Els fantasmes familiars

Totes les famílies tenen problemes o a tots ens poden sortir algunes «carabasses» en el nostre entorn, com va dir Esperanza Aguirre quan van començar a caure alguns dels seus col·laboradors per corrupció. Aquesta setmana, els dos principals càrrecs institucionals del país, Felip VI i Pedro Sánchez, i el cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, s’han hagut d’enfrontar a tensions internes que els desestabilitzen.

El rei ‘influencer’

Dilluns va aparèixer a les xarxes socials el vídeo de Joan Carles I davant d’un croma amb la bandera d’Espanya demanant als joves que recolzin el seu fill, Felip VI. La imatge era tan xocant que era difícil creure que fos certa, però la mateixa Zarzuela va ajudar a reconfirmar-ho quan va reaccionar mostrant-hi rebuig i dient que no veia aquest gest de l’emèrit ni «oportú» ni «necessari».

Felip VI havia optat pel silenci quan va sortir el llibre Reconciliación a França el mes passat i va tenir constància de totes les crítiques que el pare li fa a ell i a la reina Letícia. Aquesta setmana, en canvi, amb el vídeo ha volgut abandonar aquesta passivitat i respondre.

Potser té present el consell que li va donar fa tres anys públicament Rafael Spottorno, l’últim cap de la Casa del Rei amb Joan Carles I: en una conferència pública va recomanar a Felip VI menys «prudència» i més empenta en general en la vida i, en particular, davant el Govern, per evitar el risc de semblar «irrellevant».

Els «desconeguts»

Pedro Sánchez ha deixat aquests dies una altra frase per a l’hemeroteca: «Des del punt de vista personal, [José Luis Ábalos] era un gran desconegut per a mi». Sánchez va acumulant «carabasses» i perdent banderes. Entre la de la corrupció –esbudellada per Ábalos i Santos Cerdán per la suposada trama de martingales d’obres públiques– i la del feminisme –amb un PSOE passiu davant les denúncies per assetjament sexual de Paco Salazar-, el partit progressista perd un capital polític que sembla difícil que pugui recuperar davant el nou cicle electoral que ens cau al damunt.

Sánchez assegura que, tot i aquests escàndols i la impossibilitat de treure uns Pressupostos per tercer any consecutiu, està disposat a esgotar la legislatura. Per poder continuar mig viu (i mentre avancen en els tribunals els casos de la seva dona, del seu germà i dels comptes del PSOE) necessita que Carles Puigdemont no consumi el divorci anunciat. Aquesta setmana l’ha afalagat. La setmana passada va ser Feijóo el que va viatjar a Barcelona a demanar els vots a Junts per a una moció de censura. Els populars han passat de voler veure’l a presó a pidolar-li atenció i la moció.

Notícies relacionades

Un grup de joves ciberdelinqüents desafien la seguretat de l’Estat

La causa contra el nòvio d’Ayuso es pot allargar fins al 2027

El bon gestor

Els missatges de Carlos Mazón i el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, a Salomé Pradas, que era la consellera de Justícia i Interior el dia que va tenir lloc la dana, revelen que la responsable de l’emergència els va informar sobre la magnitud de la riuada. El pèssim acompliment de Mazón i el retard de Feijóo a fer-lo cessar han perjudicat la imatge de «bon gestor» de què el PP ha fet gala sempre. El partit acumula diversos errors seguits. L’últim, l’escàndol del sistema sanitari a Madrid. Feijóo ha reaccionat ràpid i, després de tres anys veient com Isabel Díaz Ayuso li marcava el ritme amb Sánchez, ell li ha reclamat «una auditoria» a l’Hospital de Torrejón.