El Govern invertirà 10 milions d’euros en tecnologia quàntica per reforçar la sobirania de Catalunya

Les tecnologies quàntiques són aquelles que en la mecànica quàntica, la branca de la física –impulsada per erudits com Albert Einstein o Marie Curie– que estudia els sistemes atòmics i subatòmics, els més microscòpics. Més enllà de la teoria, aquests sistemes anticipen un salt en la computació que permetrà realitzar càlculs molt més complexos, i acceleraran la recerca científica, però també fortificar la seguretat de les comunicacions.

Al llarg dels últims mesos, el Govern ha utilitzat el concepte «salt quàntic» com a metàfora per celebrar la seva aposta tecnològica. No obstant, ara aquest salt serà literal. I és que l’Executiu català ha anunciat aquest dilluns una bateria de mesures que, amb una inversió pròxima als 10 milions d’euros, servirà per «liderar una nova generació de seguretat, comunicacions i innovació científica a Europa». Amb això, l’administració busca anticipar-se i preparar-se per al futur.

Reforçar la ciberseguretat

En el camp de la ciberseguretat, la computació quàntica «representa una amenaça directa als sistemes criptogràfics tradicionals», adverteix l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE). Les telecomunicacions actuals fomenten la seva seguretat actual en l’encriptació, complexos problemes matemàtics. Per a la informàtica tradicional, aquesta capa de seguretat pot ser suficient, però no per a la quàntica, amb un salt en les seves capacitats que permetria trencar fàcilment els algoritmes criptogràfics que garanteixen que els missatges que enviem siguin privats.

Per ara l’accés a la computació quàntica, altament costosa, queda limitat a grans empreses tecnològiques i centres de recerca punters com el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), però una vegada es rebaixi la barrera d’entrada a aquestes tecnologies quàntiques l’amenaça creixerà. Aquest potencial perill del futur pròxim, vist com un punt d’inflexió, obliga tant administracions públiques com el sector privat a preparar-se per a aquest horitzó –conegut com a postcuàntic– i enrobustir els seus sistemes. «Quan es normalitzi la tecnologia quàntica, tot el tipus d’aplicacions que avui considerem segures deixaran de ser-ho», ha vaticinat Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital.

Les tecnologies quàntiques poden ser un problema, però també una solució, ja que es poden utilitzar per a una capa extra de xifratge que protegeixi dades sensibles i infraestructures crítiques, des de braços de l’administració pública com Hisenda fins a aeroports o empreses energètiques. En aquest sentit, la Generalitat aposta per aquest horitzó a través de la computació més avançada. Per això, ha presentat avui la licitació d’un projecte perquè Catalunya compti amb una xarxa de comunicacions quàntiques –és a dir, més segures– en el marc del projecte quàntic paneuropeu EuroQCI, una «xarxa de xarxes» per a la internet del futur. El contracte concentrarà 8,2 dels 9,4 milions d’euros pressupostats.

Notícies relacionades

Els Comuns reclamen a Sánchez i Illa que facin "el que calgui" perquè Catalunya tingui pressupostos

El Govern aprovarà el pla 'antiinflació' en un Consell de Ministres extraordinari aquest divendres

La «infraestructura pionera» proposada pel Govern de Salvador Illa, per ara única a la Unió Europea, és una xarxa de distribució de claus quàntiques integrada a l’actual xarxa de fibra òptica. Batejat com Anell Quàntic de Barcelona, aquest projecte comptarà amb 12 centres físics repartits al voltant de la capital catalana en els quals s’emmagatzemaran fórmules matemàtiques extraordinàriament complexes crucials per garantir la seguretat de les telecomunicacions. Aquests nodes s’habilitaran en centres estratègics com el Palau de la Generalitat, la seu de l’Agència Tributària de Catalunya i del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació(CTTI) o el complex central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell.

El projecte, al qual aspiraran empreses catalanes, espanyoles i europees, es posarà en marxa durant la segona meitat del 2026 i hauria de finalitzar el desplegament entre 2028 i 2029. «És indubtablement una de les nostres prioritats perquè estem parlant de la seguretat de les nostres infraestructures crítiques», ha recalcat Laura Caballero, directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Per fer-ho, es detectaran quins punts de connexió poden estar en risc, es testejaran fins a 40 de les 1.200 aplicacions de l’administració pública i s’estudiarà com desplegar aquesta transició a sistemes informàtics preparats per a l’era quàntica.