacions d’Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal el que entorpeix l’activitat legislativa del Govern. Els últims mesos, l’Executiu s’ha vist obligat a frenar diverses iniciatives pels vetos encreuats entre la resta de socis. Uns aliats que no aconsegueixen trobar la "quadratura del cercle", com els reclamava fa gairebé un any el líder del PNB, Aitor Esteban.