Acte a Barcelona
El Govern titlla la desinformació d’"amenaça" per a la Constitució
Prieto reivindica la Carta Magna com a "far" i crida a defensar-la davant la "dictadura subtil" que imposen les xarxes socials mitjançant notícies falses
El delegado del Gobierno en Catalunya, Carlos Prieto, durante el acto sobre la Constitución /
El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, va recórrer ahir a una faula per explicar en quin punt es troba la democràcia espanyola en temps de polarització: quan una granota és posada en aigua bullent, és evident que saltarà, però si la posen en aigua freda i li van apujant de mica en mica la temperatura, acabarà "cuita sense adonar-se’n". Això és el que, segons el seu parer, fan unes xarxes socials que imposen una "dictadura subtil" a través d’un algoritme que "fragmenta i enfronta" la societat mitjançant notícies falses. Per això va definir la desinformació, motor dels "discursos d’odi i la mentida", com una de les grans "amenaces" a la Constitució.
Ho va dir en un acte en què, precisament, es va buscar commemorar els 47 anys de vigència d’una Carta Magna que ha sigut elogiada per haver garantit el període de pau més llarg a Espanya des del final de la dictadura franquista i que ara és reivindicada com "el far" que cal seguir en les "aigües agitades" en què intenta navegar –i no naufragar– la política espanyola. Prieto, així com el constitucionalista Xavier Arbós, van situar el compliment del seu contingut com el millor antídot per protegir-la en un moment en què l’extrema dreta fabrica una "nostàlgia" de temps passats que es pot convertir en una "eina política molt perillosa".
"Si no sabem d’on venim, no podem saber on anem", va advertir el delegat, que va voler posar d’exemple el compliment de dos drets per reforçar el suport a la Constitució: el dret a la informació veraç i el dret a l’habitatge. Tot just fa dos anys, va recordar Prieto, que es va aprovar a Espanya la primera llei d’habitatge, a més de posar èmfasi en el fet que difícilment es pot combatre la desafecció creixent si els joves veuen frustrades les possibilitats d’emancipar-se. De la mateixa manera, va recordar que la resposta migratòria ha de tenir en compte que els drets que recull la Constitució no distingeixen color de pell perquè són per a tothom. "El desafiament més urgent és la desigualtat", va resumir. Arbós també va insistir a dir que la desafecció emana de les "promeses incomplertes" com la del dret de tothom a disposar d’un habitatge assequible, de manera que no és estrany que decaigui el suport a la llei suprema quan hi ha una generació que no veu possibilitats de prosperar. En to acadèmic, el catedràtic emèrit va posar el focus en les llums i també les ombres de la Constitució, i en la necessitat d’introduir-hi reformes.
Evitar el "bucle de repetició"
Una, com a resposta a una "polarització creixent" que, segons el seu parer, ho "empitjora tot" perquè es consoliden dos blocs "irreconciliables", és que s’hi introdueixi un mecanisme per a les investidures que eviti entrar en un "bucle de repetició" de les eleccions. Un automatisme com el que funciona amb les alcaldies, en què si no hi ha majoria s’emporta la vara el més votat. Prieto també va esmentar aquest camí per "perfeccionar" la Carta Magna, tot i ser una referència per a la democràcia per haver introduït el dret a l’avortament o a una mort digna, al matrimoni igualitari, a les privacitats digitals o a les polítiques de protecció del canvi climàtic. "No és un text inert; és adaptable i evolutiu com la societat. És qüestió de tots protegir-lo", va afirmar.
No obstant, com que la realitat aritmètica és la que és al Congrés, Arbós, que era un jove professor vinculat a Jordi Solé Tura quan es va elaborar la Constitució, va cridar a tornar a construir un ampli consens per reformar-la.
- L’empresa Corominas deixa un deute de 200.000 euros
- A Collserola Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana
- ÒBIT La il·lustradora i muralista Amaia Arrazola mor als 41 anys
- La Vall d’Hebron tanca 272 llits a l’estiu per falta de diners
- Dades del padró La població estrangera de Barcelona es multiplica per 16 des de finals del segle XX
