¿Qui va salvar Joan Carles?

L’"espontaneïtat" que exigeix la llei perquè una persona que en el curs d’una investigació per presumpte frau fiscal pugui fer una regularització ¿s’ha complert en el cas de Joan Carles I? L’article 305.4 del Codi Penal estableix que la situació tributària es considerarà regularitzada quan l’obligat tributari hagi reconegut i pagat completament el deute corresponent abans que l’Administració Tributària li notifiqui l’inici d’actuacions de comprovació o investigació destinades a determinar els deutes objecte de regularització. En cas que no s’hagin iniciat aquestes actuacions, serà suficient que el reconeixement i el pagament es produeixin abans que el Ministeri Fiscal, l’Advocat de l’Estat o el representant processal de l’Administració autonòmica, foral o local interposi querella o denúncia contra l’obligat tributari, o abans que el Ministeri Fiscal o el Jutge d’Instrucció realitzin actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de les diligències.

La investigació de Yves Bertossa, fiscal de causes complexes de Ginebra, va ser la que va desencadenar oficialment el coneixement de les pràctiques de Joan Carles I, arran de ser-li transferit 80 milions de dòlars –64,8 milions d’euros al canvi del 8 d’agost del 2008– a un compte bancari a nom de la seva societat panamenya Fundació Lucum, oberta per Juan Carlos Borbón i Borbó– en la Banque Mirabaud de la capital helvètica. L’origen va ser la xivatada en la premsa digital espanyola de l’antiga amant del rei emèrit: Corinna zu Sayn Wittgenstein.

Bertossa va aconseguir tota la documentació dels comptes bancaris a Suïssa com a resultat d’una entrada i escorcoll al despatx Rhône Gestión, administrador de Joan Carles I, a través de l’advocat especialista en els moviments d’un macrocompte anomenat Soleado que utilitzaven homes de fortuna d’Espanya.

Va ser en el curs de l’esmentada investigació es va trobar amb la documentació dels viatges que havia pagat la Fundació Zagatka a Joan Carles I a través de l’abonament de viatges en jet privat que, després de la seva abdicació, el juny de 2014, ascendien a més de 7 milions. Fins al juny de 2014 hi va haver viatges, però és a partir de l’abdicació que l’honorífic o emèrit va perdre el seu privilegi de la immunitat constitucional. O almenys de la interpretació favorable als seus interessos d’aquesta immunitat (article 56.3 de la Constitució).

¿Per què van considerar la Fiscalia i l’AEAT espontània una regularització que no ho va ser? L’advocat Sánchez Junco no va necessitar personar-se perquè ho sabia tot de les diligències. L’emèrit tenia informació a través del seu advocat suís, Dante Canonica, i del seu cosí Álvaro de Orleans (que va dir ser propietari de Zagatka)

I, clar, també a través de les informacions publicades sobre una nova comissió rogatòria enviada a Suïssa per Campos a primers de 2021 precisament sobre els pagaments fets per contractar els jets privats en els quals passejava l’honorífic o emèrit amb algunes de les seves acompanyants femenines, entre elles l’empresària nord-americana Carol McFadden, el nom de pila del qual va donar la idea de posar el nom de Carol a una de les peces del cas Tándem Villarejo. Els pagaments es van fer des de Zagatka. Tot això va precipitar Sánchez Junco a consumar la regularització el febrer del 2021.

Notícies relacionades

El PP cita Zapatero al Senat per la seva relació amb el directiu de Plus Ultra detingut

El jutge Peinado arxiva el cas Begoña per al delegat del Govern a Madrid per ordre de l’Audiència: «No ha participat en el delicte»

No van ser, doncs, els empresaris que van prestar els 4 milions d’euros els que van permetre la salvació de l’emèrit. Aquí sí que hi va poder haver un blanqueig de capitals. L’emèrit va filtrar l’agost del 2025 que havia pagat els préstecs. Com ja no tributa a Espanya sinó als Emirats Àrabs Units (EAU), serà difícil conèixer què va passar realment. La Fiscalia i l’AEAT van cuinar l’argument per admetre la regularització no espontània. Vet aquí l’excusa: I és que les notificacions a l’emèrit havien sigut genèriques.

"Si el que hi va haver no va ser una notificació sinó un avís, això ja és literatura del gènere de la picaresca", assenyala un fiscal de llarga trajectòria professional amb coneixement del que l’AEAT ha dit durant anys.