L'assetjament digital s'instal·la en el dia a dia de les diputades al Parlament: "És violència política i masclista"

"Rata fastigosa, et mereixes un bukkake". "Puta de merda". "Des que ets diputada, estàs més rodoneta". Aquests són alguns exemples recents dels milers de comentaris que reben diputades del Parlament, de forma sistemàtica i diària, a les seves xarxes socials o en la dels seus partits. "No és només violència política, també és violència masclista en l’àmbit digital i té una finalitat molt clara: intentar desmoralitzar-nos perquè les dones tornem a l’esfera privada, perquè deixem de fer política", explica a EL PERIÓDICO Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari dels Comuns. Com ella, unes altres cinc companyes de formacions diferents relaten a aquest diari com viuen la violència digital, un tipus d’assetjament que té la seva màxima expressió contra elles i que està tipificat per llei com a delicte penal.

"A vegades a les xarxes socials sembla que, pel fet de ser dona, has de deixar que et diguin segons què, que lliguin amb tu o que tinguin accés a poder fer segons quins comentaris", apunta Mònica Sales, recentment nomenada líder de Junts al Parlament. És conscient que és un escenari que no s’ha de normalitzar, però com moltes altres companyes de l’hemicicle, mirar cap a un altre costat i no alimentar aquests comentaris és la via més eficaç per sobreviure.

Cost personal alt

"Des del punt de vista humà, has d’aprendre a posar-te una cuirassa perquè no t’afecti ni condicioni els teus passos", afegeix. Un exemple és el seu últim ascens a la presidència del grup: "En una decisió valenta com aquesta no m’he deixat condicionar mai per aquests atacs constants", assegura. I puntualitza que, com més "passos endavant" fa o més "projecció política" guanya, més s’agreuja aquesta situació.

La cuirassa de la qual parla Sales també la cita Pilar Castillejo, número u de la CUP al Parlament. "De vegades t’ho has de prendre de broma perquè és com una manera de sobreviure; ho normalitzes com una forma de defensa i acabes normalitzant coses que no s’haurien de normalitzar", afirma. L’alternativa seria combatre-ho o denunciar-ho, però Castillejo admet que aquest camí té un cost personal alt i pot derivar en una "revictimització", a l’haver d’exposar el cas i demostrar-ho en un entorn on la majoria d’atacs provenen de perfils falsos. Com la resta de les entrevistades, l’anticapitalista situa els insults pel físic com els més habituals a les xarxes socials. Un tipus de comentaris que, en el cas dels diputats, coincideixen totes, és molt menor.

"Els homes se’ls qüestiona pel missatge que transmeten; a les dones, a més de per això, se’ls posa en dubte la capacitat per exercir el càrrec que ocupen", comenta Elena Díaz, portaveu del PSC a la Cambra catalana, que denuncia que els insults, si bé són compartits entre diputats i diputades, contra elles sempre són més accentuats "per raons que poc tenen a veure amb la política". Unes paraules semblants a què expressa Albiach: "Els homes reben atacs pels seus posicionaments polítics i a nosaltres per això i també pel fet de ser dones", afegeix.

La majoria de les parlamentàries opten per no llegir els missatges o fins i tot, per esborrar-los dels seus perfils, ja que reconeixen que aquest atac constant acaba tenint unes conseqüències personals i fins i tot professionals. També en els seus entorns familiars i socials. "Tinc familiars que han deixat de tenir xarxes socials per no veure aquest tipus de comentaris perquè els feien mal i, per tant, és millor ni veure’ls", reconeix Ana Balsera, diputada d’ERC. "He llegit comentaris de tot tipus, però alguns sobrepassen els límits i són simplement pel fet de ser dones, perquè els homes no se’ls insulta pel seu físic", lamenta Balsera.

"Hem d’aturar-los"

Notícies relacionades

Sánchez i Junqueras pacten un nou finançament que garanteix l’ordinalitat i aportarà 4.700 milions més a Catalunya

El Govern i l’Església tanquen un acord per reparar econòmicament les víctimes de pederàstia

Que és un tipus de violència que ataca especialment les dones diputades ho subscriu Lorena Roldán, portaveu adjunta del PPC al Parlament, que veu en aquesta forma de violència una falta de "valentia", ja que molts dels perfils són falsos. "Amb nosaltres sempre és un insult més fàcil", comenta Roldán, sobre alguns dels comentaris que considera "masclistes", sobretot aquells que "qüestionen per què una dona ha arribat a un lloc de responsabilitat". "És una mostra de covardia, però són aquí, hem d’aturar-los, denunciar-los i explicar-los", reivindica la popular, tot i que admet que, "per salut mental", cada vegada presta menys atenció a aquests comentaris.

Els casos que totes elles relaten a aquest diari poden constituir un delicte i ser denunciats davant la policia, arribant fins i tot a judici, tal com explica Roldán. "La violència digital és un delicte tipificat per llei per molt que sigui en un àmbit digital anònim", exposa Encarni Iglesias, advocada i presidenta de l’Associació Stop Violència de Gènere Digital, consultada per EL PERIÓDICO. Moltes vegades aquests casos no arriben a denunciar-se perquè encara és una violència "invisible", argumenta Iglesias, però que es cronifica en el dia a dia de les dones, més encara que tenen exposició mediàtica.