El Suprem inhabilita durant dos anys el fiscal general per revelar secrets

El tribunal, que a l’arribar a una majoria de cinc contra dos va decidir avançar la decisió de la sentència tot just una setmana després d’acabar-se el judici, també el condemna a indemnitzar amb 10.000 euros per danys morals Alberto González Amador i a assumir les costes del judici. Malgrat reconèixer-li el mal sofert, és una quantitat molt allunyada dels 300.000 euros que sol·licitava l’empresari com a acusació particular.

La majoria de la sala considera García Ortiz autor d’un delicte de revelació de dades reservades del 417.1 del Codi Penal, que castiga "l’autoritat o funcionari públic que reveli secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats". La pena imposada al fiscal general és la multa mínima prevista per a aquest delicte (de 12 a 18 mesos) i la meitat de la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic (d’un a tres anys) que preveu.

Sense penes de presó

El delicte que el tribunal considera que ha comès González Amador no preveu penes de presó: és el tipus més bàsic. Perquè es produeixi una revelació de dades reservades, que és el que ha especificat el tribunal, no fa falta que aquestes dades siguin secretes, però en canvi sí que per la naturalesa que tenen s’hagi de mantenir una reserva, com passa amb el que s’ha inclòs en els acords de conformitat.

El tribunal l’absol dels altres delictes de què era objecte d’acusació, entre els quals hi ha el més greu de revelació de secrets, castigat en el punt 2 del mateix article 417, pel qual González Amador demanava que fos condemnat a quatre anys de presó, petició que van fer seva totes les acusacions populars personades en la causa menys l’exercida per l’Associació Professional i Independent de Fiscals (Apif), que elevava la pena que considerava se li havia d’imposar fins als sis anys.

En l’informe de conclusions, la defensa de García Ortiz va preguntar directament si s’havia de defensar de la nota de premsa que la fiscalia va difondre el 14 de març del 2024 per desmentir la informació errònia publicada per El Mundo, en què es deia que la proposta de pacte sortia de la fiscalia, tot i que ho feia de la defensa, o si simplement s’havia de defensar de ser l’autor de la filtració a un mitjà del correu en què l’advocat de González Amador admetia, en nom del seu client, la comissió de dos delictes fiscals.

Durant tota la instrucció, entre els arguments de l’Advocacia de l’Estat hi ha figurat que no hi pot haver revelació de secrets de fets ja coneguts, cosa que deixaria fora del judici aquesta nota de premsa. La condemna, però, s’ha centrat en una revelació de dades reservades, conegudes en l’exercici del càrrec i que són difoses, malgrat la reserva de què són objecte, cosa que es pot entendre inclosa en el contingut del comunicat, en el qual apareixien els correus creuats per la defensa i la fiscalia per explorar la possibilitat d’arribar a un acord de conformitat que evités el judici.

Notícies relacionades

Rosa Lluch: "Quan reivindiquen Lluch per acusar el PSOE ens fan mal"

L’advocat de Pujol demana que no sigui jutjat partint del parer del metge

Fonts de l’alt tribunal assenyalen que la condemna no s’ha basat només ni principalment en la nota de premsa en qüestió, sinó que s’ha tingut en compte tot per considerar-lo autor d’un delicte de revelació de dades reservades.

La resolució comptarà amb els vots particulars d’Ana Ferrer i Susana Polo, totes dues partidàries de l’absolució del fiscal general. Polo, a més, era l’encarregada de dictar la sentència i, com que no comparteix el parer de la majoria, la ponència es traslladarà al president, Andrés Martínez Arrieta.