El Govern espanyol rep més de 2,4 milions de sol·licituds de nacionalitat per la ‘llei de nets’

Una vegada es resolgui la revisió i concessió de sol·licituds de nacionalitat, un procés que pot durar mesos, és previsible que centenars de milers d’estrangers amb arrels espanyoles adquireixin drets plens al nostre país, en una fórmula que el Govern va justificar en la reparació històrica del franquisme.

Des de la seva entrada en vigor, ha despertat un gran interès a l’Amèrica Llatina, on viuen milions de descendents d’espanyols que van emigrar durant la Guerra Civil i la postguerra. El termini per a les sol·licituds concloïa inicialment l’octubre del 2024, però el Govern va publicar un decret per prorrogar-lo un any, i finalment el termini es va tancar el 22 d’octubre per als que estiguessin interessats a obtenir la nacionalitat.

Al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràticaestimaven llavors entorn del milió i mig les sol·licituds rebudes les setmanes prèvies al fet que expirés el termini, però l’accelerada final abans del tancament va provocar una allau de demandes de sol·licitud als diferents consolats.

El volum més elevat de peticions es concentra a l’Amèrica Llatina, especialment als consolats de Buenos Aires, l’Havana i Ciutat de Mèxic. Només al Consolat de Buenos Aires s’han rebut entorn de 900.000 sol·licituds, segons fonts d’aquest departament, on també apunten al gran volum de peticions obtingudes a la resta de consolats de l’Argentina.

El precedent de Zapatero

L’anomenada llei de nets inclosa en la llei de Memòria Democràtica aprovada el 2022 permet obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant dues vies. Una, la més simbòlica, és la que es concedeix als fills o nets d’exiliats i víctimes de la dictadura franquista, que van abandonar Espanya «per causes polítiques, ideològiques i fins i tot d’orientació sexual». En aquest apartat també es concedeix la nacionalitat als descendents de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat al casar-se amb estrangers abans de 1978.

Entre 1936 i 1955, la llei presumeix automàticament que qualsevol espanyol que sortís del país va ser un exiliat. En aquests casos només és necessari demostrar la sortida d’Espanya mitjançant documents com a passaport amb segell d’entrada, registre civil del país d’acollida, documents oficials que acreditin l’arribada o inscripció al consolat espanyol.

En canvi, per als que van sortir d’Espanya entre 1956 i 1978, a més de provar la sortida del territori espanyol, han d’acreditar específicament la condició d’exiliats. Això es pot fer amb documents que demostrin haver rebut pensions d’exiliat, certificacions d’organismes internacionals de refugiats, o informes de partits, sindicats o entitats reconegudes que hagin treballat en la protecció o memòria dels exiliats espanyols.

Però la llei de memòria democràtica ofereix una segona via, molt més senzilla, i també concedeix la nacionalitat als nascuts fora d’Espanya amb pares o avis originàriament espanyols, fent menció expressa a la disposició addicional setena de la llei de memòria històrica del 2007 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. En aquest cas, els sol·licitants han d’aportar un certificat de naixement dels seus pares o avis acreditant-ne l’origen.

La llei de memòria històrica va obrir un termini, igual com aquesta, per sol·licitar la nacionalitat espanyola i es van rebre un total de 503.439 sol·licituds d’opció a la nacionalitat espanyola en les 183 Oficines Consulars d’Espanya, una xifra molt menor a la que es registra actualment.

En aquella ocasió, el Consell de Ministres –igual com en aquesta– també va ampliar el termini fins al màxim legal per a la recepció de sol·licituds, que va concloure el 27 de desembre del 2011. La immensa majoria de les sol·licituds –el 94,84% (477.462)– es van presentar els consolats d’Iberoamèrica i gairebé totes aquestes peticions –el 92,34% del total (464.858)– eren de fills de pare o mare originàriament espanyol. Només el 6,32% (32.141) de les sol·licituds als que van perdre o van haver de renunciar a la nacionalitat espanyola per motiu de l’exili. 

El 30 de març del 2012, el Ministeri d’Exteriors va oferir una xifra provisional, anunciant la concessió de nacionalitat a un total de 241.763 estrangers –el 48% de sol·licituds aprovades–, però advertint que moltes es trobaven en procés de revisió o d’enviament de documentació.

Impacte en el cens electoral

Notícies relacionades

Detingut el president de la diputació d’Almeria pel cas Mascaretes

Zelenski es reuneix aquest dimarts amb el Rei i Sánchez en la seva tercera visita a Espanya per obtenir més ajuda davant Rússia

Aquest procés de nacionalització podria arribar a duplicar el cens d’espanyols a l’exterior, en cas de concedir-se totes les sol·licituds. En les últimes eleccions celebrades, les europees de juny del 2024, el vot del CERA –Cens Electoral dels Residents Absents– ascendia a 2.386.250 residents a l’exterior. Una inclusió de 2,4 milions d’espanyols de nova nacionalitat suposaria un augment del 100% del CERA.

Aquest col·lectiu de votants a l’exterior s’afegeix als 35.361.039 espanyols residents a Espanya cridats a votar i 302.997 estrangers residents a Espanya i amb dret a vots –vot CERE–. Actualment hi ha 38.087.170 electors amb dret a vot, una xifra que superaria els 40 milions en cas d’atendre’s les sol·licituds, fet que augmentaria el cens total en un 6,3% si es concedissin totes.