La central nuclear d’Almaraz es converteix en arma electoral a Extremadura

En clau autonòmica i en ple compte enrere per al seu tancament, la continuïtat d’Almaraz és un factor que pot determinar el sentit d’un bon grapat dels vots emesos el 21 de desembre. Sobretot d’electors que viuen a les localitats de la comarca de Càceres de Campo Arañuelo, on està situada la planta. El seu teixit socioeconòmic depèn en gran mesura de l’activitat de la central i les seves arques municipals dels tributs que paga.

El debat entorn de la pròrroga de la vida útil de la instal·lació atòmica ja fa molts mesos que és objecte de retrets entre els governs autonòmic i central, però també entre els partits polítics extremenys. Dels quatre que acudeixen amb més expectatives a aquests comicis, només Unides per Extremadura es posiciona a favor del cessament i de buscar altres alternatives econòmiques per a la zona. Els altres tres (el PP, el PSOE i VOX) es manifesten obertament partidaris que la planta segueixi endavant, argüint-ne la significativa aportació al PIB regional, l’important volum d’ocupació que genera i la seguretat de subministrament que garanteix.

En el que no coincideixen és qui es responsabilitza de la incertesa que envolta el futur de la instal·lació i que la seva clausura continuï sent actualment una possibilitat molt real. Els populars, al capdavant de la Junta d’Extremadura des de mitjans del 2023, consideren que el pla per prescindir del parc nuclear espanyol és una decisió que obeeix a una qüestió ideològica i al «sectarisme» del Govern central, mentre acusen els socialistes extremenys de no defensar els interessos de la regió quan toca fer-ho a Madrid. En les votacions d’iniciatives plantejades pels populars al Congrés per demanar l’ampliació de la central, que els diputats socialistes per Càceres i Badajoz no han secundat, per exemple.

Les propietàries

Des del PSOE, per la seva banda, es posa el focus en el paper de les propietàries de la central, les elèctriques Iberdrola, Endesa i Naturgy, que han esgotat el temps per presentar la sol·licitud formal de pròrroga, una cosa que no van fer fins a l’últim dia de l’octubre passat, just quan expirava el termini per enviar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) una altra documentació, en aquest cas relativa al tancament de la Unitat I. També critiquen la baixada de l’‘ecotaxa’ que els va prometre la presidenta María Guardiola i que, argumenten, premia unes empreses amb beneficis multimilionaris.

I a qui Vox culpabilitza és al «fanatisme climàtic» i a l’Agenda 2030 promoguts «durant anys des de totes les administracions» per populars i socialistes. La desconnexió de «la primera indústria d’Extremadura» s’emmarca en «un full de ruta de decreixement, dependència energètica i acomiadaments massius», diu en el seu programa per a les eleccions extremenyes.

Els impostos, factor clau

Una de les claus de la discussió sobre Almaraz està en la fiscalitat. Les elèctriques asseguren que amb l’actual marc impositiu és insostenible la viabilitat econòmica de la flota nuclear espanyola. Durant mesos van anar demorant l’enviament al Ministeri per a la Transició Ecològica d’una sol·licitud formal de pròrroga, i ho van fer a l’espera d’obrir una negociació amb el Govern que els portés a aconseguir una rebaixa en els tributs que abonen. Un procés que mai es va arribar a iniciar.

Poques setmanes abans de la crida anticipada a les urnes, Guardiola sí que es va comprometre que, si Almaraz no tanca, a partir del 2027 es rebaixin els tipus de gravamen que abona la instal·lació en concepte d’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient, conegut com a ‘ecotaxa’. Seria una retallada progressiva, de fins al 50% a l’horitzó del 2029, cosa que es traduiria en una minva de recaptació de més de 45 milions d’euros anuals. Ho va fer alhora que reclamava també a l’Executiu central que prengués decisions en aquesta mateixa línia alleujant la «insuportable càrrega fiscal sobre l’energia nuclear». La retallada d’aquest tribut autonòmic havia sigut una de les condicions plantejades per Vox per negociar els pressupostos autonòmics. No obstant, la mesura ha acabat figurant en el programa electoral del PP.

Per al secretari general del PSOE d’Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, no obstant, el PP només ha utilitzat la continuïtat d’Almaraz com una eina per intentar danyar el Govern d’Espanya. Es mostra convençut que la planta no tancarà i s’ofereix com a intermediador per garantir que el diàleg amb les elèctriques arribi a bon port. Això sí, avança que, en cas d’arribar a la Junta «no permetrem els 45 milions d’euros que han decidit eliminar de l’impost a les elèctriques», retraient en vista del PP defensar la central a costa de «beneficiar els poderosos».

Notícies relacionades

Guanya el ‘sí’ a Gósol i el municipi passarà a formar part de la província de Barcelona

Òscar Ordeig, el conseller amb més ‘aldarulls’ sobrevinguts al Govern

És significatiu, en qualsevol cas, que en el tret de sortida de la campanya socialista, aquest dijous a Plasència, acte a què va assistir el president Pedro Sánchez, ni ell ni Gallardo esmentessin una central situada a seixanta quilòmetres.

Una cosa que sí que va fer aquell mateix dia la líder d’Unides per Extremadura, Irene de Miguel, per a qui la planta «s’ha de tancar» perquè «ha convertit el nord de Càceres en un cementiri nuclear». Una instal·lació, va afirmar, que «havia d’haver generat deu vegades més ocupació» i amb uns impostos que «se n’han anat a Madrid i Bilbao». Va criticar que l’Executiu regional vulgui «una pròrroga» en lloc de «preocupar-se realment pels seus treballadors.