Les autonomies del PP reforcen dilluns el seu front comú contra Sánchez

Les comunitats que governa el Partit Popular (PP), onze de les 17 que componen Espanya i de les 15 de règim comú, tornaran a manifestar-se sense fissures dilluns vinent, en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera convocat per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, la vigília que el Consell de Ministres aprovi previsiblement el sostre de despesa i el camí fiscal, passos previs imprescindibles per elaborar els Pressupostos Generals de l’Estat, que el Govern continua sense presentar aquesta legislatura.

Sobre la trobada pesa el precedent de la plantada a l’última reunió d’aquest tipus, el febrer passat, quan els 14 consellers populars, inclosos els de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, van deixar tirada una dolguda Montero, atònita al veure rebutjada la quitació de deute de gairebé 90.000 milions d’euros que des d’aleshores, i sempre xocant amb les autonomies populars, planteja el Govern. Tot i que l’Executiu va tenir majoria en aquest òrgan per tirar-la endavant. És difícil que un cop d’efecte així s’anunciï amb antelació, però tant aquest precedent com l’ocorregut en altres d’òrgans multilaterals entre el Govern central i les comunitats autònomes –com la plantada recent al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut a la ministra de Sanitat, Mónica García– fan que no es pugui descartar cap escenari.

Segons les fonts consultades en aquests governs autonòmics, totes reeditaran el front comú que ja es va veure en les dues últimes conferències de presidents autonòmics; la de fa just un any a Santander i la de juliol passat a Barcelona, on van deixar clar que no accepten la quitació de deute proposat per Pedro Sánchez, que reclamen una actualització ja d’un sistema de finançament autonòmic caduc des de ni més ni menys que 2014 i que ni parlar d’un sistema de quota catalana com el pactat pel president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, amb ERC per a la seva investidura l’any passat, que planteja que Catalunya recapti el 100% dels impostos, inclòs l’IRPF. "La quota separatista perjudica Espanya. I es proposa exclusivament per satisfer els socis que encara li queden a Sánchez", afirmen des d’un d’aquests governs autonòmics, avançant arguments que repetiran en dilluns els consellers d’Hisenda en la reunió a la capital.

L’objectiu de la convocatòria realitzada per la també vicepresidenta primera –responsabilitat que compagina amb la de líder i candidata del PSOE d’Andalusia– és donar a conèixer els seus homòlegs regionals la seva proposta de repartiment del dèficit entre les diferents administracions públiques. Des d’aquestes comunitats se celebra que se’ls hagi trucat, al mateix temps que lamenten que la cita arribi tard. Recorden, en aquest sentit, que s’hauria d’haver celebrat el mes d’abril passat, tal com estableix la llei orgànica d’estabilitat.

Notícies relacionades

L’UCO escorcolla seus d’Acciona i d’altres empreses per la trama Cerdán

Errejón, processat per presumpta agressió sexual a Mouliaá

Lentitud de moviments

El retret de les baronies del PP –que inclouen tant la comunitat més poblada, Andalusia, com algunes de les més rellevants en PIB, com Madrid o el País Valencià, així com altres territoris extensos i despoblats o amb població envellida, com Castella i Lleó o Galícia– fa referència a la certa lentitud en els moviments de l’Executiu. Per exemple, assenyalen que el mateix dilluns en què els consellers es reuniran a Madrid amb Montero, el Parlament gallec debatrà el seu propi pla d’estabilitat, un mes després que la Xunta hagi aprovat els Pressupostos per al 2026. Que el calendari marcat des d’Hisenda, o el que és gairebé el mateix, des de la Moncloa, no porti el mateix ritme, s’explica, segons els responsables de governs del PP, pel fet que "queda palès de nou que aquesta reforma, tan necessària per afrontar qüestions com la dependència, l’envelliment de la població o la dispersió geogràfica, no és una prioritat per al Govern central".