L’empat que va guanyar el PP

La legislatura començava així amb el primer govern de coalició de la història d’Extremadura, que tot just un any després acabava saltant pels aires. María Guardiola va resoldre la crisi amb audàcia i va continuar governant en solitari, però el marge de maniobra es va estrènyer encara més: aquest empat tècnic entre els dos grans partits ha convertit cada votació a l’Assemblea gairebé en una acrobàcia de circ i ha evidenciat la fragilitat d’un Executiu vulnerable a qualsevol fissura parlamentària, tant a la dreta com a l’esquerra.

Pendents d’un escó

Amb l’avenç electoral, el PP aspira precisament a canviar aquesta correlació de forces i obrir la porta a un escenari més favorable. Potser no és l’anhelada majoria absoluta (33 diputats a la Cambra extremenya), però sí un marge més folgat que li permeti no dependre de negociacions al caire de l’abisme i governar sense viure pendent d’un escó.

El vent bufa a favor, però per millorar els resultats que va aconseguir el maig del 2023 i que tot no quedi en un ajust aritmètic, el PP necessita obrir nous caladors electorals a Extremadura. Llavors va créixer capitalitzant la debacle de Ciutadans i el vot anti PSOE impulsat pel cicle nacional. Ara, per traslladar la seva hegemonia institucional a les urnes necessita ampliar avantatge sobre els socialistes a les dues capitals de província (el 2023 va guanyar clarament a totes dues i allà va fonamentar bona part de la seva pujada autonòmica); reforçar les comarques rurals on va créixer, però no prou per prendre-li la primera plaça al PSOE, i mobilitzar un electorat moderat que fa dos anys es va mantenir parcialment en l’abstenció perquè no estava convençut de votar l’Assemblea coincidint amb les municipals.

Notícies relacionades

Guanya el ‘sí’ a Gósol i el municipi passarà a formar part de la província de Barcelona

Òscar Ordeig, el conseller amb més ‘aldarulls’ sobrevinguts al Govern

A les autonòmiques del 2023, el PP va aconseguir el 38,7% dels vots: més de 237.000 paperetes que li van valer una pujada de gairebé 11 punts respecte el 2019. Però amb 28 diputats, María Guardiola encara està lluny de les xifres històriques que va aconseguir José Antonio Monago el 2011: 32 escons i el 46% de les paperetes, davant els 30 i el 43% que va obtenir llavors Guillermo Fernández Vara. El PP arriba com a favorit clar al 21D, però de moment les enquestes no concedeixen la majoria absoluta a la presidenta de la Junta. No aconsegueix trencar el sostre de vot del PP perquè estaria intercanviant els votants moderats que arrabassa al PSOE pels de la dreta més ideològica que es decanten per Vox.

I si en alguna cosa coincideixen també tots els sondejos, és en l’enfonsament del PSOE, que podria aconseguir de la mà de Miguel Ángel Gallardo el seu pitjor resultat històric a Extremadura. La demoscòpia apunta que no passarien dels 25-26 diputats, un pronòstic que el CIS rebaixa fins a 19-22.