Abascal i Ortega Smith, una ruptura política, personal i gairebé familiar

Tot i que el cas de Santiago Abascal i l’encara diputat per Madrid i regidor a l’Ajuntament de la capital, on seguirà almenys fins a les pròximes generals i municipals i calgui renovar les llistes, és alguna cosa més. Es tracta d’una ruptura política, sí, però també personal entre dues persones que van mantenir una estreta amistat, i gairebé familiar. Ortega Smith és el padrí d’una de les filles d’Abascal i va cultivar una estreta relació amb el pare del líder de Vox, Santiago Abascal Escuza, històric del Partit Popular (PP) d’Àlaba mort l’any 2017, i un d’aquests dirigents bascos que va viure la política sota l’amenaça d’ETA i els seus seguidors, aquells que fins i tot van arribar a pintar-li un dels seus cavalls en els anys durs de la banda terrorista.

«El Javier estima el meu pare gairebé tant com jo», acostumava a comentar Abascal quan tots dos provaven de posar dempeus un projecte que va haver de travessar una llarga travessia del desert com a formació extraparlamentària, després que Abascal abandonés el PP el 2013, fins que a finals del 2018 va aconseguir entrar per primera vegada en un parlament, el d’Andalusia. En aquella època, Ortega Smith lluïa a la seva foto de WhatsApp una instantània a la muntanya amb Abascal pare. Eren carn i ungla.

Ortega Smith, vuit anys més gran que el president de Vox, va néixer a Madrid el 1968 fill d’una mare immigrant argentina (té la doble nacionalitat), i seguint una certa tradició familiar es va llicenciar en Dret i va exercir, amb més punt d’honor que d’excel·lència, com a advocat. Als vuitanta, sent un adolescent, va militar a Falange Española y de las Jons, mentre va fer la mili en el Grup d’Operacions Especials, un cos d’elit amb seu a Colmenar Viejo (Madrid). Ja als noranta va moderar les seves posicions i es va presentar a les eleccions europees de 1994, en un lloc testimonial, en la llista de Fòrum, un grup que liderava l’exministre i cèlebre divulgador científic Eduardo Punset, amb el Centre Democràtic i Social, l’extint CDS fundat per Adolfo Suárez, que en aquell moment ja havia abandonat la política.

El seu destí i el d’Abascal tardarien encara a creuar-se, fins que Ortega el va defensar com a advocat en un litigi del llavors jove dirigent del PP basc contra un grup de radicals de l’esquerra ‘abertzale’ que el van amenaçar el 2003 en la constitució de l’Ajuntament de Laudio (Biscaia), en el qual Abascal, llavors amb 27 anys, va prendre possessió com a regidor. Nou anys després, l’Audiència Nacional va condemnar a penes d’entre dos mesos i un any de presó 18 simpatitzants de Batasuna per aquestes amenaces. La vista oral va ser, vista en retrospectiva, tota una fita inaugural del grup fundador de Vox.

Abascal, ja aleshores molt distanciat del PP, lamentava la falta de suport del partit, i això va portar Iván Espinosa de los Monteros, expresident parlamentari de Vox avui fora de la política i també enfrontat a Abascal, a presentar-se a la sala com a gest de solidaritat. Allà es van conèixer Ortega Smith i Espinosa de los Monteros, la dona del qual, Rocío Monasterio, no tardaria a afegir-se a Vox, i arribaria a liderar el partit a la Comunitat de Madrid, fins a abandonar també la seva carrera política. Abans que Vox, Abascal, amb suport llavors de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va impulsar la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES) autèntic embrió de Vox i en el qual Ortega Smith va ser sempre un fidel escuder. Llavors, sempre amb el seu impecable vestit i corbata, es presentava en actes de tot tipus promocionant DENAES i els seus actes i parlant sempre, amb la marcialitat que el caracteritza, «del nostre president nacional», amb referència a Abascal.

Com en tot divorci, hi ha versions diferents, ressentiments i gestos que senten pitjor que d’altres al final. Per Abascal va ser definitiu que Ortega, en una recent entrevista a la cadena COPE, i quan ja l’allunyament entre tots dos era patent, perquè li havien tret la seva condició de portaveu adjunt al Congrés, mencionés el seu pare, a qui va titllar de «patriota», en el ‘prime time’ radiofònic. I també que relatés l’episodi del judici a l’Audiència Nacional com una gesta personal, quan només va ser l’advocat que el va defensar. El seu activisme jurídic el va desplegar també en l’acusació particular en el procés, que el va portar a asseure’s amb la seva toga a la sala del Tribunal Suprem (TS) que el 2019 va acabar condemnant per sedició el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i diversos dirigents independentistes més.

Ortega, per la seva banda, es va considerar purgat per aquesta decisió, i es va veure relegat per algú molt més jove i d’una tradició política i una estètica fins i tot bastant oposada, el politòleg Carlos Hernández Quero, algú que amb una arracada a l’orella i un discurs sobre l’habitatge molt crític amb les exempcions fiscals d’Isabel Díaz Ayuso als inversors estrangers ha provocat una petita revolució en el debat públic madrileny. Ara, precisament, una altra dirigent jove, la diputada al Parlament i no en va portaveu de Joventut de Vox, Júlia Calvet, ocuparà el seu lloc en l’executiva.

Abans de l’entrevista esmentada, la seva aparició en la presentació de la plataforma Atenea, el think tank que impulsa Espinosa de los Monteros, que ha rebut la complicitat del PP, va fer saltar a la llum pública el que ja era un soterrat i dur enfrontament amb el seu antic amic i encara cap de files. Abascal encara recorda com les relacions entre el matrimoni Espinosa-Monasterio i Ortega Smith no eren precisament les millors, i en el seu entorn tenen la idea que si abans ell era la pega que els unia ara ho fa el rebuig de la seva persona.

Com en tot divorci o separació, ara les dues parts veuen defectes de l’altre que lluny d’acabar de descobrir ja tenien ben presents, tot i que potser passaven per alt. A Abascal se li retreu que no sigui precisament el parlamentari més actiu, i que en ocasions estigui més centrat per exemple en la seva activitat exterior, així com el caràcter del seu equip més pròxim, especialment el seu assessor àulic Kiko Méndez-Monasterio, a la influència del qual atribueixen algunes de les decisions més assenyalades de Vox, entre les quals la de presentar el 2023 el professor Ramón Tamames, antic membre del Partit Comunista d’Espanya (PCE), com a candidat a una moció de censura contra Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

Junqueras es veurà amb Sánchez per «obligar-lo a complir» els pactes amb ERC

Investiguen l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per contractes sense justificar de 21,7 milions

La cúpula de Vox lamenta el to aspre i uniforme d’Ortega en totes les seves intervencions, ja es tracti d’un míting, d’un discurs en el ple del Congrés o d’una entrevista. I assenyala que Madrid capital és un dels pocs territoris on el partit no ha crescut en els últims anys. En aquesta cúpula s’ironitza també amb certs enfocaments mediàtics que assenyalen el sector crític com «els liberals», un apel·latiu que consideren que sens dubte no casa amb Ortega Smith i el seu esmentat passat militant. Uns i d’altres es retreuen ara actituds d’amiguisme i nepotisme en el disseny d’equips polítics i la contractació de personal tècnic o d’assessoria.

La presència de Javier Ortega Smith en les reunions de l’executiva de Vox fa temps que era una cosa més que incòmoda, ja que amb Abascal ja ni creuava paraula. Una situació que ja no es repetirà amb el començament del nou any.