Felip VI reivindica l’«encertada i primerenca aposta» de Joan Carles I per la democràcia

Tot i que no ha convidat l’emèrit a aquest esdeveniment ni tampoc al que tindrà lloc a mig matí al Congrés dels Diputats, Felip VI ha volgut remarcar des del primer moment el «decisiu» i «actiu» paper de la «monarquia» per «obrir» Espanya «cap a la democràcia». Recordant paraules de Joan Carles I el dia de la seva entronització, el 22 de novembre de 1975, l’actual cap d’Estat ha destacat que va ser la «generositat», «altura de mires» i el «consens» de la societat d’aquells anys per encarrilar el procés de transformació democràtica.

L’acte al Palau Reial s’ha organitzat oficialment per imposar la insígnia del Toisó d’Or a la reina Sofia; els pares de la Constitució Miquel Roca i Miguel Herrero Rodríguez de Miñón i a l’expresident Felipe González. Felip VI ha fet una breu referència a tots ells i quan ha arribat el moment de la seva mare li ha donat les gràcies per «una vida sencera de servei exemplar i de lleialtat a Espanya i a la Corona recolzant amb convicció el Rei Joan Carles en la seva encertada i primerenca aposta per l’obertura democràtica i les llibertats». «Gràcies pel teu compromís sostingut durant dècades –encara avui– i exercit amb un profund sentit del deure», ha continuat.

I parlant de l’exclusiva condecoració del Toisó d’Or, Felip VI ha recordat que té gairebé 500 anys d’història, però ha afegit que es va actualitzant «amb els valors» de la societat actual. Segons la seva opinió, «s’associa a una Corona compromesa amb el servei a la nació» i que fonamenti el seu «compromís» amb el respecte a la Constitució i «sabedora que la confiança democràtica» se sosté sobre l’«exemplaritat».

Els tres polítics ‘toisonats’ han pres la paraula després de rebre la insígnia. No ho ha fet la reina Sofia, que ha preferit que després de la imposició per part del seu fill sonés la «Serenata per a cordes en do major, Op. 48, II moviment: Valse moderato» interpretada per la ‘camerata’ de l’Escola Superior de Música Reina Sofia. Quan li ha arribat el torn a Felipe González, aquest també ha tingut paraules de record a Joan Carles I, per rebutjar «qualsevol forma d’exercici absolutista de la direcció de l’Estat» ja abans que els partits polítics i la societat acordessin «el pacte constitucional».

A l’acte han acudit les altes autoritats de l’Estat i la immensa majoria de presidents autonòmics, tot i que han fallat Isabel Díaz Ayuso (Comunitat de Madrid), María Chivite (Navarra), Carlos Mazón (País Valencià) i Imanol Pradales (Euskadi). Entre els convidats figurava també el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, però al final no hi ha anat. García Ortiz va ser inhabilitat aquest dijous durant dos anys pel Suprem per un delicte de revelació de secrets contra Alberto González Amador, parella d’Ayuso.

La polarització

En el seu discurs, el cap de l’Estat ha remarcat el valor dels «pactes i concessions» fets pels partits polítics durant els anys de la Transició, un «gest revolucionari», ha afirmat, després de «dècades de repressió» franquista.

En un moment de polarització política total, Felip VI ha demanat mirar cap a aquella etapa «no per idealitzar-lo, sinó per recordar el seu mètode». «La paraula –ha afirmat– davant el crit, el respecte davant el menyspreu, la recerca de l’acord davant la imposició». Segons el Rei, «les grans transformacions nacionals» es poden fer «des de l’acord, la responsabilitat i la confiança mútua».

Notícies relacionades

Sánchez i Junqueras pacten un nou finançament que garanteix l’ordinalitat i aportarà 4.700 milions més a Catalunya

El Govern i l’Església tanquen un acord per reparar econòmicament les víctimes de pederàstia

Després d’aquesta seqüència a Palau, la família reial es desplaçarà al Congrés, on se celebrarà un col·loqui dedicat al paper de la Corona en el trànsit democràtic. L’acte, organitzat a la Sala Constitucional, pretén projectar una anàlisi històrica d’aquest recorregut des d’una òptica acadèmica i periodística. Hi participaran especialistes en ètica, història i dret, al costat de figures rellevants del periodisme polític. El format combina intervencions breus i un diàleg final abans del tancament a càrrec del cap de l’Estat.

Dinar dissabte

L’absència de Joan Carles I marca inevitablement l’enquadrament polític d’aquest 50è aniversari. Quan va complir 25 anys al tron, el 2000, hi va haver una sessió extraordinària a les Corts amb ell de protagonista. Ara, després de la seva abdicació, les informacions sobre la seva fortuna oculta i el seu exili a Abu Dhabi des del 2020, és impensable. VI, que ha optat per un perfil institucional estricte des de la seva proclamació el 2014, reservarà per a la privacitat familiar el retrobament amb el seu pare, dissabte. Ha citat que la celebració familiar amb ell queda reservada per a dissabte al palau del Pardo, en un dinar «privat» (això és, sense foto, probablement).