Sánchez escalfa la precampanya de les autonòmiques erigint-se en garant de la sanitat davant les privatitzacions

El de la defensa de l’Executiu central dels serveis públics i l’augment de les inversions, davant les privatitzacions de què va responsabilitzar les administracions «en què governa el PP amb el suport de la ultradreta». Fins al punt que va associar les retallades, «a canvi de determinats favors o suports econòmics d’ampli espectre», amb una forma de corrupció.

«Privatització, retallades, i precarietat» va ser la recepta de la qual va acusar els populars sense deixar de posar noms propis com els de l’andalús Juanma Moreno o la madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Si el Govern central està invertint més en serveis públics, va explicar, les llistes d’espera i la qualitat dels serveis estarien empitjorant «perquè hi ha governs autonòmics que estan utilitzant els diners de la gent per satisfer les exigències dels de dalt, de les elits, i fer negocis que potser són legals però que sens dubte són immorals i destructius per a les classes mitjanes i treballadores del nostre país».

En aquest punt, Sánchez no va deixar d’esmentar Quirón. La Comunitat de Madrid, va arremetre amb un to de míting, s’ha convertit en un «casino en què Quirón sempre guanya i els ciutadans sempre perden». Un de cada tres euros de la despesa madrilenya en salut va a concerts amb clíniques privades, va assenyalar.

Un «pla dels Quirón i companyia» que Sánchez va denunciar en sanitat, però també en educació o dependència. «Des que governa el senyor Moreno Bonilla», va atacar, «a Andalusia s’han creat més de 15.400 places en residències per a gent gran concertades o privades. Places que costen una mitjana de 2.000 euros al mes. Un preu impossible per a la majoria de famílies andaluses», va argumentar, i va concloure que al mateix temps «les llistes d’espera per accedir a les ajudes per dependència han crescut fins als 600 dies». El 2024, va apuntar, «més de 5.000 andalusos van morir en la llista d’espera».

Després de posar el Govern de coalició com a dic davant les retallades a l’Estat del benestar, Sánchez va anunciar que s’exigirà a les comunitats transparència perquè «comparteixin les seves dades de sanitat, educació i dependència». Per analitzar així «on estan anant a parar els recursos públics finalistes que està transferint el Govern central». Cada incompliment, va avisar, «el defensarem als tribunals». Segons les seves xifres, el Govern central hauria destinat 300.000 milions d’euros addicionals per a serveis públics, en transferències a les comunitats. «40.000 milions més per a sanitat, un 91% de recursos més en educació», va concretar.

Bloqueig de Junts

En el tancament de la seva compareixença, gairebé com en un míting, va situar la defensa de l’Estat del benestar en el veritable patriotisme i va assegurar que «s’ha acabat això de trossejar i vendre els drets dels nostres ciutadans a l’empresa que pagui millor».

Sobre la situació legislativa, agreujada pel bloqueig que ha anunciat Junts, el cap de l’Executiu es va limitar a carregar contra l’«oposició destructiva». Amb referència als postconvergents, va assenyalar que «ara sembla que altres grups parlamentaris es volen abonar a aquest bloqueig», per posar en dubte les seves raons de vetar normes com la llei de famílies o la de la universalitat de la salut, amb l’aprovació de les quals es milloraria la vida dels conciutadans.

Notícies relacionades

Hisenda convoca dilluns les autonomies per abordar el finançament i els Pressupostos

El Rei demana avançar en la resolució de les traves a les empreses espanyoles a la Xina

A la Moncloa reconeixen que els de Carles Puigdemont estan tancats a negociar, però apunten que això «no vol dir que votaran en contra de tot». Per mantenir el seu full de ruta, els socialistes s’agafen al fet que no han anunciat un «veto total» ni tampoc posat sobre la taula la possibilitat d’una moció de censura, per a la qual cosa necessitarien sumar els seus vots al PP i Vox. Tampoc han instat Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança o, fins i tot, convocar eleccions. 

Davant d’això, Sánchez va apel·lar «a l’esperit d’acord», tornant a insinuar la seva confiança a reconduir la situació amb Junts. La imatge de tranquil·litat que des del Govern proven de transmetre xoca amb els reiterats avisos de Junts. Si en públic insisteixen en el bloqueig, amb la presentació d’esmenes a la totalitat a les lleis del PSOE i Sumar, en privat fonts parlamentàries de Junts asseguren que no veuen marge per reconduir la relació i conclouen que «s’ha acabat» i que «la ruptura és absoluta».