Lideratge exprés i estil propi

Funcionària de carrera, la seva irrupció en la primera línia política regional va comportar una ruptura amb els lideratges clàssics coneguts fins llavors a Extremadura. El seu primer mandat s’ha basat en la contenció i en una exposició pública molt mesurada per evitar el desgast, allunyada de l’hiperlideratge i de la confrontació constant. Guardiola ha optat per un presidencialisme discret, en què centralitza decisions clau però delega la batalla política quotidiana al seu equip, i es reserva per a moments estratègics. Aquesta manera d’exercir el poder també s’ha reflectit en la seva relació amb els mitjans tradicionals, amb menys presència en el debat diari i una aposta creixent per les xarxes socials, en què només ella controla el missatge.

El relleu de Monago

Nascuda a Càceres el 1978, Guardiola és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses. La seva trajectòria professional ha estat vinculada a la gestió pública i econòmica a la Junta d’Extremadura, un perfil tècnic que ha reivindicat com a senya d’identitat des que va arribar a la política. Entre el 2011 i 2015 va ser secretària general d’Economia i Hisenda de la Junta i posteriorment regidora a l’Ajuntament de Càceres. El juliol del 2022 va ser elegida per unanimitat presidenta del PP d’Extremadura com a relleu de José Antonio Monago, en una aposta del partit per renovar lideratges per tornar a conquerir la Junta després d’una primera legislatura en minoria. Guardiola s’ha mirat de situar sempre en un espai de moderació basat en un estil molt personal. El seu Executiu ha hagut d’afrontar una legislatura marcada per la fragmentació parlamentària en què la defensa de la igualtat s’ha convertit en una de les seves senyes d’identitat i el principal focus de fricció amb el seu exsoci de govern.

Guardiola va obtenir la presidència el juliol del 2023 gràcies a la majoria parlamentària del bloc de dretes, que va permetre formar el primer govern de coalició en la història d’Extremadura després de l’amarga victòria del PSOE fa dos anys. Els socialistes van ser la llista més votada, però amb una diferència de 6.800 vots sobre el PP i un empat tècnic a 28 diputats en l’Assemblea, van perdre l’opció de mantenir el Govern després de dècades d’hegemonia.

L’arribada de Guardiola a la presidència no va estar exempta de polèmica: la tensa negociació amb Vox per a la investidura i la formació de l’Executiu la va situar en el centre del debat polític nacional. Després d’una campanya en què havia rebutjat explícitament governar amb l’extrema dreta, l’acord de govern va provocar tensions internes, crítiques des de l’esquerra i una forta pressió mediàtica per les acusacions, també molt recurrents durant la legislatura, d’"haver renunciat als seus principis". La presidenta sempre ha defensat que va ser un pacte de govern i no ideològic, i de fet va tractar des de l’inici de marcar límits clars als seus socis.

La coalició va acabar saltant un any després amb la sortida de Vox del Govern, una crisi que lluny d’afeblir-la, va acabar per reforçar el seu lideratge. La ruptura li va permetre marcar encara més perfil propi, exhibir autoritat institucional i desprendre’s d’un soci incòmode sense perdre el control de l’Executiu. A més, la permanència en el Govern d’Ignacio Higuero, que va optar per continuar com a conseller després d’abandonar Vox, va ser interpretada en el seu entorn com una validació de la seva gestió. En aquesta campanya, Guardiola ha tornat a deixar clars els seus "límits" per pactar amb Vox.

Els colors de la bandera

Pròxima al territori i molt conscient del pes emocional dels símbols, la presidenta extremenya ha reforçat la seva imatge pública amb una marcada identitat autonòmica, visible en la simbologia dels actes institucionals i de partit, en què ha sigut habitual la presència de banderes extremenyes. També en la seva manera de vestir en cites rellevants, en què diverses vegades ha incorporat de manera explícita els colors de la bandera d’Extremadura.

Notícies relacionades

Guardiola guanya però depèn de Vox tot i la trompada del PSOE

Del foc a les brases

El difícil equilibri entre aquest discurs moderat i la necessitat de suports parlamentaris ha marcat tota la legislatura. Tret de l’aprovació d’uns pressupostos durant la coalició i el suport puntual de Vox a una rebaixa fiscal, la tònica han sigut les desavinences, amb dos projectes pressupostaris fallits. Guardiola atribueix a PSOE i Vox una "pinça" per interessos nacionals, una situació que, segons el seu parer, ha desembocat en l’avançament electoral.

En el PP aquesta determinació ha sigut interpretada com una mostra de fermesa política. La seva figura ha guanyat pes en la direcció nacional, en què va ser designada com una de les responsables de la Ponència d’Estatuts en l’últim Congrés del partit.