Elionor i el seu llarg camí per convertir-se en Reina

Cada pas que fa l’hereva al tron forma part d’un pla que, segons fonts militars que participen en el seu disseny, busca integrar Elionor als tres exèrcits (terra, mar i aire) perquè adquireixi «principis com la responsabilitat, la dedicació al servei, l’autoritat, l’exemplaritat i l’honradesa», a més de viure amb «disciplina» i en comunitat, com una més entre els joves. 

Va començar a l’Acadèmia General Militar de Saragossa, on va aprendre la disciplina de l’Exèrcit de Terra i l’estructura jeràrquica de les Forces Armades. Després va passar per l’Escola Naval de Marín, a Pontevedra, on va embarcar durant sis mesos al vaixell escola Juan Sebastián Elcano. I ara la seva formació s’està completant aquest curs a l’Acadèmia General de l’Aire i de l’Espai de San Javier, a Múrcia, on aprendrà a pilotar l’avió d’instrucció Pilatus PC-21 i s’enfrontarà al repte del seu primer vol en solitari. Tot això en paral·lel a la seva agenda institucional: la Zarzuela va integrant al llarg de l’any els seus compromisos ineludibles, com l’entrega dels premis Princesa d’Astúries o els de Girona i visites oficials, com la que va fer a Portugal, la primera a l’estranger. Aquest divendres, per exemple, va ser al Palau Reial, en l’entrega del Toisó d’Or a la seva àvia, la reina Sofia.

El coronel Luis Felipe González Asenjo, director de l’Acadèmia General de l’Aire i de l’Espai a San Javier, assenyala que aquests tres mesos que fa que és a Múrcia l’hereva s’ha integrat molt bé i desenvolupa amb «la mateixa destresa» que la resta d’alumnes els plans d’estudi, que inclouen entrenaments físics i assignatures com Navegació i Meteorologia i Fraseologia aeronàutica, per a la seguretat en l’aviació.

Legitimitat institucional

Aquest recorregut de tres anys és un entrenament tècnic però també un exercici de legitimitat institucional. A les Forces Armades, la princesa hereta la tradició dels Borbons de formar-se al costat dels cadets, sense privilegis aparents, compartint espais, horaris i exigències físiques. «És una més», remarca el coronel Asenjo.

Jaime Alfonsín, que ha acompanyat Felip VI durant gairebé 30 anys primer com a secretari del Príncep (1995-2014) i després com a cap de la Casa del Rei (2014-2024), va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, el 27 d’octubre, i va fer un discurs titulat «L’educació de l’hereva de la Corona i l’ofici de regnar». Alfonsín va afirmar que Elionor haurà d’assumir «els valors de la societat en què viu» i «convèncer de la utilitat de la institució». Per a aquesta missió, l’excap de la Casa considera que «pot ajudar i molt el fet que l’hereva sigui una dona i, per tant, futura reina d’Espanya al segle XXI». «Si Elionor sintonitza amb el sentir i les aspiracions d’aquests joves i molt en particular de les dones espanyoles, independentment de les seves conviccions ideològiques, haurà fet passos molt importants en la seva consolidació personal i institucional», va assegurar. 

La seva educació castrense es complementarà amb una formació universitària encara per anunciar, però que se suposa relacionada amb el dret o les Ciències Polítiques, àrees que el seu pare també va cursar abans de la seva preparació institucional. El propòsit és que la futura reina arribi al tron amb una base sòlida per exercir les funcions constitucionals d’arbitratge i moderació que li reserva la Constitució, i per entendre el paper d’Espanya en un context internacional cada vegada més complex.

«Limitació profunda» de les seves llibertats

Notícies relacionades

¿De què s’acusa Jordi Pujol i la seva família? Els arguments del fiscal i de la defensa

Claus d’una setmana com no n’hi ha

Alfonsín, que va tenir un paper crucial en la preparació de Felip, va abordar també en el seu discurs a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques la part més personal de la vida d’Elionor, una esfera sobre la qual es posarà la lupa (igual que amb el seu pare) després de l’experiència amb Joan Carles I. Alfonsín va dir que Elionor haurà de «comprendre», i «no és fàcil», va admetre, que «la seva vida personal és diferent de la dels altres espanyols». «Que juntament amb els drets dels quals és titular té també deures que comporten una limitació, de vegades profunda, de les seves llibertats», va afegir. L’exassessor de Felip VI va remarcar que només tindrà «un marge reduït de privacitat», «necessària» per poder desenvolupar la seva faceta «personal i familiar» i va deixar anar un consell, sense dir-ho. «Ha de saber cuidar bé l’entorn social en què es desenvolupa i les amistats de les quals s’envolta, que només són veritables i sinceres quan es guien per l’afecte, la discreció, la generositat i la lleialtat. Mai per l’interès», va subratllar. Després de l’experiència viscuda a la Casa amb Joan Carles I, el missatge sembla clar.

L’hereva al tron espanyol creix sota el pes d’una doble responsabilitat: ser la primera reina del segle XXI i representar una institució que a ulls de molts és anacrònica. Les monarquies europees han hagut de reinventar-se per sobreviure, reduint la pompa, professionalitzant el seu funcionament i buscant la utilitat social. El seu regnat, quan arribi, dependrà menys de l’herència i més del mèrit. A la Zarzuela consideren que la seva calculada exposició pública i la reacció que veuen en els actes a què acudeixen demostren que la Princesa d’Astúries és el millor enllaç per guanyar monàrquics entre les generacions més joves.