Catalunya pitja l’accelerador a Àsia

El Govern de la Generalitat ha dissenyat per primera vegada un pla global per al continent asiàtic, una estratègia que aposta per noves rutes aèries i noves delegacions, entre altres aspectes, i que busca compensar l’impacte negatiu que ha tingut la política aranzelària imposada per Trump en les relacions comercials amb els Estats Units. L’Àsia en conjunt representa el 57% de la població mundial i el 40% del producte interior brut (PIB). Aquestes són les claus del nou full de ruta.

ZONES D’INFLUÈNCIA.

L’Àsia té una cinquantena de països i el primer que fa el pla és assenyalar els nou que són prioritaris. De l’Àsia oriental tria la Xina, el Japó i Corea del Sud, que situa com a "socis prioritaris" de Catalunya. En el primer any de mandat el president Salvador Illa va viatjar a tots tres. De l’Àsia meridional assenyala l’Índia i el Pakistan, dels quals destaca el "gran potencial de creixement". Finalment, del sud-est asiàtic elegeix Singapur, les Filipines, Indonèsia i el Vietnam, dels quals recalca la importància en les "rutes marítimes estratègiques". "Àsia ens ofereix oportunitats de creixement i de captar inversions", va explicar ahir la portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

INVERSIONS PER MITIGAR LA CRISI ARANZELÀRIA.

El primer gran eix del pla és l’econòmic. La Generalitat assumeix la necessitat de "reforçar l’acompanyament empresarial" per millorar tant les inversions catalanes a l’Àsia com les inversions asiàtiques a Catalunya. Per exemple, es detecta que la presència empresarial catalana a l’Índia encara és massa "reduïda" malgrat el gran mercat que representa. També es proposa fer servir la "visibilitat internacional" que donen les grans inversions asiàtiques a Catalunya –la de Chery a Barcelona o la de Lotte a Tarragona– per atraure noves companyies.

L’eix econòmic també inclou la promoció de productes agroalimentaris catalans al mercat asiàtic, la participació catalana en fires internacionals i la promoció de Catalunya com a destinació per al turisme asiàtic. "Turisme de qualitat", va precisar ahir Paneque. En aquest sentit, la Generalitat buscarà noves connexions aèries directes de Barcelona amb "mercats clau". S’aposta pel Japó, l’Índia i les ciutats xineses de Guangzhou (Canton), Hangzhou i Chengdu.

TECNOLOGIA I PROMOCIÓ CULTURAL.

Un altre àmbit clau de l’estratègia és la tecnologia. Es reconeix l’Àsia com el gran pol mundial del sector i es proposa que Catalunya "enforteixi la col·laboració en recerca, transferència i innovació tecnològica". Així, es potenciarà la presència catalana en fòrums científics –STS Forum o el BioJapan– i col·laboracions en els camps de la intel·ligència artificial, els semiconductors, les ciutats intel·ligents i els sistemes de protecció civil. També es fomentarà l’emprenedoria amb la incubació d’empreses innovadores.

El pla de Catalunya per a l’Àsia també vol apostar pels intercanvis culturals. Per exemple, buscant l’atracció de talent jove en totes dues direccions (de l’Àsia a Catalunya i viceversa) i la col·laboració entre universitats i centres de recerca. Aquesta col·laboració també s’ha de donar per augmentar l’ensenyament d’idiomes asiàtics a Catalunya i la del català a l’Àsia. Ara com ara s’imparteixen classes de català al Japó i a Pequín, i l’objectiu és que, aprofitant els "vincles històrics i culturals", també es faci a Corea del Sud, l’Índia i les Filipines.

PRESÈNCIA FÍSICA ALS PAÏSOS.

Per assolir aquests objectius tindran un paper clau les oficines que la Generalitat té sobre el terreny. Actualment hi ha vuit oficines de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (Acció) –Dubai, Bombai, Shanghai, Pequín, Seül, Tòquio, Hong Kong i Singapur– i dues més de l’Agència Catalana de Turisme (ACT) –Pequín i Tòquio–. Però aquí la gran novetat és que la Generalitat ha obert recentment dues delegacions a Seül (2023) i a Tòquio (2024) i està en via d’obrir-ne una tercera a Pequín. Aquestes delegacions tenen una connotació política que les altres oficines no tenen, una manera de demostrar que el compromís de la Generalitat amb el continent va en augment. A més, permeten establir relacions no solament econòmiques, sinó també institucionals. Actualment, Catalunya té acords bilaterals de col·laboració amb les regions de Gyeonggi-do (Corea del Sud), Jiangsu (2015) i Kyoto (2025) i està en via de tenir-ne amb Anhui, Hubei, Hainan (Xina) i Ho Chi Minh (Vietnam). Fins que no es va obrir la delegació de Seül, Catalunya no havia tingut mai representació política a l’Àsia.

Notícies relacionades

El Rei demana avançar en la resolució de les traves a les empreses espanyoles a la Xina

Leire Díez va dir a Stampa que donaria dades de jutges i fiscals a Cerdán

COOPERACIÓ AMB L’ESTAT.

L’estratègia de Catalunya per a l’Àsia es farà amb "coordinació amb les accions impulsades per l’Estat" per mitjà de les ambaixades que Espanya té al món. Aquesta és una excepció important que no s’esmentava mai quan l’acció exterior de la Generalitat estava en mans de partits com Junts i ERC. Aquests dos partits consideraven que aquesta coordinació era, en realitat, una subordinació. En canvi, el president Illa defensa que les sinergies amb la diplomàcia espanyola obriran més portes a Catalunya, sobretot ara que a Barcelona i a la Moncloa hi ha governs socialistes. "Sumant esforços treballem més", va dir Illa en la presentació del pla.