50 ANIVERSARI DE LA MORT DE FRANCO

Abel Matutes: «No me’n penedeixo, en absolut, d’haver donat la Medalla d’Or d’Eivissa a Franco»

Passat mig segle, l’exministre d’Afers Exteriors considera que va actuar correctament quan el 21 d’octubre de 1970 va entregar, com a alcalde d’Eivissa, la Medalla d’Or de la Ciutat a Francisco Franco al palau d’El Pardo: «És el que feien tots quan tenien una audiència i li havien de demanar coses».

«Ni recordo com ho vaig viure, ni recordo el que vaig contestar en aquella època», apunta l’exministre d’Afers Exteriors i exalcalde d’Eivissa Abel Matutes Juan quan, aquest dilluns, se li demana que expliqui com va viure la mort de Franco i el que va dir llavors. Però sí que té memòria. Per exemple, recorda quan Diario de Ibiza li va preguntar què representava per a Espanya la mort de Franco i va respondre que «era impossible resumir en unes quantes paraules la transcendència» que tindria la desaparició d’aquesta «figura excepcional i irreparable». «¿Irreparable o irrepetible?», repregunta Matutes: «Van escriure irreparable en el text; potser el periodista no el va entendre o no ho va recollir adequadament», interpreta aquest redactor. «Per descomptat que sí, que era irrepetible, sobretot perquè era molt difícil que una personalitat com la de Franco, de bon grat, es repetís». La qual cosa és una evidència: ningú és irrepetible.

¿I per a vostè, ara que han passat 50 anys, què va representar la mort del dictador?

Al final va suposar obrir la porta a un futur de democràcia, de respecte a les llibertats i als drets humans. El país, a més, estava enfortit econòmicament, era jove demogràficament, tenia ganes d’obrir-se camí i, al mateix temps, d’obrir-se protagonisme en l’esfera mundial, en el context internacional, i això és el que va passar.

Era el moment del canvi.

És clar, era el moment d’iniciar una etapa de temps moderns, de llibertats, de noves tecnologies, de noves activitats econòmiques i de progrés, que és benestar, i que és el que va passar.

Cinc anys abans d’aquell 20-N, el 21 d’octubre de 1970, Matutes va anar a El Pardo, com a alcalde d’Eivissa, per entregar al cap d’Estat la Medalla d’Or de la Ciutat d’Eivissa, alhora que li va presentar una petició per a la restitució al municipi dels terrenys d’es Soto. Això sí que ho recorda bé: «La Medalla d’Or era el que li donaven tots els que anaven a veure’l per alguna raó. Tothom li reconeixia una gran personalitat i que, de fet, havia, d’alguna manera, introduït Espanya en una etapa més moderna i, en definitiva, amb més benestar material. I que això va contribuir també a crear les condicions perquè les llibertats fossin més ben acceptades per la gent, pels protagonistes menys afavorits, per dir-ho així, econòmicament.

«La Medalla d’Or era el que li donaven tots els que anaven a veure’l per alguna raó. Tothom li reconeixia una gran personalitat i que, de fet, havia, d’alguna manera, introduït Espanya en una etapa més moderna»

¿I no es penedeix d’haver-li donat aquella medalla?

Notícies relacionades

En absolut. És el que feien tots quan tenien una audiència i li havien de demanar coses.

El que va arribar després de la mort de Franco va beneficiar Eivissa, segons Abel Matutes: «Va venir bé l’obertura de les institucions i el país a la modernitat i a la llibertat. Això, indubtablement, a Eivissa va ser molt ben acollit perquè ja s’havien superat les rancúnies i els enfrontaments que ens havien portat a una Guerra Civil. Econòmicament, l’illa s’havia refet i estàvem vivint en un horitzó no només d’un cert progrés, sinó de noves llibertats. En fi, obrint i començant una etapa de prosperitat».

Temes:

Francisco Franco Franquisme

Inicia sessió 0 Comentaris

El jutge Puente denega l’autorització perquè Ábalos assisteixi a la comissió Koldo al Senat com va demanar el PP

El jutge obre judici oral contra Errejón per la presumpta agressió sexual a Elisa Mouliaá