El llegat polític de Jordi Pujol

El 25 d’agost del 2014 va marcar un abans i un després en la història de l’espai convergent. Va ser el dia en què l’expresident Jordi Pujol va reconèixer que la seva família havia tingut durant anys diners a Andorra. La confessió va provocar un cataclisme de tal magnitud que va acabar amb la dissolució del partit i, un temps després, amb l’espai fet miques i enfrontant-se als jutjats. Hi va haver un moment en què qualsevol passat convergent es veia com un actiu tòxic, fins i tot per part d’alguns dels seus protagonistes, que van apostatar del seu passat. Especialment va ser així dins de Junts per Catalunya, el partit en què es troben majoritàriament els seus hereus. Però, onze anys després, amb Pujol en un estat de salut delicat i a les portes del seu judici a l’Audiència Nacional, hi ha hagut una certa reconciliació. Deu dirigents de l’espai (post-)convergent valoren ara per a EL PERIÓDICO la figura de qui va ser el fundador de CDC.

Artur Mas, expresident de la Generalitat

"Pesa molt més el seu llegat polític que no pas la seva confessió. El judici té lloc 11 anys després d’aquella confessió: un escàndol. El judici social, per bé i també per mal, ja s’ha fet. Pel que fa al judici per la via penal no té cap mena de sentit, perquè després d’11 anys d’investigació no s’ha emprovat cap fet nou i l’únic que hem vist és la voluntat de destrucció per part de l’Estat de la figura del president Pujol".

Xavier Trias, exalcalde de Barcelona

"El llegat polític del president Pujol és innegable. Estem parlant de qui va reconstruir Catalunya després del franquisme, de qui va crear institucions, de qui va liderar una transformació econòmica i social del país. La revolució de la sanitat, per exemple, que vam emprendre junts, és un llegat importantíssim: la voluntat de crear un sistema universal per a tothom, sense discussió. El temps dirà què pesarà més al final".

Jordi Turull, secretari general de Junts

"Després de 13 anys d’investigació –una durada inaudita–, de relats políticament capciosos basats en el que produïa l’operació Catalunya de les clavegueres de l’Estat per matar políticament i civil lideratges com el seu, crec que el president Pujol és el primer interessat que finalment se celebri el judici. I em consta que així ho vol. La seva obra de govern, el seu model de país i l’enfortiment de la nació tindran més perdurabilitat perquè van marcar un país; la seva confessió va marcar una persona".

Josep Rull, president del Parlament

"Pujol va presidir la Generalitat durant 23 anys, però la seva acció política, la idea de construir Catalunya, de fer país, va començar molt abans, en la lluita antifranquista i en la defensa de drets i llibertats que també van marcar el país al final de la dictadura i l’entrada en la democràcia. Un cop en la Generalitat, la va estructurar amb ambició d’Estat. El seu llegat, per tant, pesa molt més perquè és indissociable de la Catalunya que tenim avui i de la seva arquitectura institucional".

Jordi Martí, líder de Junts a l’Ajuntament de Barcelona

"La instrucció ha durat pràcticament 11 anys i, més enllà de les actuacions delictives d’alguns aparells de l’Estat, únicament hi ha la confessió del president en relació amb l’herència de l’avi cap als fills. Lamento el judici popular ja condemnatori que han provocat la dilació de la instrucció i l’elaboració d’informes falsos. Espero que l’estat de salut de Jordi Pujol li permeti poder declarar telemàticament i que al final acabi resultant absolt".

Neus Munté, regidora a l’Ajuntament de Barcelona

"El llegat polític del president Pujol és una realitat i existeix al marge de l’impacte que va provocar la seva declaració pública del 25 de juliol del 2014. Un llegat en termes de reconstrucció econòmica i cultural del país, de model social inclusiu i de projecció a l’exterior, per citar els aspectes més rellevants i que, al meu entendre, no queda enterrat per l’acusació que pesa sobre la seva esquena. El judici ha de permetre clarificar els fets dels quals se’ls acusa".

Germà Gordó, exconseller de Convergència i JxSí

"Em genera tristesa el fet que el president Pujol sigui jutjat per uns fets tan antics. Més enllà dels fets exposats pel president, crec que Pujol ha sigut el millor president de Catalunya des de 1714, en benefici de la nació catalana i de la seva gent. D’aquest judici només n’espero una cosa: la seva exclusió del procés judicial, tenint en compte les seves circumstàncies personals, o la seva absolució".

Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga

"El judici arriba molt tard i és dubtós que, per l’edat que té, el president pugui afrontar-lo en bones condicions. Crec que el seu llegat polític és essencial per entendre la Catalunya contemporània: va consolidar la Generalitat, va impulsar la llengua i l’autogovern, va modernitzar el país i va contribuir a la recuperació nacional".

Marta Pascal, exlíder PDECat

"Pujol no és una persona qualsevol, i queda demostrat amb un cas obert durant 13 anys que ha rebut tota mena de vicissituds judicials. No som pocs els que, actualment, trobem a faltar una força política com Convergència, la que ell, com ningú, va fundar i va fer créixer d’una manera destacadíssima".

Notícies relacionades

Junts manté el veto al Govern i desconfia de les promeses de Sánchez: «No cola»

Sánchez assumeix els seus incompliments amb Junts i mira de revertir la ruptura amb un decret econòmic

Laura Borràs, expresidenta de Junts

"Els que han volgut condemnar-lo políticament mai han necessitat el judici. En les seves paraules, la revelació dels diners a Andorra espatlla la seva biografia. Som un país amnèsic que no recorda la seva acció política nacional".