Sánchez i Ábalos van invertir una dècada per controlar el PSOE i arribar a la Moncloa

Ábalos, per la seva banda, tampoc podria haver saltat de la política estatal de València aconseguint les claus de Ferraz i convertint-se posteriorment en ministre de Foment sense l’esmentada simbiosi. El binomi de resistència es va trencar el 2021, després de la remodelació del Govern que va incloure la sortida d’Ábalos i que es va completar amb el seu relleu també a la secretaria d’Organització. Després repetiria com a número dos en les llistes electorals per València, però la investigació pel pelotazo de les mascaretes que ha acabat amb el seu ingrés a la presó dijous, va portar Sánchez –amb pesar– a cavar un tallafoc amb la seva expulsió del Grup Parlamentari Socialista.

Els dos perfils semblaven antagònics i amb biografies molt allunyades quan van coincidir per primera vegada com diputats al Congrés. El 2009, quan l’ara cap de l’Executiu va prendre possessió de la seva acta en substitució de Pedro Solbes. De fet, no van començar a col·laborar políticament fins que Ábalos va veure "alguna cosa" en aquell diputat madrileny per apostar per la seva candidatura a la secretaria general el 2014. Sense pes orgànic i un bagatge més tecnòcrata i de la capital, doctor en Economia i professor universitari, Ábalos era la contrapart complementària, adobament en les batalles internes del PSPV, amb una carrera que va iniciar amb 24 anys com a cap del gabinet del governador civil al País Valencià i amb destacada capacitat de lampisteria, sempre a la contra.

Paper d’escuder

Tot i que llavors Sánchez va tenir l’aval de bona part dels barons, la principal cobertura com a home de campanya l’hi va oferir Ábalos, que havia sigut el primer suport oficial des d’una secretaria provincial. Sánchez es va imposar als seus rivals Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias, convertint-se en el primer secretari general elegit pel vot directe de la militància. El procés va ser el germen per al posterior sanchisme en què Ábalos va adquirir el paper d’escuder. Després de la defenestració en el fratricida comitè federal de l’1 octubre del 2016, Ábalos no va dubtar a "llançar-se a la muntanya" per acabar sent un dels artífexs imprescindible de l’operació per recuperar el lideratge en el partit. Ara sí, ja en contra de tot l’establishment socialista, i suports inicials que s’explicaven amb els dits. Entre ells va aparèixer Santos Cerdán, secretari d’Organització a Navarra, i part de la federació asturiana en la representació d’Adriana Lastra.

"Ábalos m’insistia que féssim un acte a la seva comunitat. Jo li reiterava que no havia decidit res, i ell em contestava que m’havia de dirigir a una militància que se sentia òrfena i necessitada de saber que jo era allà. Finalment, em va convèncer", reconeix Sánchez al llibre Manual de resistencia demostrant com de fonamental ha sigut l’exministre ara a presó per a la seva carrera política. La cita es refereix a l’acte fundacional del sanchisme, el míting de Xirivella. El dirigent valencià va aconseguir mobilitzar un miler de militants, a la contra de la direcció de Ximo Puig que havia contribuït a sentenciar Sánchez. Es va activar l’"esperit de Xirivella" que va encoratjar Sánchez a llançar-se a la carrera per recuperar el tron i a desafiar el PSOE de llavors.

Després d’aquell –i un altre a Astúries organitzat per Lastra i Adrián Barbón, avui president del Principat–, va agafar vol el desafiament a la vella guàrdia i es va impulsar la gira per Espanya per "escoltar" a la militància. Abans d’això, els que el van acompanyar van acordar que era imprescindible entregar l’acta de diputat després del "no és no" a la decisió de la gestora d’abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy.

La capacitat de supervivència que Ábalos havia mostrat sempre en la federació valenciana es va contagiar a Sánchez i es va traduir en la seva gesta al recuperar la secretaria general del PSOE el maig del 2017. Naixia un renovat lideratge conquerit vot a vot entre les bases que Ábalos es va encarregar de teixir i posteriorment convertir en un nou aparat. L’exdirigent va aconseguir les regnes del partit després d’assumir de manera interina la representació del grup socialista al Congrés.

Si el partit és l’eina per accedir al Govern, l’exministre la va posar en marxa. Sánchez es va concentrar més en el lideratge institucional i l’estratègia va deixar a Ábalos el control del dia a dia de l’organització, sempre també amb el suport de Santos Cerdán, qui després heretaria Organització.

La simbiosi entre el líder i el lampista principal per assolir la Moncloa es va demostrar un any després amb la moció de censura contra Rajoy registrada després de conèixer-se l’error de l’Audiència Nacional pel cas Gürtel. Ábalos no només la va defensar a la tribuna, sinó que també va articular en bona mesura els dies previs els suports necessaris per tirar-la endavant, mentre que Sánchez va encarnar el rostre del canvi. Després de triomfar, Ábalos és nomenat ministre de Foment sense deixar d’ostentar el totpoderós càrrec orgànic a la secretaria d’Organització.

En la seva recent compareixença al Senat, en la comissió investigació pel cas Koldo, el president va reconèixer que va ser una persona de la seva "màxima confiança política" i va destacar que l’avui pres compta amb unes "qualitats polítiques" de "persona eloqüent, articulada i políticament sòlida".

El divorci

Notícies relacionades

Feijóo adverteix Sánchez que els "mafiosos" es delaten entre ells

La pitjor tirania és la judicial

Així va ser fins al juliol del 2021, quan per sorpresa i per uns motius que mai s’han arribat a explicar més enllà de generalitats es va produir el divorci. Ábalos va entrar en la llista de ministres rellevats i uns dies després va deixar també Ferraz. Tampoc va deixar de generar sorpresa dins del mateix partit que dos anys després repetís en les llistes electorals en llocs de sortida. Uns mesos després, davant la detenció del que va ser el seu assessor, Koldo García, el febrer del 2024, se li va demanar l’entrega de la seva acta, al que es va negar per integrar el Grup mixt, i se’l va suspendre de militància. Una decisió que dirigents socialistes van qüestionar en privat per excessiva davant la falta d’evidències sobre la seva implicació en aquell moment, però que ara celebren i defensen com a tallafoc immediat.

Una de les persones que va empènyer Sánchez a fer el salt per reconquerir Ferraz, com es va encarregar de reconèixer en la narrativa oficial, i que va ser peça fonamental en les posteriors victòries polítiques va passar a ser un anatema. Entre mitjanes, alguns whatsapps entre tots dos publicats per El Mundo amb el "consentiment" d’Ábalos, demostren que eren "carn i ungla", com va definir la relació el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. Ábalos va ajudar a redactar la biografia política de Sánchez i ara és un dels principals llasts, juntament amb el seu successor a Ferraz, Santos Cerdán, per sostenir al reputació del PSOE.