Aliança (im)posible d’ERC i Junts

La relació entre ERC i Junts sempre ha sigut tensa i, en bona mesura, artificiosa. Ho era quan encara existia Convergència i Esquerra s’albergava en el tripartit, ho era quan compartien la candidatura de Junts pel Sí, i ho era encara més quan es van col·ligar en el Govern. Quan presidia la postconvergència, els republicans sempre al·legaven que hi havia menys soroll perquè es mantenien fidels a la presidència i que, quan li va tocar a ERC liderar, Junts va trencar.

Hi ha algun dirigent entre les files de Carles Puigdemont que admet en privat que són una força de govern, que porten malament no capitanejar i que els és encara més complex ser l’oposició després d’haver governat tants anys. Per a Esquerra tampoc és fàcil quedar-se fora i ser un aliat del nou inquilí, Salvador Illa, però els seus dirigents creuen que una bona oposició dona garanties de bon govern, parafrasejant així el president.

Sigui com sigui, amb els socialistes pilotant el Govern i la Generalitat, en els últims dies ha tornat a aparèixer en escena la proposta de forjar un front comú a Madrid. En aquesta ocasió ho va plantejar la líder dels postconvergents al Congrés, Míriam Nogueras. Però, ¿per què torna a irrompre ara aquesta iniciativa?

Un tercer bloc al Congrés

Junts se sent fort. La resposta del president del Govern a la seva decisió ha compactat el partit. Hi ha dirigents que reben missatges d’alcaldes que demanaven un canvi de rumb celebrant el cop de volant de què ells mateixos van desconfiar al seu dia. Els postconvergents ara només esperen anar cobrant del PSOE el que ja està acordat. Se senten amb poder i influència a Madrid i acaparen l’atenció dels mitjans. Això, interpreten, avala una estratègia que corria el risc de quedar ancorada en els incompliments.

Tenen les mans lliures, però descarten la possibilitat de recolzar una moció de censura amb el PP de la mà de Vox, tant com exigir a Sánchez que hi hagi un avanç electoral. Però sí que hi ha una cosa que inquieta el partit, i és la de quedar sempre situat entre el bloc progressista i l’aliança dels populars amb l’extrema dreta: Junts vota amb el PSOE o amb el PP i Vox, llegeixen a la premsa. I és quan es troben davant d’aquesta dicotomia quan apareix el plantejament d’armar un nou front: la voluntat és trencar-la, que es parli d’un bloc independentista com un tercer espai polític.

Concretar els temes a pactar

Des d’ERC burxen que la mateixa proposta de Nogueras implica de facto tornar a negociar amb el PSOE. Amb el plantejament més paït, hi ha dirigents d’Esquerra que cavil·len sobre si és una oportunitat perquè Junts accepti el model de finançament que s’ultima amb la Generalitat i el Govern central. Sense els seus set vots no tirarà endavant. I si no funciona i els postconvergents continuen injuriant el model de singularitat catalana, quedaran retratats, al·leguen. Per a ERC, la reforma del sistema és crucial per justificar el suport a Sánchez i perquè Oriol Junqueras rebi el seu principal triomf des que va recuperar les regnes del partit, per molt que ell no firmés aquell pacte d’investidura amb Illa.

Esquerra considera que manté aquella fidelitat de les èpoques de Puigdemont i Torra, i que han votat al Congrés propostes de Junts i el PSOE sense si més no negociar-les en favor d’un clima d’entesa. Ara li toca a JxCat demostrar si és capaç de fer el mateix, llisquen en la formació. Els postconvergents no posen condicions ni posen sobre la taula els temes a pactar.

La relació entre Rufián i Nogueras

Notícies relacionades

L’exigent sistema electoral extremeny amb les minories marcarà les aliances

Illa garanteix el nou finançament per a inicis del 2026 malgrat el "soroll"

Ja hi ha hagut els primers contactes, si bé de caràcter informal, per veure si la proposta pot tenir recorregut, i Junts ja ha obtingut el suport de les entitats sobiranistes perquè ERC s’avingui a acceptar el pla. En els dos partits coincideixen que ha de ser un pacte entre les direccions, a Catalunya i no a Madrid. La relació entre Nogueras i el líder d’Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, és desastrosa i pot ser un impediment perquè es creï aquest front, però des de les cúpules es deixa clar que hauran de ser les cares visibles, tot i que no els negociadors.

Això sempre que la direcció d’ERC intervingui el grup madrileny per redreçar-lo, perquè els vincles estan pràcticament trencats entre Rufián i la resta de diputats, però també entre Rufián i Junqueras per un altre front, en aquest cas el que el líder al Congrés planteja amb les forces progressistes per a les eleccions.