Designació recomanada

La política espanyola estrena sovint fets històrics. Álvaro García Ortiz, el primer fiscal general de l’Estat de la història judicial espanyola que és assegut al banc dels acusats i el primer a ser condemnat per una sentència que arribarà d’aquí a unes setmanes.

Demà potser serem –depèn del fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, que demana per a ell 24 anys de presó i al qual ganes no li falten– davant el primer diputat del Congrés de Diputats en actiu -José Luis Ábalos, exsecretari d’Organització del PSOE– a ser enviat a presó preventiva pel jutge d’instrucció de la Sala Penal del Tribunal Suprem en la causa de les mascaretes per delictes d’organització criminal, suborn, ús d’informació privilegiada, tràfic d’influències i malversació.

Quan un diputat és enviat a presó preventiva li són suspesos, segons el Reglament del Congrés de Diputats, "els seus drets i deures parlamentaris". Això vol dir que el diputat no ha perdut la condició –no hi ha sentència– però, sent encara diputat, ja no pot participar en els plens i votar.

I tampoc pot fer preguntes orals o registrar-les perquè li responguin per escrit. José Luis Ábalos, que s’ha resistit a lliurar l’acta de diputat, precisament, ha registrat una pregunta adreçada al ministre de Transport, Óscar Puente, en què li demana que aclareixi la situació al port de València, en què la presidenta, Mar Chao, hauria cobrat unes dietes que Ábalos considera irregulars.

Aquest registre –estrany perquè Ábalos hauria de saber que les autoritats portuàries les nomenen les comunitats autònomes– ens dona una pista sobre els temors d’Ábalos que el fiscal en cap Anticorrupció, Luzón, no sol·liciti al jutge Puente el seu ingrés a la presó.

La situació política està, doncs, a punt d’una nova convulsió, tot just una setmana més tard de la difusió de la resolució que anuncia una sentència condemnatòria del fiscal general de l’Estat.

El Govern va decidir, en vista de la resolució, actuar sense pausa. S’esperava la renúncia del fiscal general de l’Estat després de ser-li notificada la sentència, al cap d’una setmana o dues. Però no. El Govern va optar per la persona que el substituirà amb la intenció d’anunciar-ho ahir. Per això el García Ortiz va elevar la renúncia dilluns.

El nomenament de Teresa Peramato, recomanat per García Ortiz al ministre Félix Bolaños, comporta la continuïtat de la línia, per dir-ho així, Dolores Delgado-Álvaro García Ortiz.

¿Hi havia alternativa? EL PERIÓDICO ha sabut que n’hi va haver. "Un jurista, catedràtic, advocat de prestigi i acreditat progressista, molt avalat. El president ho va veure bé. Però el ministre Bolaños preferia la recomanació d’Álvaro García Ortiz, és a dir, Teresa Peramato. És una manera de mantenir la guerra", va dir una font coneixedora de les negociacions a aquest diari.

Fresc com una rosa

José Luis Rodríguez Zapatero, que ha estat al corrent de les negociacions per nomenar fiscal general, afirma que Sánchez està fresc com una rosa. Això sembla. L’expectativa del Govern és que amb les eleccions a Extremadura i Nadal s’obre una aturada parlamentària de gairebé dos mesos. Per tant, baixa la intensitat del soroll.

El Govern calibra quan convé presentar els Pressupostos, un viatge enlloc. I vegem l’agenda més completa.

A finals de desembre - gener del 2026, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà la sentència –buidarà de contingut les amenaces de Manuel Marchena i Pablo Llarena d’elevar qüestió prejudicial al TJUE sobre la inaplicabilitat de l’amnistia al delicte de malversació–; començarà el febrer del 2026 el judici oral de David Sánchez, germà del president; la concessió el març del recurs d’empara a Carles Puigdemont al Tribunal Constitucional i el seu retorn a Espanya; el judici del cas Kitchen, a partir del 6 d’abril del 2026 amb l’exministre Jorge Fernández Díaz, l’exsecretari de Seguretat Francisco Martínez, José Manuel Villarejo i els alts caps de la policia de Mariano Rajoy, asseguts al banc dels acusats de l’Audiència Nacional; i eleccions a Andalusia.

Notícies relacionades

Vilaplana va acostar Mazón amb el seu cotxe fins al Palau el 29-O

Els crítics d’ERC a BCN estudien impugnar la gestora que pilotarà la crisi

Felipe González sol recordar a Sánchez que va convocar eleccions perquè Jordi Pujol no li va recolzar els Pressupostos de 1996. És cert que Pujol el va deixar a l’estacada, però també ho és que va ser la gota que va fer vessar el got. Perquè el bienni 1995-96 va ser similar al que vivim: corrupció econòmica i política (GAL).

Però Sánchez no és González. I la seva decisió de recolzar la idea de Bolaños de nomenar Teresa Peramato és un indici addicional que donarà guerra.