Cinc alcaldes de municipis rurals apressen el Govern a garantir la seva viabilitat: «Lluitem per no desaparèixer»

El Govern es vol bolcar en el seu desplegament. N’és una prova la cimera que se celebra aquest dissabte al Món Sant Benet amb alcaldes, que estarà presidida per Salvador Illa i a la qual acudiran fins a quatre consellers. L’objectiu és donar veu als mateixos dirigents territorials per marcar el full de ruta del desenvolupament de la norma. Cinc d’ells expliquen a EL PERIÓDICO quines són les seves principals reivindicacions.

«Es parla amb romanticisme de la vida rural, però no volem ser un parc temàtic, el que volem és continuar existint», assegura Joan Solà, que, a més de presidir l’Associació de Micropobles de Catalunya, és, en representació de Junts, alcalde de Riner, un municipi de la comarca del Solsonès (Lleida) d’uns 260 habitants. Considera que és clau que l’Estatut de Municipis Rurals es desplegui de manera «immediata» per fer front a qüestions com la simplificació administrativa. «Hem de complir el mateix que els municipis de 100.000 habitants», assegura. També alerta que hi ha escoles rurals que tanquen per falta de recursos, de la necessitat de reforçar el transport i de mantenir els serveis mèdics per a una població cada vegada més envellida. De fet, diu que no hi ha habitatge disponible a Riner. «Els nostres fills han de marxar», lamenta. Per a tot això, situa el finançament com una necessitat «crucial».

«Necessitem ajuda per conservar els mínims serveis que estem obligats a prestar i no ho podem assumir amb el nostre propi pressupost», relata Dionís Oña, alcalde de Montornès de Segarra, de la comarca de la Segarra (Lleida), i senador del PSC. El seu municipi té 96 habitants i, entre ells, només hi ha sis nens, una dada que il·lustra l’envelliment i la falta de relleu generacional que pateixen, a més de tenir habitatges abandonats i d’altres que directament són inhabitables. La urgència, detalla, és tenir finançament per mantenir el clavegueram, l’aigua potable, la recollida d’escombraries, l’enllumenat públic i, en aquests moments, evitar el tancament del consultori mèdic. «Lluitem per no desaparèixer», admet, a més de qualificar de «barbaritat» tota la paperassa a la qual han de fer front per a la contractació d’un servei.

Omar Noumri no és només l’alcalde de Castelló de Farfanya, de la comarca de la Noguera (Lleida), sinó que exerceix també de secretari general a l’Ajuntament d’Almacelles. Això li dona una «doble visió» dels problemes del món local, que, improvisadament, resumeix en dos: la «precarietat administrativa» i l’«extrema burocràcia». És un dels fundadors d’Eines de Repoblament Rural, un ‘lobby’ d’alcaldes que va remar perquè el Parlament aprovés l’Estatut de Municipis Rurals. Amb això confia a millorar el finançament local i una «discriminació positiva» cap als pobles petits. «No volem ser privilegiats, volem igualtat de tracte», resumeix com a responsable d’aquest municipi de 544 veïns. És el primer alcalde d’origen àrab de Catalunya –va néixer a Algèria– i defensa que el seu cas d’integració és un míssil a l’extrema dreta: «Jo els desmunto el xiringuito».

Notícies relacionades

El Govern mira d’incentivar la vida en pobles rurals amb ajudes per rehabilitar habitatges abandonats i beneficis fiscals

L’UCO escorcolla seus d’Acciona i d’altres empreses per la trama Cerdán

Anna Feliu, alcaldessa de l’Albi, de la comarca de les Garrigues (Lleida), i diputada de Junts, considera que l’Estatut de Municipis Rurals és «un pas endavant» que «reconeix» les seves singularitats, però lamenta la seva falta de «concreció» i aplicació pràctica. Denuncia l’escàs finançament –de «cases hi ha les que hi ha i arriba un moment en què no pots apujar més l’IBI»– i critica que la llei d’urbanisme no s’adapti a l’entorn rural, a l’exigir urbanitzar carrers o reservar zones verdes «quan al final del carrer hi ha un camp d’ametllers». També es queixa que hi ha un excés de burocràcia i de la dificultat per atraure i retenir personal administratiu i secretaris municipals, per la qual cosa demana «incentius» per als treballadors públics –també metges o professors– de municipis rurals com el seu.

Josep Tutusaus, alcalde del PP, fa vuit anys que està al capdavant del consistori de Pontons, a la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona), i celebra que aquest marc legal, després d’anys de reclam, s’hagi materialitzat. «El nou estatut és un bon pas, l’hem treballat entre molts alcaldes, però sense pressupostos de la Generalitat caldrà veure com es finança», assenyala. Denuncia l’excés de burocràcia –«tenim els mateixos tràmits que Badalona o el Prat, que tenen desenes de funcionaris»– i reclama reformar la llei d’urbanisme per agilitar algunes llicències que depenen del Govern. També demana millors serveis públics i incentius fiscals en la compra del primer habitatge, per exemple, que facin el poble més atractiu. «Passar de dues a tres visites mèdiques setmanals o tenir més autobusos ja seria un avenç», suggereix.