Entrevista a La 2

Urdangarin: «La meva mare i els meus fills saben que és impossible que jo tingués voluntat de delinquir»

L’excunyat de Felip VI torna al primer pla amb un llibre i una entrevista sobre la seva caiguda i la seva reconstrucció

«A la presó vaig perdre un dels amors de la meva vida, que és la Cristina. Sap greu perquè és una dona a qui estimo molt», afirma

cultura/urdangarin41521.jpg

cultura/urdangarin41521.jpg

5
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Iñaki Urdangarin també vol explicar la seva història en primera persona. Després d’unes setmanes revoltes a la Zarzuela per la publicació de les memòries de Joan Carles I al seu llibre ‘Reconciliación’, ara és l’excunyat de Felip VI el que ja té llest el seu manuscrit (‘Todo lo vivido. Triunfos, derrotas y aprendizajes', editorial Grijalbo). Abans que arribi a les llibreries, a més, ha volgut donar la seva primera entrevista per anar coneixent l’«Iñaki persona», com diu ell mateix. Jordi Basté el va entrevistar aquestes setmanes enrere per estrenar amb ell el seu nou programa ‘Pla Seqüència’, a La 2Cat: 55 minuts que es graven d’una sola vegada i de forma contínua.

El 12 de juny del 2018, el Tribunal Suprem va condemnar Iñaki Urdangarin a 5 anys i 10 mesos de presó per malversació, prevaricació, frau, dos delictes fiscals i tràfic d’influències. El cunyat del rei Felip VI estava menjant amb la seva llavors dona, Cristina, a Ginebra, i li va trucar el seu advocat, Mario Pascual, per donar-li la notícia. Ell havia estat «set llargs anys» intentant «donar la volta a les acusacions», però no ho van aconseguir, afirma en l’entrevista. Explica que els seus dos fills grans estaven de viatge a Rússia i els va fer tornar. Els altres dos es trobaven amb el matrimoni a la ciutat suïssa. Hi va haver «reunió familiar» per «planificar» la nova etapa.

Sis dies més tard, Urdangarin va entrar a la presó de Brieva (Àvila),en règim d’aïllament. És una presó de dones, però tenien un mòdul per a homes que era buit i allà va complir el gruix de la condemna. Els primers tres mesos se’ls va passar plorant. «No ho desitjo a ningú», diu. I repeteix en un parell d’ocasions al llarg de la xerrada que no està orgullós de la seva actitud aquell temps perquè va preocupar molt la seva família. Després de Brieva i el Centre d’Inserció Social d’Alcalá de Henares (Madrid), va passar l’últim tram de la condemna a Vitòria, on viu la seva mare. Passava el dia amb ella i anava a dormir a la presó de Zaballa. Basté li pregunta si li va haver de donar moltes «explicacionsa la seva mare. «A la meva mare, no», respon. «Ha sigut el meu primer recolzament sempre. Ella em coneix, igual que els meus fills. Em coneixen i saben que tot el que m’ha passat, però que és impossible que el fill o el pare tingués voluntat de delinquir», afegeix. 

En la sentència van quedar acreditats que hi va haver pagaments d’administracions públiques de les Balears i el País Valencià per serveis que va facturar l’Institut Nóos i que no van ser realment executats o que es facturaven per un cost molt superior al real, cosa que suposa un delicte de malversació al pagar amb diners públics activitats fictícies o inflades deliberadament. A més, el tribunal va imputar Urdangarin l’ús de la seva xarxa de contactes, en concret la seva condició de membre de la família reial, per facilitar l’obtenció d’aquests contractes públics sense garanties de transparència ni concurrència pública. Aquest tipus d’acció legal encaixa en la figura de tràfic d’influències inclosa en la condemna. Els anys d’investigació policial van afectar de ple Joan Carles I, llavors al tron, i l’inici d’aquest escàndol (2011) va ser l’inici del declivi del seu regnat (va abdicar el 2014). Durant l’entrevista no hi ha cap pregunta sobre la seva etapa com a membre de la família reial ni sobre els escàndols financers del seu exsogre.

Ara, després dels beneficis penitenciaris, quatre anys després de deixar la presó i tres de divorciar-se de la seva dona, Cristina, Urdangarin es presenta com una persona nova, que ha ajuntat «totes les etapes i els aprenentatges» viscuts per ser «protagonista» de la seva vida. Aquesta catarsi feta a la presó vol aplicar-la a la societat i està bolcat en una empresa de coaching. «Vull ajudar altra gent perquè pugui millorar, per superar les seves ensopegades, com les que jo he pogut tenir. I com que ho he aplicat en primera persona té molt sentit el que estic fent», apunta sobre la seva feina actual.

Curs de «benestar emocional»

Notícies relacionades

Els seus tres primers mesos entre barrots el van portar a prendre la decisió de fer un curs de «benestar emocional», perquè s’estava «trencant», i va començar a estudiar. També va cursar un màster de psicologia a l’UNED i es va treure el títol d’entrenador nacional. «He guanyat molt més equilibri, molt més persona [sic], m’he tret molts comportaments o circumstàncies del passat. He tingut l’oportunitat d’estudiar i de conèixer-me molt bé, de preparar una nova etapa de la meva vida. No fa falta anar a la presó, però ja que hi era he aprofitat per estudiar i aprendre molt i això està molt bé», respon en la xerrada quan Basté li pregunta què va aprendre a la presó. ¿I què és el pitjor d’aquella etapa?, li llança. Comença pel temps perdut, no només els «gairebé 1.000 dies» a la presó, també abans, diversos anys preparant la seva defensa. «I materialment ho vaig perdre pràcticament tot. I després, hi ha una pèrdua molt gran, un dels amors de la meva vida, que és la Cristina. Va ser un període molt dur. Ho vam passar molt malament durant tot aquest període i va tenir conseqüències i sap greu. La veritat és que sap greu perquè és una dona a qui estimo molt», respon.

‘Pla seqüència’, dirigit per Oriol Bosch, acaba amb Basté i Urdangarin al porxo de la casa de l’Empordà on es va gravar l’entrevista amb el periodista citant diverses frases motivacionals que l’exmembre de la família reial maneja en aquesta nova etapa de la seva vida. «Qui té un perquè per viure, trobarà sempre el com», n’és una. El missatge de reinvenció d’Urdangarin irromp en un moment especialment delicat per a la Casa del Rei. Després de les memòries del seu pare, ara arriba l’excunyat. Dos relats que tornen a col·locar el focus en el passat més incòmode de la família reial.