El judici a García Ortiz, vist per a sentència abans de final d’any

L’últim dia constata el xoc entre les acusacions, que demanen presó, i la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, a favor de l’absolució

El judici a García Ortiz, vist per a sentència abans de final d’any
3
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El judici contra el fiscal general de l’Estat va quedar ahir vist per a sentència després de sis sessions celebrades davant set magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem. A partir d’ara hauran de deliberar la sentència, i s’espera que abans que acabi el 2025 se sabrà si Álvaro García Ortiz és condemnat o no per revelar dades confidencials que van trencar la presumpció d’innocència d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Els testimonis escoltats a la sala de vistes no han servit per variar gens ni mica els posicionaments amb què van partir les diferents parts personades. Potser sí que hi va haver variació en la defensa, que ha apuntat directament a la fiscalia superior de Madrid, que ocupa Almudena Lastra, com a origen de la filtració.

L’acusació particular en representació de l’empresari, així com el Col·legi de l’Advocacia de Madrid i unes altres tres acusacions populars creuen que hi ha prou proves que acrediten que el fiscal general va filtrar un periodista i després va elaborar una nota de premsa que contenia el contingut d’un correu electrònic que mai es va haver de difondre. En la nota, la defensa de González Amador reconeixia dos delictes de cara a obtenir una conformitat i evitar arribar a judici per frau. Demanen entre tres i sis anys de presó. Per contra, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat consideren que no existeix tal prova de càrrec i defensen l’actuació de la Fiscalia per desmentir una notícia falsa que, a més, no va constituir cap revelació, ja que les dades ja havien sigut revelades per la premsa.

El representant dels Serveis Jurídics de l’Estat, Iñaki Ocio, va argumentar en el seu al·legat que "va existir una voluntat de no investigar" tot l’espectre de centenars de persones a qui va poder arribar la documentació sobre la causa de González Amador per part del fiscal instructor, Ángel Hurtado. Es va accedir a aquesta informació per les diligències sol·licitades tant per l’Advocacia de l’Estat com per la Fiscalia, va remarcar Ocio.

Segons el seu parer, en moltes ocasions el debat mediàtic entorn d’aquest cas ha desbordat el jurídic perquè ha creat "un entorn advers per a la presumpció d’innocència del fiscal general", va assenyalar, per argumentar a favor de la nul·litat de l’ordre d’entrada al seu despatx per desproporcionada.

Des dels Serveis Jurídics de l’Estat es va apuntar a una altra possible font de la filtració. Ocio va recordar que el periodista de la cadena SER Miguel Ángel Campos –que va declarar com a testimoni– va dir que la seva font era un home que tenia el seu despatx en la tercera planta. "¿Saben on és la fiscalia de la Comunitat de Madrid en una tercera planta del carrer General Castaños? Per allà és d’on l’Advocacia de l’Estat assenyala que procedeix al filtració", va afirmar per afegir que la fiscal Lastra, va obtenir el correu filtrat cinc minuts abans que el fiscal general.

"És innocent"

Per tot això, la defensa del fiscal general va concloure que "és innocent" i va afirmar que "s’ha criminalitzat una dació de comptes i una nota de premsa que pretenien respondre a unes informacions que qüestionaven la institució, els fiscals i el fiscal general de l’Estat".

Notícies relacionades

La tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, va argumentar a favor de la seva lliure absolució.

Va ser l’única intervenció del matí favorable al fiscal general, ja que abans va haver d’escoltar les tesis acusatòries de la resta de parts, en especial el dur al·legat de l’advocat Gabriel Rodríguez Ramos.