Implicats en Plus Ultra van blanquejar 2,7 milions de l’or de Veneçuela

I cinc dies després d’haver rebut la denúncia d’Antiblanqueig, el 6 d’octubre del 2021, la Fiscalia suïssa va obrir una investigació per la qual finalment va acusar els integrants d’una "organització criminal" de rentar "a gran escala" importants sumes de diners "de persones subjectes a sancions internacionals".

En el desenvolupament de la investigació, tant Suïssa com França van reclamar l’ajuda d’Espanya per a l’entrada i registre en domicilis situats a Madrid, Pozuelo de Alarcón, Tenerife i Mallorca. I per la informació facilitada per aquests països i l’obtinguda en les operacions policials, la Fiscalia Anticorrupció espanyola va iniciar indagacions, per a finalment interposar una querella el 21 d’octubre del 2024 a l’Audiència Nacional pel presumpte blanqueig a França, Suïssa i Espanya de fons procedents del negoci de l’or i dels diners destinats a lluitar contra la pobresa a Veneçuela.

En aquestes operacions de blanqueig de diners s’haurien usat els 53 milions d’euros que van rebre els directius de l’aerolínia Plus Ultra de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Per fer aquestes operacions, els financers residents a Suïssa haurien concedit préstecs a Plus Ultra, que van ser usats per pagar les nòmines dels empleats de la companyia aèria. Aquests diners prestats van ser tornats amb els fons públics concedits pel Govern espanyol.

El Ministeri Fiscal espanyol fa referència al fet que l’empresa que va concedir els préstecs a Plus Ultra va vendre or per un import d’uns 30 milions d’euros a una mercantil dels Emirats Àrabs Units. Així mateix, va transferir també importants quantitats de diners a Panamà.

Els querellats

Les accions legals es van dirigir a l’Audiència Nacional contra Luis Felipe Baca Arbulu, Enrique Martín Baca Arbulu, Gabriela Puente Garaboa (Veneçuela), Danilo Alfonso Diazgranados (Veneçuela), Simon Leendert Verhoeven (els Països Baixos), Kristhian Alegre Walter (el Perú) així com un advocat espanyol.

La querella va ser rebutjada per l’Audiència Nacional, que la va derivar al Jutjat d’Instrucció número 15 de Madrid, que ja havia tancat una causa per la concessió del rescat a Plus Ultra. Ara aquesta magistrada investiga un cas en secret per raó dels delictes de blanqueig de capitals, organització criminal, apropiació indeguda i tràfic d’influències.

Segons diverses fonts, els germans Baca Arbulu van contractar els serveis d’un advocat espanyol per crear les empreses Trowbridgeet, Lagundri i Capital de Kaimana, que haurien sigut utilitzades per la presumpta organització criminal en la concessió dels crèdits a Plus Ultra.

Venda d’accions

Les fonts consultades assenyalen que els préstecs sota sospita els hauria negociats un dels antics accionistes de Plus Ultra, en concret l’empresari veneçolà Rodolfo Reyes, davant la falta de liquiditat de la companyia després de la pandèmia. Recentment, Reyes s’hauria desprès de les seves participacions en l’aerolínia, que han anat a parar a Julio Martínez Sola, que detalla que l’empresari hauria passat de posseir poc més de l’1% a tenir-ne el 65%.

Notícies relacionades

Guardiola guanya però depèn de Vox tot i la trompada del PSOE

Del foc a les brases

El titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Madrid, en funcions de guàrdia, va decretar la setmana passada la llibertat dels detinguts per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia (CNP) en el cas Plus Ultra: el president, cofundador i actual propietari de la companyia, Julio Martínez Sola, el seu número dos, el conseller delegat-director general, Roberto Roselli, l’empresari Julio Martínez Martínez i un advocat.

D’altra banda, la portaveu del PP al Senat, Alicia García, va anunciar dijous passat que la comissió d’investigació sobre totes les ramificacions del cas Koldo citarà l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero per la seva trobada amb l’empresari Julio Martínez Martínez, un dels quatre detinguts per l’UDEF en el cas Plus Ultra.