Radiografia arran del cas Salazar

El cas Salazar, després de les denúncies de diverses treballadores per presumpte assetjament sexual a l’exassessor de la Moncloa, ha provocat una cascada de casos en les files socialistes, i ha donat llum a un fenomen de què no es deslliura cap dels principals partits. El PSOE, el PP, Vox, Sumar o Podem han tingut en el seu si situacions d’aquest tipus, de major o menor dimensió, i tots han hagut de reaccionar d’una manera o una altra.

La gestió de les denúncies pel cas de Francisco Salazar ha comportat que el que semblava un assumpte aïllat hagi acabat per convertir-se en una mena de Me Too, i que s’hagin fet públics d’altres casos que també afecten càrrecs socialistes. El PSOE és un dels que s’ha vist més afectat.

Un cas similar al de Salazar va ser la denúncia d’una militant socialista al líder del partit a Torremolinos, Antonio Navarro, aquest estiu. Una vegada que va esclatar el cas, el PSOE va cessar el dirigent, que va abandonar l’executiva de la federació andalusa del partit, però es va negar a deixar la seva acta. María Jesús Montero, líder del PSOE andalús, va admetre conèixer l’existència d’una denúncia, però no el contingut.

El president de la diputació de Lugo, José Tomé, va ser un altre dels últims esquitxats després d’una denúncia d’assetjament sexual. El diari Abc ha publicat que la número dos del PSdeG i exalcaldessa de Lugo, Lara Méndez, va demanar a la denunciant que desistís en la seva intenció de denunciar. Tomé va ser suspès de militància pel PSOE i deixarà la Diputació, tot i que per ara es manté com a alcalde de Monforte.

Altres partits

Altres dirigents, com el senador Javier Izquierdo, el número dos del PSOE valencià i alcalde d’Almussafes, Toni González, i l’alcalde de Belalcázar (Còrdova), Luis Fernández Rodríguez, també han dimitit en les últimes hores després de l’aparició de denúncies per presumpte assetjament sexual.

El PP també ha afrontat els últims dies situacions d’aquest tipus, com la de l’alcalde d’Algesires, José Ignacio Landaluce. Va ser fa mesos quan el líder de S’ha Acabat la Festa, Alvise Pérez, va publicar –i va esborrar després– una captura de pantalla d’un xat en què es parlava de presumptes comportaments inapropiats del dirigent. El PP va iniciar investigacions i les regidores objecte del presumpte assetjament sexual van negar els fets. Finalment, ha sigut el PSOE el que ha reactivat l’assumpte després d’esclatar el cas Salazar i, en aquesta ocasió sí, ha portat el cas a la Fiscalia. Landaluce s’ha donat de baixa del PP de manera temporal fins que es resolgui la seva situació.

També va sortir a la llum recentment una denúncia sobre el portaveu del PP a l’Ajuntament de Xàbia, José Marcos Pons, acusat d’assetjar sexualment una assessora municipal que fa uns mesos va renunciar a aquesta feina. El partit va obrir una investigació sobre els fets i la va tancar, rebutjant que es produís aquesta situació. Aquesta mateixa setmana, l’alcaldessa de Xàbia va retirar les funcions de Govern al regidor de Vox, i el partit de Santiago Abascal va denunciar la ruptura de l’acord de Govern.

Però un dels casos més sonats d’aquesta legislatura ha sigut el d’Íñigo Errejón, que va abandonar tots els seus càrrecs després d’una denúncia anònima publicada a les xarxes socials. Va dimitir amb una polèmica carta on admetia les seves "contradiccions". Sumar va assegurar que l’havien forçat a dimitir, i la mateixa Yolanda Díaz va comparèixer per demanar disculpes i treure pit de la seva actuació. Allò va comportar que el partit de la vicepresidenta segona del Govern posés en marxa un protocol davant aquest tipus de situacions que fins aleshores no existia. Després d’esclatar l’escàndol, Errejón va ser denunciat per l’actriu Elisa Mouliáa, en una causa encara oberta.

Reacció molt tardana

Notícies relacionades

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

Sánchez admet errors amb el protocol d’assetjament del PSOE

Un altre dels casos més sonats va esquitxar Podem, després de fer-se pública la denúncia que dos militants del partit van posar davant la direcció contra el seu fundador, Juan Carlos Monedero. Les víctimes van arribar a dirigir-se a la cúpula morada, que no va arribar a obrir cap procediment. Només quan, mesos després, el cas va esclatar arran de l’escàndol d’Errejón, Podem va assegurar que l’havia destituït de la presidència de la seva fundació, República i Democràcia, tot i que el dirigent havia continuat participant en actes amb els líders del partit i es mantenia en els xats de la direcció.

Podem es va escudar en la falta de mesures culpant les víctimes, assegurant que "van decidir no continuar", una cosa que van desmentir les mateixes víctimes. En el dia d’avui, Podem és l’únic partit que no té un protocol públic per a aquests casos. Té un pla d’igualtat penjat a la seva web i un protocol intern per als treballadors, que no és de caràcter públic.