Extremadura obre un cicle que posa a prova el sostre electoral del PP

A Extremadura, el llistó que separa la joia de l’amargor són els 33 escons que marquen la majoria absoluta en l’Assemblea autonòmica. Cap enquesta ha pronosticat que la presidenta de la Junta, la popular María Guardiola, arribarà a aquesta cota. Tots els sondejos coincideixen (aquesta vegada fins i tot el CIS) que el PP guanyarà folgadament, però necessitarà l’ajuda de Vox o el PSOE per governar. I que els socialistes s’exposen a la seva pitjor derrota en una regió que van governar durant 36 anys. Però, llavors, ¿per què Guardiola podria fracassar en el seu envit electoral? L’enquesta del CIS reflecteix clarament els principals obstacles amb què topen el PP i el PSOE.

Els transvasaments de vot no són suficients.

D’entrada, ni tan sols un transvasament de vots similar al de 2023 garantiria al PP la majoria absoluta. El 31% dels vots que li vaticina el CIS serien gairebé vuit punts menys que a les urnes. A Guardiola la tornarien a recolzar tres de cada quatre extremenys (76,5%) que la van votar fa dos anys i mig, però el que perd per la seva dreta neutralitza el que aconsegueix per la seva esquerra. El PP absorbiria un de cada deu votants del PSOE (9,2%), però no creixeria més per la seva pròpia fuga cap a Vox (10,6%) i per l’alta fidelitat de vot que tenen els ultres (80,6%), factors que també deixarien sense efecte el 14,7% d’electors de Vox que triarien la papereta de Guardiola.

Per al PSOE, que ha optat per presentar com a candidat al seu líder autonòmic, Miguel Ángel Gallardo, malgrat el seu processament judicial, el panorama encara és pitjor. Té una fidelitat de vot inferior als seus rivals (67,1%), perd suports pels dos costats (9,2% cap al PP, 6% cap a Unides per Extremadura i 2,4% cap a Vox) i amb prou feines capta per la seva esquerra (3,7%). A favor seu juga, però, el fet que el bloc progressista compti amb més del doble d’indecisos (26,2%) que el conservador (12,4%), per la qual cosa té més marge per atraure vot. El 24% dels vots que li augura el CIS suposaria una caiguda de 14 punts respecte als comicis del 2023.

El dilema del PP: radicalitzar-se o moderar-se.

No és casual que el PP hagi endurit el seu missatge contra Vox en els primers compassos de la campanya. Si observem la intenció de vot segons la ideologia, Guardiola té guanyat el vot de centre (les persones que s’ubiquen el 5 en una escala ideològica de l’1 al 10), duplicant a PSOE i Vox, i té poc a rascar entre els extremenys d’esquerres (de l’1 al 4), segmento dominat pels socialistes i Unides per Extremadura (coalició que integra a Podem i IU, però no a Sumar). La gran batalla del PP la lliura per la seva dreta (del 6 al 10), perquè tot i que continua sent l’opció favorita amb percentatges superiors al 50%, Vox atrau ja el 30% de l’electorat conservador. Però radicalitzar-se pot costar-li el centre que ja té conquerit. El dilema no és menor.

Vox creix entre els extremenys més joves.

En paral·lel, Guardiola i Gallardo tenen una disjuntiva comuna: com contrarestar la creixent atracció de Vox en perfils de vot que sempre han dominat PP o PSOE. Mentre el vot femení es reparteix entre els dos principals partits (32,6% per al PP i 27,3% per al PSOE), entre els homes el partit de Santiago Abascal (21,9%) desplaça els socialistes a la tercera posició (20,7%). Per edats, el PP és el preferit a totes les franges tret d’en les de 25 a 34 anys i de 65 a 74 anys. En els dos casos té el PSOE per davant. No obstant, Vox ja supera els socialistes a les franges de 18 a 24 anys (la més jove) i de 35 a 44 anys, i li trepitja els talons entre els extremenys de 45 a 54 anys. És a dir, com tantes enquestes reflecteixen fa temps, els ultres amenacen el domini del PP en més d’un terç de l’electorat, el segment més jove.

Domini del PP a les ciutats, batalla als pobles.

En una comunitat com Extremadura, resulta clau analitzar les tendències de vot segons la mida de municipi. El PP té molt controlades les ciutats de més de 50.000 habitants (Badajoz, Càceres i Mèrida), on duplica en intenció de vot els seus adversaris. En canvi, Guardiola ha de batallar amb PSOE i Vox a les localitats de menor població. En els nuclis més petits, de menys de 2.000 habitants, populars i socialistes estan empatats al 29%, amb els ultres molt allunyats. En els municipis de 2.000 a 10.000 habitants, el PP té un còmode avantatge. Més igualtat hi ha a les localitats de 10.000 a 50.000 habitants: 26,1% el PP, 22,7% el PSOE i 18,5% Vox.

Notícies relacionades

Guanya el ‘sí’ a Gósol i el municipi passarà a formar part de la província de Barcelona

Òscar Ordeig, el conseller amb més ‘aldarulls’ sobrevinguts al Govern

El factor clau de la classe mitjana treballadora.

El CIS també mostra que el PP és clarament el partit de la classe alta i mitjana-alta, manté l’estrebada entre la classe mitjana i es debilita entre la classe baixa. Vox està aconseguint penetrar amb força entre la classe treballadora, en especial entre treballadors qualificats, ocupacions militars i cossos policials. Guardiola aconsegueix connectar també amb els extremenys amb més formació i, alhora, amb les persones sense estudis, però perd pistonada entre la classe mitjana treballadora, que són majoria en l’electorat, on es reprodueix l’atracció que projecta Vox.