Vox aprofita per accentuar la seva estratègia contra el bipartidisme

No és cap secret que d’un temps ençà, Santiago Abascal ha abaixat el diapasó de l’accent ideològic del seu projecte ("la derechita covarda", terme amb què va irrompre en escena fa uns quants anys per distingir-se del PP, sembla haver quedat arxivat de moment) per plasmar una idea d’impugnació general del "bipartidisme", en una retòrica que no desentonaria amb la que van fer servir al seu dia formacions molt allunyades ideològicament o fins i tot antagòniques, com és el cas del primer Podem. I una de les principals xacres d’aquesta alternança entre els dos grans partits seria, precisament, la de la falta de controls o exemplaritat que demostrarien la proliferació d’escàndols a una i altra vora de l’escenari. Compassat, és clar en el cas de Vox, del seu discurs dur contra la immigració que, fins al gir fet pel PP en la matèria aquesta mateixa tardor, era gairebé exclusiu de la seva formació, amb permís d’Aliança Catalana i fins i tot de Junts en l’àmbit de Catalunya.

Notícies relacionades

Els crítics d’ERC a Barcelona estudien impugnar la gestora nomenada pel partit

Teresa Peramato, nova fiscal general de l’Estat

El vot socialista

Tampoc és una dada oculta que en el si de l’extrema dreta s’escampa la convicció que el seu creixement exponencial en intenció de vot en què d’un temps ençà coincideixen la majoria de les enquestes es comença a explicar, parcialment, per un transvasament directe de votants del PSOE. "Ja ho veurem", li va etzibar significativament Pedro Sánchez en veu alta des de l’escó a Abascal quan va brandir la dada des de la tribuna en el debat parlamentari del 12 de novembre, xifrant en 300.000 els espanyols que després d’haver votat les llistes socialistes estarien ara disposats a escollir la papereta de Vox. Cosa que, de ser totalment certa o de confirmar-se quan s’obrin les urnes, no seria aliena als casos de corrupció que esquitxen el Govern.