Illa se centra en el finançament i la vivenda per tenir pressupostos

El president Salvador Illa té clar que se la juga amb els pressupostos del 2026. És conscient que uns nous comptes públics són indispensables per lluir la capacitat de gestió que pregona i per armar una majoria estable amb ERC i els Comuns. Les cartes són sobre la taula: els socis exigeixen un nou sistema de finançament i la limitació a la compra especulativa de vivenda. Ni el Govern ni els aliats es guarden cap as a la màniga: les condicions són clares i la negociació estarà encarrilada quan se certifiquin avanços en aquestes dues carpetes. Des del Palau de la Generalitat asseguren que Catalunya està "centrada" i la Generalitat, "cohesionada", però l’any vinent serà decisiu per comprovar si aquesta estabilitat política es tradueix en el compliment d’aquestes dues peticions i si els comptes públics aconsegueixen actualitzar-se. El cap del Govern està convençut que així serà.

Illa sap que per aconseguir-ho ha d’arrencar al Govern central una proposta de finançament que respecti la singularitat que demanen els republicans i que Catalunya rebi en proporció amb el que aporta. Els treballs estan avançats i encarrilats perquè després de Reis hi hagi una posada de llarg. Es debat l’on i com: si ha de ser una escenificació entre el Govern català i Esquerra, o si primer ha d’acaparar el focus la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per prevenir tensions en el PSOE i alarmes en el PP. El pla es debatrà després en un Consell de Política Fiscal i Financera amb totes les autonomies.

Aquest no serà l’únic check que farà ERC aquest mes vinent, ja que passat final d’any es desencallarà l’empresa mixta de Rodalies i s’encarrilarà el consorci d’inversions.

¿I els Comuns? També tindran resposta a les seves exigències. En la segona quinzena de gener sortirà la primera convocatòria per edificar 2.000 pisos del pla de 50.000 vivendes i entrarà en escena la llei per reduir els tràmits per a la construcció. També es preveuen noves compres de pisos després de l’ampliació dels drets de tempteig i retracte, i hi haurà novetats sobre la limitació de la compra especulativa de vivenda, després que la Generalitat constituís un grup de treball amb els Comuns des del qual s’està valorant com fer-ho.

Els experts estan traçant les seves propostes, però durant el mes vinent l’Executiu decidirà quina és la millor manera d’acotar aquesta intervenció en el mercat per evitar que sigui tombada pels tribunals. El pla passa per garantir que s’apliqui només en zones tensionades, que es pugui adquirir una segona residència sempre que sigui perquè hi resideixi un familiar –o que es llogui mentre no ho fa– i que els inversors puguin continuar accedint a aquest mercat sempre que lloguin els pisos d’acord amb el llindar de preus establert per llei. Però no s’arribaran a prohibir aquest tipus de compres, com reclamen els Comuns i la CUP, tot i que sí que es dificultaran per frenar la provisió de fons inversors.

En matèria de vivenda, la principal preocupació per als catalans, el Govern espera anar collint els fruits de la regulació del preu dels lloguers habituals, de temporada i d’habitacions. La confiança és que tot això permeti reduir els preus i que els propietaris no posin els seus pisos en venda, sinó que els mantinguin en el règim d’arrendament i que s’obrin a posar de lloguer els que tinguin buits.

El 2026, Illa continuarà recorrent els municipis –i les comissaries– de Catalunya. Aquest gest li permet escoltar els alcaldes i connectar-los amb el Govern. Un dels principals problemes que li comparteixen, més enllà de la vivenda, és la seguretat. En realitat, la percepció d’inseguretat, perquè les dades de criminalitat han descendit. El cap del Govern mantindrà la tònica: hi haurà avanços en el pacte per arribar als 25.000 agents dels Mossos d’Esquadra el 2030 amb noves convocatòries i en la creació de noves unitats judicials per aturar la multireincidència.

"No són zones oblidades"

El convenciment de la Generalitat és que es pot i s’ha de fer una política de seguretat des de l’esquerra per evitar que l’extrema dreta impregni d’odi els municipis, una acció en la qual també s’incidirà amb la segona convocatòria del Pla de Barris per revitalitzar zones degradades, el maig del 2026.

"Cal transmetre el missatge que no són zones oblidades, que estem amb ells", insisteixen des de l’Executiu, amb referència als alcaldes. I al Parlament, ¿com es combat els ultres? Fa temps que Illa entra en el cos a cos amb l’alcaldessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, però també amb el dirigent de Vox, Ignacio Garriga. I ho continuarà fent perquè creu que cal ser contundent amb aquests discursos i disputar el marc sobre la immigració, que defensa com una solució i no com un problema.

La voluntat de connectar amb la ciutadania no es contempla en el Govern com una situació merament institucional, sinó com un pilar bàsic de l’Administració perquè qualsevol català que acudeixi a fer tràmits se senti ben atès. Aquesta és la principal obsessió d’un Executiu que ho ha intentat tot per posar al dia una administració "ineficaç", segons la mateixa Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas. Després d’haver acabat amb la cita prèvia obligatòria i haver reconegut el dret a l’error, el conseller Albert Dalmau es prepara per liderar l’aspecte més controvertit de la reforma: la llei perquè els directius públics siguin elegits per meritocràcia i no per adscripció política.

Notícies relacionades

EH Bildu pacta amb el Govern prorrogar la prohibició de desnonaments

D’alcalde absolut a president frustrat

Des de la Generalitat treuen pit d’haver aconseguit construir una relació estable amb ERC i els Comuns, i recorden que s’han aprovat tots els seus decrets al Parlament, tot i que el dels càmpings, el de la taxa turística i l’energètic van haver de ser reconduïts per ser avalats.

Illa es disposa a arribar fins al final de la legislatura sense canviar de socis, tot i que ha expressat en diverses ocasions que li agradaria comptar, almenys de manera puntual, amb Junts. Però, fins que Puigdemont no torni a Catalunya en aplicació de l’amnistia, no es podrà completar la "normalització" institucional que Illa predica i calibrar quin tipus de relació és possible amb la postconvergència. El que està clar és que el president confia en el seu equip de consellers i que descarta propiciar algun relleu: "El principal èxit polític d’aquest 2025 és haver aconseguit estabilitzar el país. Toca complir i continuar. El país està en transformació", conclouen fonts del Govern.