¿Com afecta a les autonomies que decaigui la senda d’estabilitat? Madrid i Catalunya perdran 1.000 milions de despesa extra

Després de la votació, fonts del Govern han incidit que el rebuig de la senda d’estabilitat «perjudica les comunitats autònomes». Des de la tribuna, Montero havia explicat prèviament que per complir el pactat amb la Unió Europea –baixar del 2,5% del PIB d’aquest any al 2,1% el 2026– les comunitats podrien tenir un dèficit del 0,1%,l’Executiu central reduirà el seu dèficit del 2,2% del 2025 a l’1,8% l’any que ve, als ajuntaments se’ls exigirà un dèficit zero i a la Seguretat Social se li permetria un 0,2%.

No obstant, davant el ‘no’ del Congrés i a falta que el Govern pugui intentar per segona vegada l’aprovació d’una nova senda d’estabilitat, els Pressupostos s’hauran d’elaborar amb els objectius de dèficit aprovats el 2022, els quals són més restrictius. Així, des de l’Executiu recalquen que les comunitats disposaran de «5.485 milions menys de marge fiscalen els pròxims tres anys i que «no s’exigia cap ajust en tot el període».

El repartiment

Notícies relacionades

Junts tomba amb el PP i Vox la senda d’estabilitat del Govern per als Pressupostos

Salvador Illa: «Catalunya no exerceix de centrifugadora de recursos, actua com a palanca de desenvolupament»

Segons les dades ofertes per fonts del Govern, això suposarà que Madrid i Catalunya perdin més de 1.000 milions d’euros cada una durant els pròxims tres anys en marge de despesa extra. A elles els seguiria Andalusia (731,4 milions), el País Valencià (509,9), Galícia (280,8), Castella i Lleó (256,7), les Canàries (200,5) Castella-la Manxa (193,3) i Aragó (169,6). A la part més baixa de la taula hi hauria les Balears (153,4), Múrcia (144,2), Astúries (103,3), Extremadura (91,5), Cantàbria (60,7) i La Rioja (38,6).

No obstant, el PP, Vox i Junts, així com tots els aliats que s’han posicionat a favor de la senda d’estabilitat, han criticat que l’Executiu reservés l’1,8% del dèficit a l’Administració General de l’Estat de cara a l’any vinent, un 0,2% a la Seguretat Social i tan sols un 0,1% per a les comunitats, exigint als ajuntaments un dèficit zero. Montero, per la seva banda, ha assegurat que li sembla «un repartiment equitatiu dels esforços fiscals». Els postconvergents han exigit que aquest 0,1% hauria de ser un terç del total del dèficit. És a dir, un 0,7%.