Anticorrupció acusa Plus Ultra de blanqueig

L’operació desenvolupada dimecres per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia (CNP), en la qual han sigut arrestats el president, cofundador i actual propietari de la companyia, Julio Martínez, i el seu número dos, el conseller delegat i director general, Roberto Roselli, l’ha dirigida la titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de Madrid, que havia arxivat el 5 de gener del 2023 una causa sobre els mateixos fets. Les noves indagacions, que es mantenen secretes, miren de determinar "el presumpte ús indegut de les ajudes públiques espanyoles" procedents de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).

El Ministeri Públic advertia en una querella presentada a l’Audiència Nacional que l’aerolínia figurava "com a signant i beneficiària d’uns presumptes contractes de préstec amb tres societats de l’organització criminal, implicades en les vendes d’or". I aquests contractes donaven cobertura, al seu torn, "a les corresponents devolucions per part de la societat espanyola Plus Ultra, en dates consecutives a la recepció de l’ajuda pública, a comptes a l’estranger de societats que formen part de l’organització criminal". Els suposats crèdits van ser "íntegrament reemborsats" per Plus Ultra amb els diners concedits pel Consell de Ministres, de manera que, entén la fiscalia, constitueix un "indici d’una defraudació a l’Estat".

30 milions als Emirats

Notícies relacionades

El Parlament impulsa una llei perquè les persones grans rebin en sis mesos les ajudes a la dependència

Sánchez anuncia la posada en marxa d'un sistema de rastreig a les xarxes per mesurar la "petjada de l'odi"

També es feia referència "a la venda d’or per import d’uns 30 milions d’euros a una societat dels Emirats Àrabs per part de la societat que va concedir aquests préstecs; a la remissió de quantitats per la mateixa societat a una altra empresa a un compte del Panamà; al fet que alguns clients d’aquesta xarxa suposadament dedicada al blanqueig de capitals tenien antecedents policials o judicials al nostre país, i al fet que s’haurien pogut utilitzar activitats de blanqueig paral·leles en la venda de rellotges de luxe".

El ministeri fiscal atribueix els presumptes delictes de malversació dels fons procedents de Veneçuela a "una presumpta organització criminal establerta a França, Suïssa i Espanya, constituïda presumptament per persones estrangeres, nacionalitzats espanyols i almenys un advocat espanyol, dedicada a la perpetració d’actes de blanqueig en els tres països esmentats".